Guerra comercial
Xi anima les multinacionals a invertir a la Xina davant el proteccionisme de Trump
El president del gegant asiàtic es reuneix amb alts executius de la indústria global, inclosos els de Toyota, Mercedes i BMW
Assegura que el país és una "inversió ideal, segura i prometedora"
El dirigent assenyala els països que «polititzen i converteixen en armes els assumptes comercials»
«Hem de treballar junts per mantenir l’estabilitat de les cadenes de subministrament»

"Anar amb la Xina és anar amb les oportunitats. Creure en la Xina és creure en el futur. Invertir a la Xina és invertir en el futur". Xi Jinping, el president xinès, va vendre el seu país amb la tenacitat de qui col·loca assegurances o enciclopèdies a una elitista audiència d’empresaris globals que durant dècades han anat acumulant laments per les seves polítiques. No són temps per al rancor, no obstant, quan els uneix l’amenaça del proteccionisme nord-americà. Xi va remarcar dos missatges ahir a la tarda al Gran Palau del Poble: la Xina és una aposta segura i urgeix treballar en equip per salvar el comerç i els negocis. L’escoltaven una quarantena d’alts executius de la indústria global. Alguns d’ells (Toyota, Mercedes i BMW) són els més castigats per la recent andanada aranzelària promoguda per Donald Trump contra els vehicles estrangers.
Tercera trobada
Hora i mitja va durar l’acte, i set empreses van ser convidades a parlar-hi, segons els presents. "La Xina ha sigut i serà sempre una inversió ideal, segura i prometedora. La porta estarà més i més oberta en el futur", va animar Xi en la tercera reunió en any i mig amb l’empresariat estranger. La freqüència no és casual. Xi ven un bon producte: no té precedents el miracle econòmic xinès durant quatre dècades, compta amb un mercat de 1.400 milions de consumidors i la majoria de governs envegen el seu creixement econòmic del 5%. Però els temps gloriosos han quedat enrere. Mai va arribar el rebot postpandèmic esperat, el sector immobiliari continua en ruïnes, la guerra comercial amb Trump castigarà les exportacions xineses i no enlaira l’autoconsum malgrat els estímuls. L’abatut mercat domèstic, a més, pateix sobreproducció i preus baixos.
A aquest clima s’hi sumen les velles queixes de Brussel·les i Washington: les regulacions excessives i de vegades arbitràries, les barreres a molts sectors econòmics i alguns episodis contra els seus empleats. És significatiu que durant aquesta celebració fossin alliberats els cinc empleats xinesos de la nord-americana Mintz Group detinguts fa dos anys. Aquesta consultora, com moltes altres, avalua els riscos econòmics i polítics per a les multinacionals abans de desembarcar a la Xina. L’assetjament del sector les ha deixat a les fosques.
La inversió estrangera s’ha ressentit. L’any passat es va quedar en 116.000 milions de dòlars quan dos anys abans va fregar els 190.000 milions de dòlars. La caiguda interanual del mes passat és la més gran des de la crisi financera global del 2008. Contra la inversió també juguen les tensions geopolítiques perquè moltes companyies nord-americanes temen quedar-se atrapades en el foc creuat. Només la indústria automobilística alemanya, que va concentrar la meitat de la inversió europea l’any passat, trenca la tendència.
Notícies relacionades"Hem de treballar junts per mantenir l’estabilitat de la indústria global i les cadenes de subministrament, cosa que garanteix el desenvolupament sa de l’economia mundial", va demanar Xi. Sobre els Estats Units i els aranzels, només es van sentir mencions obliqües i metafòriques que tothom va entendre: "Apagar els llums dels altres no farà que els teus brillin més. Bloquejar el camí de la resta al final bloquejarà el teu". Xi també va assenyalar aquests "països individuals" que "polititzen, instrumentalitzen i converteixen en armes els assumptes comercials", obligant les companyies a "triar bàndols i prendre decisions que violen les lleis econòmiques".
Freqüenta Pequín durant aquests dies el gremi empresarial. El primer ministre, Li Qiang, ja va conversar el cap de setmana passat amb una norantena dels seus representants, entre ells Tim Cook, cap executiu d’Apple. Va ser durant el Fòrum del Desenvolupament, abans una rara ocasió perquè dialoguin amb els capitostos xinesos. La deriva geopolítica i econòmica ha convertit aquestes trobades en periòdiques, convençudes les dues parts que es necessiten per a la tempesta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Almenys tres ferits per una allau a Naut Aran
- El submercat dels pisos amb ocupes inclosos prolifera a Barcelona
- Automoció Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat
- EL PORTER RETALLA TERMINIS Ter Stegen s’incorpora al grup per acabar la temporada amb el Barça
- Multimèdia | ¿És la universitat un negoci? Així evolucionen la pública i la privada a Espanya
- Pressupostos prorrogats El PSC admet que la negociació de la segona ampliació de crèdit amb ERC i els Comuns «està verda»
- Oportunitat de lideratge Catalunya oferirà 78 places per a científics de màxim nivell dels EUA amb un pressupost de 30 milions d’euros