Estratègia de la por a la UE

La Comissió Europea i alguns líders estan recorrent a una estratègia de la por, exagerant l’amenaça d’un pròxim atac de Rússia al territori de la Unió Europea (UE), amb l’objectiu de terroritzar els ciutadans perquè acceptin sense protestar retallades en la despesa social i en els serveis públics per finançar un increment substancial de les despeses militars sense emetre deute europeu, ni apujar els impostos als rics i les grans empreses.

La proposta de flexibilitat fiscal de la Comissió Europea per a la despesa de defensa té una trampa que obligarà els estats que la utilitzin a retallar la despesa social des del 2029. Mentre el Govern francès eludeix precisar com augmentarà la seva despesa militar enmig del seu dràstic ajust pressupostari actual, fora de la UE el Govern britànic indica el camí amb una retallada de 6.000 milions d’euros en ajudes a malalts i discapacitats, que perjudicarà 3 milions de famílies.

Tot això es produeix en un context de descontentament social en alça, feble creixement a la UE i incertesa econòmica a causa dels aranzels anunciats pels Estats Units, que colpejaran, en especial, Alemanya, que ja acumula dos anys consecutius de recessió.

Primer, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va afirmar que "Europa ha de preparar-se per a la guerra" en el discurs davant l’Acadèmia Militar danesa. El comissari de Defensa, Andrius Kubilius, també assegura que Rússia podria atacar el territori de l’OTAN abans del 2030 partint d’uns informes d’intel·ligència, el contingut dels quals no s’ha fet públic, ni les proves que Moscou tingui aquest pla d’atacar.

Rússia fa tres anys que intenta sense èxit derrotar militarment Ucraïna, que té quatre vegades menys població i un producte interior brut (PIB) el 2021, abans de la guerra, nou vegades inferior al rus i que actualment és 11 vegades inferior al rus, segons apunten les dades del Banc Mundial. La UE té el triple de població que Rússia i el seu PIB és nou vegades superior al rus. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va tornar a repetir aquesta setmana a Varsòvia que qualsevol atac rus a un país de l’OTAN tindria una "resposta devastadora", cosa que el converteix en altament improbable.

El "kit de supervivència"

L’escalada de la por va prosseguir aquesta setmana amb la recomanació de la Comissió Europea que totes les llars preparin un "kit de supervivència" de cara a poder resistir 72 hores en cas de crisi. El document va ometre la referència a "una agressió armada" en un futur pròxim que figurava en el text original que es va filtrar a la premsa i que va haver de suavitzar-se davant la seva mala recepció. El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va qualificar d’"alarmista" la proposta i va criticar la Comissió Europea per "inquietar inútilment els ciutadans".

La Comissió Europea ja ha fet els primers passos per anteposar la despesa militar a la social, malgrat que ho rebutgin els ciutadans. El model de clàusula de flexibilitat del pacte d’estabilitat presentat el 19 de març permetrà en el període 2025-2028 que l’augment de la despesa de defensa no comptabilitzi per al sostre de dèficit públic del 3% del PIB. Però el document Adaptant l’augment de la despesa de defensa dins del Pacte d’Estabilitat precisa a la seva pàgina 6 que des de l’1 de gener del 2029 els estats de la UE "hauran de mantenir de forma sostinguda" el nou nivell més alt de despesa militar i "hauran de reprioritzar" la resta de la despesa del seu pressupost per complir les exigències del pacte d’estabilitat de reduir el dèficit per sota del 3% del PIB i el deute públic per sota del 60%.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Això implica uns ajustos pressupostaris anuals equivalents almenys a 0,4 punts percentuals del PIB, segons el nou reglament del pacte d’estabilitat. Per això, mantenir intocable la despesa militar en un nivell molt més alt exigirà retallades en la despesa social, serveis públics i inversió civil molt més elevats que la mera xifra percentual de l’ajust.

El president francès, Emmanuel Macron (rebutjat per més del 70% dels francesos, segons Ipsos), és un dels líders que atia l’amenaça de guerra per consolidar la seva posició política i per exigir sacrificis a la població, com va plantejar el 5 de març. El Govern francès continua sense explicar a l’Assemblea Nacional on planeja efectuar els ajustos pressupostaris addicionals per obtenir els 30.000-44.000 milions addicionals anuals en despesa militar per arribar a l’objectiu indicat per Macron de destinar a defensa el 3%-3,5% del PIB.