El terratrèmol submergeix Myanmar en l’anarquia i deixa almenys 1.600 morts

Removent la runa a mà, sense electricitat ni autoritats per demanar ajuda, debilitats per la gana i per la guerra. Un terratrèmol de 7,7 graus va colpejar divendres passat un dels països més fràgils del món, amb els previsibles efectes associats: paisatges de desoladora destrucció i l’absència de tot allò que funciona en un país raonable. Myanmar no ho ha sigut en els últims quatre anys. L’últim recompte oficial va parlar ja de 1.644 morts, 3.408 ferits i 139 desapareguts. Són només una fracció de la factura, perquè seran necessaris dies o setmanes perquè aflori la magnitud de la tragèdia. La junta militar no té presència a vastes zones del país i algunes continuen incomunicades.

A Mandalay, la segona ciutat del país i la més pròxima a l’epicentre del sisme, les autoritats van comptar 2.300 edificis esfondrats. També 600 monestirs i 300 pagodes van quedar fetes malbé al cor budista del país. El sisme va fer caure tres escoles i diversos ponts, entre ells el centenari que travessa el riu Irauadi a l’altura de Sagaing. També va arruïnar la línia de ferrocarril que uneix Mandalay amb Yangon i destruït una presa.

"Hi ha massa ruïnes i cap equip de rescat ha vingut a ajudar-nos" va assenyalar un veí a l’agència de notícies Reuters, mentre intentava trobar els seus familiars a la runa d’un edifici caigut. Tampoc es van veure soldats, un recurs habitual en els desastres naturals a la resta del món. El Govern d’Unitat Nacional, un govern civil prodemocràtic i paral·lel a la Junta, va prometre que enviarà els seus a les zones sota el seu control.

A les zones més afectades hi viu aproximadament un milió de persones. La bona notícia és la baixa densitat de població; la dolenta, que abunden les construccions de fusta i altres materials vulnerables. Moltes van caure sense gaire resistència amb el sisme i les rèpliques. Les notícies van suggerir un quadre de desesperació, amb hospitals desbordats i crides públiques a donar sang. Bona part del país continua sense electricitat ni connexió de telefonia ni internet. A Yangon, principal ciutat del país, el subministrament elèctric va quedar restringit a quatre hores diàries.

Almenys set persones van morir a l’esfondrar-se una torre de trànsit aeri a Nay Pyi Taw. Els militars van aixecar la capital administrativa anys enrere enmig de la jungla perquè estava més blindada davant dels atacs rebels que l’anterior, Yangon, i davant els desbordaments cíclics del riu Irauadi. Quan el cicló Nargis va matar 130.000 persones el 2008, els militars van celebrar la decisió. El sisme va esquerdar diverses seus ministerials, però la solidesa de les construccions va impedir la mortaldat de zones rurals.

Alguna lliçó han après els militars birmans. En aquesta ocasió, al contrari que després del Nargis, van demanar ajuda internacional. "A qualsevol país, a qualsevol organització", va aclarir el general Min Aung Hlaing.

La Xina, Rússia i l’Índia ajuden

Des de la Xina, a l’avantguarda global en tasques de rescat, van arribar dos equips amb més d’un centenar de membres, drons i maquinària variada, segons diu l’agència oficial Xinhua. Rússia va enviar dos avions amb 120 rescatistes i subministraments. L’Índia, equips, metges i provisions. També Malàisia i Corea del Sud van prometre ajuda i l’ONU hi destinarà 5 milions de dòlars.

La tragèdia colpeja Myanmar en el pitjor moment, tot i que el país no n’ha tingut gaires de bons des que es va independitzar a mitjans del segle passat. Els militars, després de governar amb puny de ferro durant set dècades, van fer un pas al costat i van permetre una transició democràtica encapçalada per la Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. El 2021, al·legant frau electoral, van agafar de nou les regnes i van massacrar les protestes al carrer.

Moltes ètnies van recuperar les armes i el país s’ha dessagnat en els últims quatre anys en una guerra civil sense final a la vista. Més de tres milions i mig de birmans han sigut desplaçats i la majoria de la població no té serveis bàsics com assistència mèdica o una alimentació suficient.

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

Ni tan sols el terratrèmol va interrompre les envestides bèl·liques. Avions i drons del Govern atacaven divendres passat els refugis dels rebels a l’estat de Karen, segons Free Burma Rangers.

A la veïna Tailàndia, el terratrèmol va deixar un recompte provisional d’almenys 10 morts, 47 ferits i desenes de desapareguts. Un edifici en construcció a Bangkok es va ensorrar i les possibilitats de trobar amb vida els seus treballadors sota tones de ciment són exigües.