Fortaleses i punts febles

Nature li ha dedicat editorials molt durs alertant que aquesta nova filosofia està "demolint la ciència" i "causant danys d’un valor incalculable" i ha publicat una enquesta que diu que un 75% de científics contemplen deixar el seu país. Europa vol aprofitar l’ocasió per captar aquesta fuga de cervells i reclutar científics pioners perquè treballin als seus laboratoris. ¿Però què diferencia la ciència dels Estats Units de l’europea? ¿A quin sector destaca cada un? ¿I què necessita Europa per convertir-se en un líder d’investigació global?

PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES.

No existeix un indicador únic per mesurar la qualitat científica d’un país o regió, però sí que existeixen diversos paràmetres que poden ajudar a entreveure les fortaleses i debilitats. En aquest sentit, una de les principals mètriques que s’utilitza per mesurar el potencial científic és, d’una banda, la producció d’articles científics i, d’altra banda, la quantitat d’articles acadèmics d’alt impacte. És a dir, aquells que suposen una contribució significativa a la seva disciplina.

En els rànquings sobre la qüestió es veu com, en termes absoluts, en tan sols uns anys la Xina ha escalat fins a convertir-se en líder absolut, els Estats Units s’han mantingut en segona posició, tot i que a la baixa, i Europa se situa en tercera posició, tot i que amb millores substancials.

ÀREES DE MÉS IMPACTE.

El desglossament d’aquestes dades per disciplines científiques mostra que, si bé la Xina s’avança en moltes àrees, n’hi ha moltes altres en les quals Europa està empatada amb els Estats Units i en algunes fins i tot s’avança. En ciències espacials, per exemple, la producció científica nord-americana i europea està pràcticament empatada i molt per davant de la xinesa. També superen els asiàtics en àmbits com la neurociència, la medicina clínica i la immunologia. Les àrees on Europa guanya per golejada als Estats Units, tot i que no a la Xina, són ciències agrícoles i matemàtiques.

PATENTS SOL·LICITADES.

Un altre dels indicadors més utilitzats per avaluar la potència científica d’un país són les patents. És a dir, les aplicacions pràctiques dels treballs que es porten a terme als laboratoris. Segons assenyalen els registres, en aquest cas la Xina també lidera el rànquing seguida dels Estats Units, el Japó i la República de Corea. Europa se situa en el cinquè lloc amb un 5,6% de les patents sol·licitades a escala global durant l’últim any. En el cas dels Estats Units, el nombre més elevat de patents es refereix a la tecnologia informàtica i els dispositius mèdics. A Europa, en canvi, gran part de les patents són relacionades amb la maquinària elèctrica i energia, així com amb qüestions relacionades amb el transport.

INVERSIÓ EN CIÈNCIA.

Una altra de les claus per entendre aquestes xifres és la inversió en R+D de cada país. Als Estats Units, per exemple, s’inverteix prop del 3,5% del PIB en investigació, a la Xina és més del 2,5% i a Europa s’arriba a una mitjana del 2% (tot i que en països com Espanya, per exemple, aquesta xifra se situa només en l’1,5%). Traduït en xifres, segons dades del 2024, estem parlant d’aproximadament uns 900.000 milions d’euros que els EUA inverteixen en investigació i desenvolupament; 425.000 milions d’euros a la Xina i 342.000 milions d’euros a Europa. Però cada una d’aquestes xifres té una composició diferent. A Europa, per exemple, gran part de la inversió en ciència és pública i es dedica a centres d’investigació. Als Estats Units, en canvi, el sector privat inverteix quantitats ingents de diners en investigació i existeix un gran ecosistema d’empreses privades dedicades al sector científic.

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

SOUS.

Un altre element a tenir en compte són els sous. Als Estats Units, el salari mitjà d’un científic és d’uns 87.000 dòlars anuals. El sou més baix seria d’uns 50.000-60.000 dòlars anuals (per a científics de nivell inicial) i el més alt, d’entre 120.000-150.000 (per a científics amb experiència i especialització avançada). A la Unió Europea, el salari varia entre els diferents països, però segons Eurostat la mitjana estaria en 42.000 euros anuals. Hi ha països de la UE que són al nivell dels Estats Units, com Luxemburg, on els investigadors guanyen una mitjana de 65.000 a 75.000 euros anuals; Dinamarca, on el sou va de 50.000 a 60.000 euros; o Alemanya, amb una mitjana de 50.000-55.000 euros.