El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

Els senyals públics que l’Administració de Donald Trump rivalitzaria amb Europa en aquest mandat ja eren clars. El president va arribar a dir que la Unió Europea s’havia creat per «fotre» els Estats Units. El seu vicepresident, J. D. Vance, va intentar humiliar el Vell Continent amb un discurs a Múnic en què el va descriure falsament com un lloc ple de censura i manipulació electoral. Però existia la possibilitat que tot fos una estratègia negociadora. Que simplement estiguessin «estovant el pop» a cops per debilitar-lo i treure contrapartides, especialment econòmiques. 

Aquesta opció s’ha esfumat aquest dilluns, quan s’han conegut missatges secrets que la cúpula del nou govern de Washington va compartir per error amb un periodista del diari ‘The Atlantic’ en l’aplicació de missatgeria Signal. La malvolença contra Europa l’expressen també en privat. És autèntica.

El xat en el centre de l’escàndol del «Signal-gate» el va crear el secretari de Defensa, Pete Hegseth, per coordinar i planificar els atacs contra els houthis del Iemen que, en solidaritat amb Gaza, han tancat parcialment el trànsit marítim a l’estret de Bab el-Màndeb del mar Roig, gràcies al llançament de míssils contra els vaixells de càrrega que passen al costat de les seves costes. En el grup, al qual van afegir per error el periodista Jeffrey Goldberg, participaven el vicepresident, J. D. Vance; el secretari d’Estat, Marco Rubio; l’assessor de Seguretat Nacional, Mike Waltz, i la cap de gabinet de Trump, Susie Wiles, entre d’altres. 

En un moment donat, J. D. Vance obre un debat. Des del seu punt de vista, l’atac a gran escala contra els houthis del Iemen, que finalment es va produir el passat 15 de març, no era una bona idea. «Crec que estem cometent un error. Només el 3% del comerç dels Estats Units passa pel canal de Suez, però és el 40% de l’europeu. Correm el risc que el públic [nord-americà] no comprengui per què l’atac és necessari», argumentava. Bàsicament, li estaven fent la feina bruta a Europa, i això anava en la direcció contrària al mantra d’Amèrica Primer, la idea força més repetida per Trump en campanya. «No crec que el president sigui conscient de com d’inconsistent és [aquest atac] amb el seu missatge sobre Europa», va afegir Vance. «Correm un risc de moderat a greu que pugi el preu del petroli. Jo estic disposat a recolzar el consens a què arribi aquest equip i guardar-me aquesta preocupació per a mi mateix. Però crec que es pot defensar que s’endarrereixi [l’atac] un mes mentre fem que cali un missatge de per què això és important, veient com està l’economia». 

Pocs minuts després, l’assessor de Seguretat Nacional, Mike Waltz, li va respondre: «Ja sigui ara o d’aquí unes setmanes, hauran de ser els Estats Units els que reobrin aquestes rutes comercials. Per petició del president, estem treballant amb el Departament de Defensa i el d’Estat per determinar com recopilar els costos associats per cobrar-los als europeus» 

Insults contra Europa

Vance torna a escriure pocs minuts després un missatge esmentant Pete Hegseth, el responsable de Defensa. «Si creus que ho hem de fer, fem-ho. Simplement odio rescatar Europa una altra vegada». En tres minuts, Hegseth li responia: «Vicepresident, comparteixo amb tu la teva aversió al comportament aprofitat d’Europa. És PATÈTIC. Però el Mike té raó, som els únics en aquest planeta, en el nostre bàndol, que podem fer-ho. Ningú és a prop ni tan sols de ser capaç». 

Es va afegir a la conversa digital en aquell moment «S M», probablement l’assessor de Trump i subcap de gabinet Stephen Miller: «Segons he escoltat, el president ha sigut clar: llum verda, però hem de deixar clar a Egipte i a Europa el que esperem a canvi. I hem de veure com ens assegurem que compleixin. Per exemple, si Europa no ens remunera, ¿llavors què? Si els Estats Units restauren la llibertat de navegació a un gran cost, llavors hi ha d’haver algun guany econòmic a canvi». 

Els Estats Units consideren que ha sigut el policia dels mars d’occident durant molt de temps, gràcies a la seva enorme flota. La doctrina de política exterior de Donald Trump va més enllà, i rebutja tota acció que no suposi un benefici no tangible o a llarg termini. Vol resultats que es puguin mesurar en milers de milions de dòlars. I creu fermament en l’anomenat joc de suma zero: que l’economia d’un s’ha de crear detraient recursos d’un altre. Així ho descriu en el seu llibre «L’art de la negociació». El «Signal-gate» mostra que les declaracions que fa en públic en aquest sentit són la guia política dels membres del seu executiu.

Trump defensa els seus ministres

Notícies relacionades

Estratègia de la por a la UE

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

L’escàndol està tenint també moltes derivades internes. La comunicació per plataformes de missatgeria com Signal està prohibida per als alts càrrecs, tret de per a assumptes organitzatius. Però en aquest grup es van bolcar detalls de les armes, els objectius i el personal. Els republicans, encapçalats per Donald Trump, van carregar durant mesos contra Hilary Clinton quan es va saber que va utilitzar el seu correu personal per a qüestions de la secretaria d’Estat amb Obama. A més de les òbvies qüestions de seguretat, a l’utilitzar un sistema no oficial, s’el·ludeix el sistema de documentació de les decisions executives a què obliga la llei.

De moment, Trump intenta contenir l’escàndol. La tàctica elegida pel republicà i el seu Govern ha sigut la de minimitzar la importància del que ha passat, malgrat la seva gravetat, informa Idoya Noain. En una entrevista amb l’NBC aquest dimarts, Trump ha assegurat que es va tractar només d’un «errada» i ha dit que «ha resultat no ser greu».