El dilema iemenita

Utilitzar un servei comercial de missatgeria encriptat com Signal per planificar, entre els alts càrrecs de l’Administració Trump, un atac puntual contra un país estranger és normal perquè aparentment, segons fonts de la Casa Blanca citades per l’autoritzat portal Axios, els telèfons governamentals encriptats en els quals se sol examinar informació classificada –secreta–, els anomenats Puma phones, ofereixen pobra recepció i altres problemes tècnics que fan més fàcil utilitzar un dispositiu personal.

Això sí, haver inclòs el telèfon d’un periodista i, per acabar-ho d’adobar, d’un home considerat "enemic" de Trump, ha sigut un error, segons va dir el secretari d’Estat, Marco Rubio. ¡Fins aquí podíem arribar!

El Partit Demòcrata, encara convalescent per la derrota electoral, ha vist en el Signalgate –una evident autovulneració de totes les normes de seguretat dels alts càrrecs de l’Administració Trump, inclòs el vicepresident, James David Vance, una personalitat considerada encara més perillosa que el president– la primera gran via d’aigua per fer un atac parlamentari i mediàtic en tota regla.

Com ha assenyalat Rashida Tlaib, congressista demòcrata palestinonord-americana per Michigan quan es van veure les conseqüències del primer atac al Iemen, el 15 de març passat, amb la mort de 53 persones, inclosos 30 civils, i del segon, la destrucció de les noves instal·lacions de lluita contra el càncer, l’Hospital Oncològic d’Al-Rasool al-Azam, amb dos civils morts i 13 ferits, ningú va aixecar la veu.

Un any sota les bombes

Només quan va aflorar el Signalgate, en vista de les revelacions del cap de redacció de la revista The Atlantic, diumenge passat, els demòcrates van posar el Iemen, al sud-oest de la península Aràbiga, al mapa. Però no per l’atac a la població i a l’hospital, sinó per la frivolitat de planificar el bombardeig en una xarxa comercial i incloure en el xat el mòbil d’un periodista.

És que entre aquests atacs ordenats per l’home que vol guanyar el pròxim Nobel de la pau, Donald Trump –va ser la seva proposta la que es va aprovar a Signal, segons va deixar constància el secretari de Defensa, Pete Hegseth–, i els que va començar el seu predecessor, Joe Biden, el Iemen ja fa un any que està sota les bombes dels EUA.

El règim dels houthis, que governen el Iemen, van començar a disparar míssils cap a Israel i a atacar vaixells a les costes del Iemen sobre el mar Roig en solidaritat amb els palestins i amb l’objectiu de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza. Durant la vigència de l’alto el foc, el Iemen va deixar d’atacar. No només van cessar els atacs, sinó que els houthis van deixar en llibertat tripulants que havien fet presoners i es van comprometre a no atacar vaixells d’Israel, com a part de l’alto el foc. El 2025, no s’han registrat atacs a vaixells per part dels houthis. Van ser precisament els atacs dels EUA a partir del 15 de març passat els que van provocar una resposta del Iemen aquests dies.

"Estem cometent un error"

El xat, precisament, ofereix una pista interessant sobre el caràcter absurd i gratuït dels atacs iniciats per l’Administració Trump el 15 de març. El vicepresident Vance, va dir: "Penso que estem cometent un error. El 3% del comerç dels EUA discorre per [el canal de] Suez i el 40% d’Europa ho fa per allí. Odio rescatar els europeus una altra vegada. No estic segur que el president [Trump] estigui al corrent de com d’inconsistent és això amb el missatge a Europa ara mateix. Hi ha un argument fort per retardar-ho un mes, fent el treball d’explicar per què això importa, veient com està l’economia".

La posició contrària per part d’un sector progressista del Partit Demòcrata, que encapçala Rashida Tlaib, a la llarga guerra, unes vegades més oberta i d’altres vegades menys, dels EUA contra el Iemen, ja es va expressar durant l’Administració Biden.

Notícies relacionades

Rússia intenta frenar el rearmament a Europa apel·lant a la por i desacreditant els líders de la UE

El terratrèmol submergeix Myanmar en l’anarquia i deixa almenys 1.600 morts

És molt probable que Trump adopti mesures passat cert temps contra el secretari de Defensa Hegseth, però els efectes del Signalgate ja s’estan fent sentir. Trump va ordenar ahir retirar la candidatura de la falcó Elise Stefanik –la representant republicana que va portar endavant l’ofensiva contra els rectors de les universitats americanes per tolerar les mobilitzacions contra la guerra d’Israel– a ambaixadora dels EUA davant les Nacions Unides.

"N’hi ha d’altres que poden fer la feina a l’ONU", va dir Trump en la seva xarxa social Truth: "És crucial per als republicans defensar cada un dels seus escons a la Cambra de Representants".