Brussel·les proposa una intervenció limitada del mercat del vi

La Comissió Europea va presentar ahir tota una sèrie de mesures que passen per una intervenció limitada del mercat o bé per l’aposta per les begudes sense alcohol, per tal de respondre a la profunda crisi que travessa el sector del vi a la Unió Europea. Segons xifres de l’Observatori del Mercat del Vi que recull la Comissió, el consum s’ha reduït entre un 2 i un 2,5% a la UE en els últims 15 anys. Aquesta reducció la compensaven sovint les exportacions. Però aquesta tendència també s’està revertint. Les exportacions o estan caient o "no creixen prou per compensar la reducció del consum domèstic", adverteixen fonts de l’Executiu comunitari.

Per això Brussel·les va llançar l’any passat un diàleg amb representants del sector que va donar lloc a una sèrie de recomanacions que es tradueixen avui en mesures concretes. En particular, la Comissió aposta per una intervenció limitada per reduir l’oferta, una aposta pel vi sense alcohol, i fomentar la inversió, tot i que sense nous fons.

"El futur passa per adaptar-se a l’evolució del mercat", expliquen fonts de la Comissió. I això passa no només per reduir el volum de producció donada la caiguda de la demanda, sinó també per apostar per productes que s’adaptin a aquesta evolució. Aquests productes són sobretot els vins sense alcohol.

"La UE és líder mundial en producció i exportació de vi. A més de la importància econòmica del sector i del saber fer dels nostres viticultors, les vinyes són part integrant dels nostres paisatges i del nostre patrimoni cultural", va afirmar el comissari d’Agricultura, Christophe Hansen. El luxemburguès espera que les mitjanes contribueixin "a estabilitzar el mercat" i permetin als productors aprofitar les noves oportunitats i respondre a l’evolució de les expectatives dels consumidors".

Davant la falta de demanda, la Comissió ha optat finalment per donar facilitats als governs perquè puguin reduir l’oferta, amb intervencions limitades del mercat. Brussel·les obre així la porta a què els governs puguin limitar les autoritzacions de noves plantacions "en zones que tinguin un excés d’oferta".

D’altra banda, Brussel·les ha proposat que els productors que ho desitgin renunciïn a les autoritzacions que havien sol·licitat sense enfrontar-se a sancions administratives, tal com dicta la Política Agrícola Comuna en el seu format actual. A més, la Comissió ha plantejat ampliar la validesa d’aquestes autoritzacions d’entre tres i sis anys fins a vuit. Això dona més marge als viticultors per decidir.

En plena crisi del sector vitícola, Brussel·les ha identificat una àrea en creixement: els productes sense alcohol. Una de les mesures que proposa és apostar per aquest tipus de begudes, simplificant les normes d’etiquetatge per fer-les més "atractives" i "familiars" als consumidors. "Adaptem les regles per als productes baixos en alcohol perquè hem vist que és un segment que creix", expliquen fonts de la Comissió. Tot i que al sector del vi el consum encara és reduït, la producció per exemple de cervesa 0,0% es va disparar entre 2022 i 2023 un 23% segons xifres d’Eurostat.

Desalcoholització

Notícies relacionades

Trump reitera el suport a Hegseth després de l’escàndol d’un segon xat

Rússia reprèn els combats i posa més traves a la treva anhelada pels EUA

En la seva aposta per aquests productes, l’Executiu comunitari ha proposat que els vins produïts per desalcoholització i el contingut dels quals estigui per sota del 0,5% passin a dir-se "sense alcohol". Mentre que els que estiguin per sobre del 0,5%, però el volum sigui almenys un 30% inferior al grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de la categoria abans de la desalcoholització, tindrien la denominació "baix" o "lleuger" en alcohol.

La guerra comercial amb els Estats Units també genera un cert nerviosisme en el sector. I és que la Casa Blanca ha anunciat un nou paquet d’aranzels a totes les importacions de països que imposin el que Washington entén com "barreres aranzelàries" als seus productes.