La purga de Trump

Com que aquells que no coneixen la història estan condemnats a repetir-la, és possible que el vicepresident Vance no sigui conscient que aquesta idea ja la va defensar el general Millán-Astray l’octubre de 1936 a la Universitat de Salamanca –sota el crit lleugerament més agressiu de "¡Morin els intel·lectuals!"– davant un desconcertat Miguel de Unamuno. Els 40 anys d’estancament cultural que van venir després són prou coneguts.

Els Estats Units caminen amb pas ferm cap a aquest abisme i correm el perill que ens hi arrosseguin. Haver confiat l’estabilitat de la pax romana que Occident ha viscut en les últimes dècades a un país l’ànima del qual està dividida entre el progrés i l’obscurantisme ha demostrat ser una aposta perillosa: en qualsevol moment el costat fosc podia acabar dominant, com finalment ha passat. La ciència de qualitat és un assumpte global, amb xarxes mundials de col·laboradors i grans bases de dades centralitzades, i si els que n’han liderat la construcció deixen de recolzar-la sobtadament, cap país podrà escapar a l’impacte.

Decapitacions selectives

Les decapitacions són selectives: s’han aturat en sec els fons per a investigacions sobre canvi climàtic, salut de la dona, vacunes d’ARN... L’última víctima, aquesta setmana, ha sigut la investigació sobre la covid-19, una malaltia encara activa i problemàtica. Però el tema subjacent és la pèrdua de llibertat acadèmica i la inseguretat que això genera. Qualsevol pot ser el pròxim.

Notícies relacionades

Trump reitera el suport a Hegseth després de l’escàndol d’un segon xat

Rússia reprèn els combats i posa més traves a la treva anhelada pels EUA

Aquestes retallades salvatges guiades per criteris polítics demostren que el principal contribuent a la producció científica d’excel·lència optarà pel "que inventin ells" (un altre moment estel·lar de la història espanyola, culpa del mateix Unamuno) i per cedir així el testimoni del lideratge intel·lectual mundial a qui el vulgui recollir, mentre inverteixen els diners que s’estalviaran en coses menys substancials.

Però no és tan fàcil omplir aquest buit. Segons una enquesta publicada a Nature dijous passat, un 75% dels científics que treballen als Estats Units estan considerant marxar. ¿Europa té els recursos per atraure’ls? Pocs països en aquesta riba de l’Atlàntic els poden oferir un salari prou atractiu o un ecosistema d’investigació tan robust com al que estan acostumats. A més, estem immersos en una campanya per al rearmament comunitari que tindrà una factura considerable. Aquests diners han de sortir d’alguna banda, i la ciència és una de les candidates més òbvies per perdre la partida. Un panorama poc atractiu per als refugiats d’una purga trumpiana.