Vance: "Dinamarca no fa una bona feina en la defensa de Groenlàndia"

"Dinamarca no fa una bona feina per a la defensa i la seguretat de Groenlàndia (...). No és la seva prioritat. Això és un lloc bonic, la gent és formidable, respectem el seu dret a l’autodeterminació. I esperem que triïn els EUA com a soci. (...) Però la pressió que fan la Xina o Rússia obliga a actuar. Hem d’assumir el lideratge abans que d’altres ocupin aquesta funció i ens deixin penjats". El vicepresident dels EUA, J. D. Vance, va portar així a Pituffik, la base militar que el seu país té al nord-oest de l’illa, els retrets en què Donald Trump fonamenta el seu propòsit d’annexionar-se aquest territori autònom danès.

Va esquivar una pregunta dels mitjans presents sobre amb quins mitjans pensa el seu cap "aconseguir l’illa". "Trump es refereix quan fa servir aquest terme a la responsabilitat sobre la seguretat de Groenlàndia", va respondre. I va insistir una vegada i una altra que el seu país no té cap "altra opció" que defensar-la davant la Xina i Rússia. "Hem de despertar. No podem amagar el cap sota la sorra, o sota el gel, i fingir que els xinesos no anhelen aquest territori", va insistir.

"No hem canviat la nostra retòrica al parlar de la força militar. Però el que passa és que Groenlàndia, aquest bonic territori, és molt vulnerable. I Dinamarca no fa els deures. La seva seguretat també és la nostra", va reblar Vance, en el seu enfilall de retrets a aquest aliat europeu de l’OTAN.

Càrrega contra Copenhaguen

A la seva arribada, Vance havia saludat els soldats destinats a l’illa amb un "aquí fa un fred glacial", va menjar amb ells i amb la seva dona, Usha Vance, i va buscar donar-li el to més jovial i distès a una visita qualificada de "privada" però considerada una provocació tant per les autoritats groenlandeses com pel Govern de Copenhaguen. Amb aquest mateix ànim es va presentar després davant la premsa, en una compareixença de la qual, segons la televisió pública danesa DR, van ser exclosos els mitjans del país europeu. Allà va descarregar els seus arguments contra Dinamarca, país al qual pertany el territori autònom àrtic que anhela Trump.

La visita de Vance s’havia plantejat inicialment com un viatge de plaer la seva dona, revestit del qualificatiu de privat, tot i que la parella acudia acompanyada ni més ni menys que de l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, i del titular d’Energia de Trump, Chris Wright.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Les autoritats groenlandeses van advertir que no hi estaven convidats i que no serien rebuts per part del Govern. Es va suprimir llavors la part més grenlandesa de la visita, com una carrera de trineus estirada per gossos. I es va decidir que només acudirien a la zona estadoundenca, Pituffik, tot i que ja amb el vicepresident encapçalant la delegació.

Quatre partits s’alien per formar Govern

El líder del partit centrista grenlandès Demokraatit, Jens-Frederik Nielsen, va presentar ahir el pacte de coalició per a un Govern d’ampli espectre, determinat a mostrar «unitat i cohesió» enmig de les tensions derivades del rumb expansionista de Trump. «Estem sota una pressió enorme. I ens hem de mantenir junts, perquè junts som més forts», va afirmar Nielsen a la televisió grenlandesa KNR.El partit de Nielsen va ser el guanyador de les eleccions parlamentàries celebrades fa 15 dies, a l’obtenir gairebé el 30% dels vots. De les cinc forces que van obtenir escons, només queda fora de la coalició l’independentisme radical de Naleraq, que es va situar en segona posició amb un 24% de vots. Alguns mitjans groenlandesos creuen que aquest partit actua com a «aliat» encobert dels interessos de Trump.