Les bretxes en defensa de la UE

"Europa s’enfronta a una amenaça greu i creixent. L’única manera de garantir la pau és estar preparats per dissuadir els que vulguin fer-nos mal", diu sense més ni més voltes la primera frase del Llibre Blanc de la Defensa Europea, de publicació recent. I continua: "Amenacen directament la nostra forma de vida i la nostra capacitat de triar el nostre propi futur".

En tota la història de la UE s’havia llançat des de la Comissió una advertència tan descarnada sobre la seguretat del continent. Però el text no recull cap preocupació que no assenyalessin les seves cúpules militars des de fa 10 anys, quan Rússia va prendre Crimea. Bàsicament, aquest llibre blanc ve a assenyalar set nínxols de rearmament, les "bretxes crítiques de capacitat" que Europa ha de tapar per dissuadir –en paraules de l’excomissari Josep Borrell– "els carnívors" que l’envolten.

Munició i míssils.

Des del cinquè mes de la invasió d’Ucraïna, dels estats més importants dels exèrcits europeus surt una advertència cada vegada més urgent sobre l’estat dels arsenals. En decennis de pau i de seguretat confiada al poder nord-americà, els aliats europeus de l’OTAN no han complert els mínims d’aprovisionament de munició per a la seva artilleria. La guerra d’Ucraïna va sorprendre els exèrcits europeus amb l’estoc just de projectils i míssils. Europa ha donat dels seus arsenals fins als seus nivells crítics. Dos-centes tones de munició enviades per Espanya al vaixell Ysabel no donaven per a quatre dies de combat, segons va revelar l’anterior ambaixador ucraïnès, Serhii Pohoreltsev. Europa precisa –com assenyala el seu llibre blanc– una "reserva estratègica" i una cadena de subministrament pròpia amb capacitat garantida de reposició de munició, míssils i components.

Defensa aèria i antimíssils.

El llibre blanc identifica quatre tipus d’amenaça aèria per a les ciutats, punts de producció, bases militars i infraestructures clau d’Europa: els míssils de creuer, els míssils balístics i hipersònics, els caces bombarders i els drons. Davant aquesta varietat de riscos, el llibre assenyala la necessitat que els exèrcits de la UE siguin capaços de cobrir la bretxa amb una defensa "integrada". A terribles matinades de destrucció, Rússia ha provat a Ucraïna atacs aeris amb diversitat de material, bombes volants, drons suïcides i míssils, en la mateixa onada. Per neutralitzar aquest tipus d’atac, el llibre blanc recomana una defensa aèria "multicapa". Això implica inversió en sistemes antimíssils molt diversos, perquè un enemic no aconsegueixi un efecte afegit dels atacs combinats: obliguen la víctima a gastar caríssims recursos en neutralitzar bombes barates, i fins i tot esquers.

Artilleria de llarg abast.

És la capacitat per la qual clama Kíiv des de l’inici de la guerra: permís per atacar amb els Himars (Sistema d’Artilleria de Coets d’Alta Mobilitat, nord-americans) objectius dins de Rússia. En la guerra del present, una capacitat artillera no té potència si només compta amb canons de 40 quilòmetres d’abast: "Es necessita colpejar a 300 o 400 quilòmetres, per negar-li a l’enemic també la seva activitat en rereguarda", explica un coronel d’Artilleria amb base a Madrid. El llibre blanc demana llançacoets de llarg abast, guiats, d’alta precisió. Europa desenvolupa el seu propi sistema PULS (Sistema de Llançament Precís i Universal, el que portaran els llançacoets Silam espanyols) a través de la firma alemanya KNDS; però la patent és israeliana, d’Elbit Systems.

Drons i antidrons.

De tot Europa és Ucraïna el país que té més experiència i millor trama industrial per fabricar drons de combat. Es tracta d’una manufactura relativament fàcil en la qual Kíiv aprofita el voluntariat d’estudiants i jubilats en escoles i domicilis per a màquines crucials en l’atac a personal, búnquers i blindats, així com en dissipar amb les seves càmeres el que un general francès anomena "la boira de la guerra": convertir en transparent el camp de batalla.

Però és més complex desenvolupar drons grans, per a bombardeig i retorn, escolta, vigilància o interferència, o per combatre amb altres drons. Europa no té sistema propi en aquesta especialitat, inaugurada de forma aclaparadora al front d’Ucraïna, sobrevolat per sis milions de robots.

Mobilitat militar.

Una de les necessitats europees que potser més aviat se solucionin, ja que hi ha treball teòric avançat en el marc de l’OTAN. El Llibre Blanc sobre Defensa assenyala la necessitat d’una "xarxa europea de corredors terrestres, aeroports, ports marítims" que, en cas de necessitat, puguin utilitzar per moure’s ràpidament les tropes i el material militar. En les maniobres OTAN Defender Europe es posa de manifest com, segons s’avança cap a l’Est, es complica el moviment ràpid de grans reforços logístics, vulnerable en els salts fluvials.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Espanya va denegar a Israel 47 exportacions de material militar el 2024

IA militar i computació quàntica.

El llibre blanc europeu s’atura en la guerra en el ciberespai com un domini essencial de la defensa en el qual Europa necessita tapar la seva bretxa. "Es necessiten capacitats cibernètiques tant defensives com ofensives per garantir la protecció i la llibertat de maniobra en el ciberespai", diu el document.