Trump recorre a la por com a arma per doblegar la societat civil

Hi ha un component exemplaritzant en moltes de les accions que ha pres el republicà, ja sigui en les deportacions, els arrestos sense càrrecs per a l’expulsió de manifestants a favor de Palestina, la croada contra els programes DEI (diversitat, igualtat i inclusió) i l’asfíxia als bufets d’advocats que ha assenyalat com a enemics o contra rivals polítics. Casos concrets que serveixen com a advertència per a d’altres. I l’estratègia està tenint efecte: proliferen els canvis d’actitud o les accions preventives, i també l’autocensura.

N’hi ha prou amb mirar el que està passant amb les universitats. A la de Colúmbia, a Nova York, Trump l’ha amenaçat amb una retirada de 400 milions de dòlars en contractes i beques federals pels programes DEI i per, suposadament, no combatre prou l’antisemitisme al campus. Per a la de Pennsilvània, la seva alma mater, ha deixat en suspens 175 milions per les seves polítiques sobre atletes transgènere. El Govern ha anunciat un grup de treball centrat en el suposat antisemitisme en 10 campus, ha enviat una carta a 60 avisant-los que estan sota investigació i ha posat sobre avís diversos estats que el seu finançament per a educació també perilla.

La constitucionalitat d’aquests passos és qüestionada i les accions de Trump podrien acabar anul·lades pels tribunals, però de moment ja ha aconseguit que avancin els seus objectius. Segons avançava divendres The Wall Street Journal, Colúmbia ha capitulat en les 13 exigències que li havia fet el republicà, que inclouen prohibir màscares al campus i posar un supervisor a càrrec del Departament d’Estudis de l’Orient Mitjà, Sud d’Àsia i l’Àfrica i el Centre d’Estudis Palestins. I, segons les dades recopilades per The Chronicle of Higher Education, 41 centres d’educació superior ja han desmantellat els seus programes DEI.

Tot i que alguns líders com Michael Roth, president de Wesleyan, han criticat Trump i altres responsables universitaris, als quals va acusar a Politico d’"estar enamorats de la neutralitat institucional" que transforma "la covardia en una política", domina el silenci (més en les direccions que entre el professorat). I Veena Dubal, professora de Dret i principal advocada de l’Associació Americana de Professors Universitaris, deia recentment que "hi ha una por extraordinària en els més alts estaments de campus de tot el país. Els administradors estan aterrits de perdre milions i milions de dòlars en finançament i hi ha molta autocensura, de manera que investigadors mèdics i d’altres que abans consideraven que el seu treball era apolític, ara es replantegen aquesta idea".

Arrestos i recomanacions

A Colúmbia es va produir també l’arrest de Mahmud Khalil, un graduat i resident legal als EUA que va ser líder en les protestes pro Palestina al campus davant la guerra d’Israel a Gaza. El Govern el té detingut sense càrrecs i el vol deportar. El mateix ha passat amb Badar Khan Suri, estudiant de postdoctorat a Georgetown, amb visat i casat amb la filla d’un antic assessor de Hamàs, que està, com Khalil, en un centre de detenció d’ICE a Louisiana. I, tot i que les dues deportacions han sigut frenades de moment per jutges, els seus casos propaguen la por.

Diverses universitats, incloses Yale i Brown, han recomanat als seus estudiants internacionals que no viatgin fora del país per por que no se’ls permeti després l’entrada. Molts estan esborrant el contingut de les seves xarxes socials, han deixat d’assistir a protestes i callen al veure que s’intensifica l’assalt a la llibertat d’expressió i a la discrepància, i dubten de què pot incloure el Govern en el seu ampli i ambigu concepte d’"antiamericà".

Esgarrifós i d’efecte immediat ha sigut també l’assetjament de Trump a fiscals i advocats per haver treballat en les investigacions i casos que ha enfrontat personalment o de bufets que representaven demòcrates. Amb tres ordres executives va posar altres grans despatxos d’advocats a la diana, inclòs Perkins Coie, que, amb un veto per interactuar amb el Govern, està condemnada a perdre clients i a no poder fer el seu treball. The New York Times ha explicat que, entre les grans firmes d’advocats, "en privat tots diuen que això és horrible, però en públic diuen molt poc". I en el canal MSNBC, Andrew Weissman, antic fiscal federal, constatava: "No hi ha dubte que hi ha por".

No és només qüestió de quedar-se callat. Aquesta setmana Paul, Weiss, Rifkind, Wharton & Garrison, bufet també assenyalat per Trump, ha capitulat i ha arribat a un acord amb el president: ell retira l’ordre executiva en contra del bufet a canvi de diverses concessions, com per exemple que la firma prestarà serveis legals per valor de 40 milions de dòlars a causes que defensa Trump i s’assegurarà de no fer servir programes DEI.

Sector privat i política

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Espanya va denegar a Israel 47 exportacions de material militar el 2024

La por es palpa també en altres àmbits del sector privat. Múltiples empreses i grans corporacions han eliminat els seus programes DEI. Els grans mitjans nord-americans tenen problemes per aconseguir que algun directiu qüestioni decisions de Trump en públic, tot i que en privat es mostra temor per l’impacte de polítiques com els aranzels. "Em sorprèn la por que té la gent i que estiguin tan poc disposats a parlar en públic; això abans no passava", deia a The Wall Street Journal Bill George, un exconseller delegat que segueix en contacte amb directius de diversos sectors. "No volen posar-se al costat equivocat del president i dels seus votants. El que escoltes en públic no és el que sents en privat".

La política tampoc queda exempta d’aquest moment de por estesa. Ralph Nader recentment denunciava en un article el "silenci còmplice" davant les accions problemàtiques de Trump, de George W. Bush, Clinton, Obama i Kamala Harris. I costa trobar republicans en actiu que qüestionin al líder del seu partit.