Xi anima les multinacionals a invertir a la Xina davant el proteccionisme de Trump

Tercera trobada

Hora i mitja va durar l’acte, i set empreses van ser convidades a parlar-hi, segons els presents. "La Xina ha sigut i serà sempre una inversió ideal, segura i prometedora. La porta estarà més i més oberta en el futur", va animar Xi en la tercera reunió en any i mig amb l’empresariat estranger. La freqüència no és casual. Xi ven un bon producte: no té precedents el miracle econòmic xinès durant quatre dècades, compta amb un mercat de 1.400 milions de consumidors i la majoria de governs envegen el seu creixement econòmic del 5%. Però els temps gloriosos han quedat enrere. Mai va arribar el rebot postpandèmic esperat, el sector immobiliari continua en ruïnes, la guerra comercial amb Trump castigarà les exportacions xineses i no enlaira l’autoconsum malgrat els estímuls. L’abatut mercat domèstic, a més, pateix sobreproducció i preus baixos.

A aquest clima s’hi sumen les velles queixes de Brussel·les i Washington: les regulacions excessives i de vegades arbitràries, les barreres a molts sectors econòmics i alguns episodis contra els seus empleats. És significatiu que durant aquesta celebració fossin alliberats els cinc empleats xinesos de la nord-americana Mintz Group detinguts fa dos anys. Aquesta consultora, com moltes altres, avalua els riscos econòmics i polítics per a les multinacionals abans de desembarcar a la Xina. L’assetjament del sector les ha deixat a les fosques.

La inversió estrangera s’ha ressentit. L’any passat es va quedar en 116.000 milions de dòlars quan dos anys abans va fregar els 190.000 milions de dòlars. La caiguda interanual del mes passat és la més gran des de la crisi financera global del 2008. Contra la inversió també juguen les tensions geopolítiques perquè moltes companyies nord-americanes temen quedar-se atrapades en el foc creuat. Només la indústria automobilística alemanya, que va concentrar la meitat de la inversió europea l’any passat, trenca la tendència.

Notícies relacionades

La mort del papa Francesc debilita el front progressista en la batalla ideològica global amb la ultradreta

L’audàcia diplomàcia dels gestos del papa Francesc

"Hem de treballar junts per mantenir l’estabilitat de la indústria global i les cadenes de subministrament, cosa que garanteix el desenvolupament sa de l’economia mundial", va demanar Xi. Sobre els Estats Units i els aranzels, només es van sentir mencions obliqües i metafòriques que tothom va entendre: "Apagar els llums dels altres no farà que els teus brillin més. Bloquejar el camí de la resta al final bloquejarà el teu". Xi també va assenyalar aquests "països individuals" que "polititzen, instrumentalitzen i converteixen en armes els assumptes comercials", obligant les companyies a "triar bàndols i prendre decisions que violen les lleis econòmiques".

Freqüenta Pequín durant aquests dies el gremi empresarial. El primer ministre, Li Qiang, ja va conversar el cap de setmana passat amb una norantena dels seus representants, entre ells Tim Cook, cap executiu d’Apple. Va ser durant el Fòrum del Desenvolupament, abans una rara ocasió perquè dialoguin amb els capitostos xinesos. La deriva geopolítica i econòmica ha convertit aquestes trobades en periòdiques, convençudes les dues parts que es necessiten per a la tempesta.