Rússia intenta frenar el rearmament a Europa apel·lant a la por i desacreditant els líders de la UE

Durant la setmana que ara acaba, diferents líders i personatges públics russos han llançat innombrables dards contra aquesta possibilitat, afirmant que no tindrien res a fer contra l’Exèrcit rus. És el cas de Dmitri Peskov, el portaveu del Kremlin, que va assenyalar en una de les seves rodes de premsa d’aquest març que, per al seu país, «serà necessari prendre mesures de represàlia adequades per garantir la nostra seguretat» si Europa «es rearma», una amenaça en tota regla dirigida als països de la UE. En aquesta mateixa línia argumental intimidatòria, ha reaparegut la figura de l’enigmàtic Vlasdislav Surkov, presentat per la premsa com l’arquitecte del putinisme, que, en una exhibicionista mostra de poder, ha declarat a la revista francesa ‘L’Express’ que «Rússia s’expandirà en totes direccions, tan lluny com Déu vulgui».

Apunta Yevhen Fedchenko, redactor en cap de l’organització de verificació Stop Fake i expert en desinformació, que «el principal objectiu (de Moscou) és prevenir per tots els mitjans possibles el rearmament, tant (d’armes) convencionals com no convencionals». Des de la seva organització assenyalen que han detectat com ha augmentat la des informació i els missatges contra la UE. «Ve iem campanyes per deslegitimar el lideratge de la UE, especialment Ursula Von Der Leyen i Kaja Kallas, fins i tot amb atacs directes de (María) Zakhárova a les seves rodes de premsa». Aquesta última és la portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de Rússia i una de les veus rellevants de l’oficialisme rus.

Dos vessants davant del rearmament

Rússia utilitza dos vessants per combatre el relat del rearmament europeu, apunta Fedchenko. «Per la part militar, intenten espantar la població. Si no poden canviar el rumb (de les decisions polítiques), volen influir en l’opinió pública, inclòs induir por, com els míssils Oreshnik utilitzats contra Ucraïna, així com l’ alarmisme nuclear». Això és una cosa que s’està fent des de fa temps, tant des de l’esfera política russa com des de la mateixa televisió pública, on es debat quins països europeus s’haurien d ’envair o quines capitals s’haurien de bombardejar.

«També es recorre l’argument social, consistent que els diners del rearmament es podria utilitzar en programes del benestar en lloc d’armes», explica Fedchenko. Remarca que «aquest discurs», a l’estar dirigit a audiències foranes, es transmet no mitjançant líders i dirigents del Kremlin, sinó «a través mitjans nacionals» dels països concernits vinculats a l’aparell de propaganda rus. A Espanya, trobem el cas de Canal Red que, segons Fedchenko, té la «mateixa agenda» que Moscou i el contingut de la qual amb prou feines es distingeix ja del qual es pot contemplar o trobar en un òrgan de propaganda rus. «Rússia està mirant de guanyar temps amb aquesta propaganda, i intentant influir a l’agenda nacional (dels Vint-i-set) amb desinformació russa», sentència.

L’entrevista a l’en altre temps poderós Vladislav Surkov realitzada per dos reporters francesos demostra precisament l’interès del Kremlin d’apuntar les audiències europees i impactar-hi «transmetent la idea que [els dirigents russos] són poderosos i que volen augmentar el seu poder el màxim possible», opina Fedchenko.

Rússia arremet contra el rearmament a Europa, però es tracta d’una recepta que recomana a països aliens que en absolut aplica dins de les seves fronteres. El 2021, ja gasta va més en el seu múscul militar que qualsevol país de la UE, tant si es té en compte sobre la despesa sobre PIB de cada país (4,1%) com si es comptabilitza el percentatge de despesa militar del món (3,1%). No obstant, tot i que disposa d’un Exèrcit quantiós i sobretot d’un gran arsenal nuclear, el més gran del món, amb 5.580 capsnuclears, l’economia de Rússia és més petita que la d’alguns països europeus i similar a la d’Itàlia en termes absoluts, amb prop de dos trillons de dòlars. Es tracta d’un farcell econòmic més pesat de suportar, ja que té molta més població que els països comunitaris, amb 143 milions d’habitants, gairebé tants com Alemanya i França junts.

Temor de l’Europa de defensa

Segons assenyala l’analista del ‘think tank’ Crisis Group Oleg Ignatov, «mentre [al Kremlin] abans veien Europa com un titella dels Estats Units, ara temen que la UE passi de ser un projecte de pau a una organització amb la seva pròpia política de defensa». Assegura que hi ha un contrast entre el que pensava el Kremlin fa relativament poc, que «amb una retirada dels EUA d’Europa guanyarien més seguretat i un avantatge», mentre ara, assenyala l’analista, el disgusta que «Europa prengui una posició més dura i bel·ligerant contra Rússia que els Estats Units». 

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

Al líder rus, Vladímir Putin, li agrada la història i fer paral·lelismes amb la realitat actual. Per criticar la proposta del paraigua nuclear francès que protegiria Europa, va comparar Macron amb Napoleó Bonaparte, el líder que va intentar doblegar tot el Vell Continent i va fracassar en el seu intent de prendre Rússia per la força. Aquest missatge és una espasa de doble tall. D’una banda, és per espantar Europa. De l’altra, és per al seu discurs intern, per als mateixos russos. Així ho apunta l’analista militar independent Dennis Kolesnyk, que creu que «la retòrica de Moscou, carregada amb referències de la Segona Guerra Mundial i la derrota sobre Napoleó, és principalment per a l’audiència russa».

«Serveix per fomentar l ’orgull nacional i reforçar la idea que Rússia s’ha enfrontat a amenaces militars europees abans i va sortir amb la seva, en altres paraules, que el rearmament d’Europa és un altre desafiament que Rússia pot manejar», afegeix. Fins i tot Putin, en un intent de desmarcar els invasors europeus (anglosaxons, polonesos, alemanys, francesos, etc.) dels asiàtics, va parlar de la invasió de l’Imperi Mongol i va assegurar que el líder de llavors es va agenollar davant el khan per «poder resistir la invasió d’Occident». Un gest simbòlic tenint en compte el gir geopolític asiàtic de Moscou, especialment després de l’inici de la guerra a Ucraïna i refermant la idea que el costat asiàtic aporta més que l’europeu dins de Rússia.