La Xina avisa que consumidors de tot el món sortiran perjudicats

El portaveu tampoc va deixar de recordar aquesta vegada que "no hi ha guanyadors en una guerra comercial i cap país pot aconseguir la prosperitat i el desenvolupament a través de la imposició d’aranzels". I Guo va al·ludir de biaix al repudi global a l’ordre executiva de Trump que grava amb el 25% els vehicles i les seves parts arribades de fàbriques foranes: "Som conscients de com han respost els socis comercials més importants dels Estats Units".

La Xina va elaborar una resposta estàndard que, amb poques variacions, aireja després de cada embat aranzelari de Trump. N’hi ha prou per mostrar el seu rebuig i erigir-se davant el món en l’alternativa assenyada i defensora del lliure comerç però no arriba als decibels que podrien irritar el president nord-americà. Aquest va prometre gravar amb el 60% totes les importacions xineses i per ara s’ha quedat en el 20%. Intueix la Xina que, quan hagi resolt assumptes com la guerra d’Ucraïna, virarà el timó cap al país. No convé, doncs, accelerar els esdeveniments.

Impacte en els fabricants

Els nous aranzels ja s’han deixat sentir en els principals constructors asiàtics. Ha caigut la cotització borsària dels xinesos Nio (3,94%) i Xpeng (1,97%); dels japonesos Toyota (3,69%), Honda (2,91%), Nissan (2,92%), Mazda Motor (més del 6%) i Mitsubishi (4,9%), i del sud-coreà Kia Motors (2,76%). El sector es pregunta com serà implementada una mesura que, si Trump no canvia d’opinió, entrarà en vigor la setmana vinent. També els automòbils que surten de fàbriques nord-americanes depenen de les cadenes de subministrament globals i la majoria compten amb algun component xinès. L’aplicació escrupolosa dels aranzels anunciats augmentarà el cost del vehicle, que serà absorbit pel constructor o repercutit al consumidor.

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

La indignació global per la irrefrenable pulsió aranzelària de Trump greixa la campanya xinesa de relacions públiques. Sòlids aliats nord-americans com Corea del Sud o el Japó a Àsia o Alemanya a Europa, que col·loca una quarta part de la seva producció automobilística als Estats Units, han quedat perjudicats. És simptomàtica la desfilada de dirigents europeus aquestes setmanes i les següents per Pequín. Ahir hi havia a la capital el ministre d’Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, amb el comerç remarcat a la seva agenda. I també Maros Sefcovic, comissari de Comerç de la Unió Europea.

Des de la premsa oficial del país van celebrar la romeria i van recomanar a Brussel·les que prengui l’única "elecció racional" en el nou panorama global de cara als seus interessos. Sense cap tipus de subtileses: que s’allunyi de Washington i s’acosti a Pequín. Ho publicava ahir el Global Times sota el paraigua del Diario del Pueblo: "Ja que els Estats Units no es posicionen més com el guardià de la globalització i l’ordre basat en regles, sinó que s’inclinen cada vegada més cap a l’unilateralisme i el proteccionisme, el rol europeu en l’aliança transatlàntica s’ha tornat més delicat". I culmina: "A mesura que augmenta la incertesa de les polítiques nord-americanes, la Xina s’erigeix cada dia més en un factor d’estabilitat i fiabilitat".