L’AfD exhibeix la seva força però queda fora de la cúpula del Parlament alemany

La ultradreta alemanya va exhibir la seva capacitat per destorbar en l’acabat de constituir nou Parlament des de la seva posició de segona força. Però continua sense conquerir cap de les vicepresidències de la Cambra pel bloqueig de la resta de grups. Mentre la conservadora Julia Klöckner, del bloc del presumible nou canceller, Friedrich Merz, aconseguia la seva elecció com a presidenta amb un ampli suport, l’ultradretà Gerold Otten va veure esfondrada la seva candidatura en les successives voltes previstes. La resta d’aspirants de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el Partit Socialdemòcrata (SPD), els Verds i també L’Esquerra sí que van obtenir sense contratemps una de les vicepresidències. Al rebuig d’Otten, un militar retirat de les forces aèries alemanyes, van seguir les redoblades protestes d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que va qualificar la seva exclusió d’antidemocràtica. Aquest partit va quedar ja fora de la cúpula parlamentària en les legislatures anteriors. La diferència és que ara és la segona força a escala nacional, només superada pel bloc conservador de Merz, amb 208 escons.

Correlació inèdita

L’AfD va doblar els seus resultats en els comicis del 23 de febrer i té a la nova Cambra 152 escons. Va relegar així al tercer lloc la socialdemocràcia d’Olaf Scholz, amb 120 escons, i els encara socis de govern del canceller sortint, els Verds, en tenen 85. A L’Esquerra, finalment, li’n corresponen 64.

És una correlació de forces inèdita a la República Federal d’Alemanya. No només pel creixement del radicalisme dretà, sinó també perquè el pastís parlamentari ha quedat reduït a cinc grups, al quedar convertits en extraparlamentaris els liberals del FDP. Aquest partit va ser fins fa unes dècades una formació frontissa per a governs liderats tant pels conservadors com pels socialdemòcrates. Fora ha quedat també l’acabat de fundar esquerranisme prorús de Sahra Wagenknecht, que va fracassar en la recerca del seu propi electorat.

Notícies relacionades

Estratègia de la por a la UE

Antony Beevor, historiador: "Tant de bo cregués alarmista parlar d’una tercera guerra mundial"

El discurs inaugural li va correspondre a l’esquerrà Gregor Gysi, per ser el diputat més veterà de l’hemicicle. Aquest paper va generar ja fortes protestes de l’AfD. Històricament, l’honor del discurs es concedia al diputat de més edat, cosa que li hauria correspost a Alexander Gauland, president honorari i fundador de l’AfD. Però ja en la legislatura anterior es va modificar aquest protocol per aquesta mateixa raó, cosa que llavors va derivar ja en intenses, però inútils protestes de la ultradreta.

Tot era bastant anòmal en la sessió constitutiva del nou Bundestag, amb un centenar menys d’escons que l’anterior, a conseqüència de la reforma aprovada per baixar dels més de 700 escons que va tenir als actuals 630. Són menys els seients i molt inferior el pes del centreesquerra. Scholz continuarà exercint com a canceller en funcions fins a l’elecció del seu successor, per convertir-se després en diputat ras pel mandat aconseguit al seu districte electoral.