El ‘cardenal gris’ del putinisme

Després d’anys de silenci, Vladislav Surkov, presentat en molts mitjans com l’‘arquitecte’ del pensament polític del líder rus, reapareix amb una entrevista amb una revista francesa en la qual intenta exhibir poder i desanimar els països europeus de continuar recolzant Ucraïna.

El ‘cardenal gris’ del putinisme
3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Li agrada ser presentat davant l’audiència occidental com "l’arquitecte del putinisme", tot i que acadèmics com Carmen Claudín, investigadora sènior del Centre de Barcelona per als Afers Internacionals (CIDOB), redueixen aquest paper a un més entre els molts edificadors del pensament polític encarnat per l’actual líder del Kremlin. Però el cert és que Vladislav Surkov, nascut fa sis decennis a Solntsevo, un petit llogarret al centre de la Rússia europea, és el responsable de vocables i expressions que van acabar per dominar el llenguatge oficial de la Rússia de Vladímir Putin. Ja sigui "democràcia sobirana", una forma de denominar els sistemes polítics en els quals se celebren eleccions, però mancats de tota possibilitat d’alternança política o "vertical de poder", una estructura centralitzada en el vèrtex de la qual es troba el president i que al seu dia va posar fi a la descoordinació i al caos que regnava entre les autoritats regionals de la Federació Russa sota la presidència de Borís Ieltsin.

La carrera política de Surkov ha experimentat alts i baixos, es mantenia fora de l’ull públic des del 2020, quan va ser rellevat del seu lloc com a conseller presidencial per als assumptes referits a Ucraïna, substituït per Dmitri Kozak, pròxim a Putin. "No sabem si en tot aquest temps ha continuat jugant un paper de la política", explica a EL PERIÓDICO Alia Xandra, redactora en cap d’Euromaidan Press i periodista que va examinar el 2016 més de dos milers de correus electrònics piratejats del seu compte personal, una investigació anomenada Surkov leaks.

Missatge sense embuts

Ara acaba de ressorgir, donant una entrevista al setmanari francès L’Express amb un missatge transparent i sense embuts: Rússia continuarà expandint-se "fins on ho decideixi Déu" i els plans per sotmetre Ucraïna i dividir-la es mantindran, independentment del resultat de les converses que estan mantenint a l’Aràbia Saudita representants nord-americans, russos i ucraïnesos.

Notícies relacionades

¿Què busca aquest enigmàtic personatge exposant-se de nou a l’ull públic? Xandra recorda que Surkov sempre ha exercit una funció de "crear realitats" per així influir en els esdeveniments. I el contingut de l’entrevista, en la qual segons aquesta reportera, no es diu "res nou", és un agosarat exercici de revisionisme històric. Segons les seves paraules, en 2014, data de la revolució d’Euromaidan i la posterior annexió de Crimea, "menys de la meitat dels ucraïnesos recolzaven l’ingrés a la UE", arribant a qualificar de "règim fatxenda avalat per la minoria del país" el Govern de Volodímir Zelenski, un president elegit amb el 73% dels vots en les presidencials del 2019. Segons l’opinió de la periodista, Surkov certifica que els resultats de les converses per a una treva seran la "segona partició d’Ucraïna" després de "la primera", fa un decenni pels acords de Minsk .

La influència de l’entrevista de Surkov en els esdeveniments cal veure, més enllà de ser repetit per l’elit política russa, en què el president Putin ha suggerit que Ucraïna quedi sota administració de l’ONU fins a celebrar eleccions presidencials. "Les paraules de Surkov no empenyeran els ucraïnesos a lluitar amb menys afany" contra l’invasor, descarta Kadri Liik, investigadora sènior del think tank Consell Europeu sobre Relacions Exteriors. Aquesta acadèmica recorda que el seu relleu es va deure a la falta de resultats de les seves polítiques, que no van aconseguir modificar l’opinió pública ucraïnesa i empènyer els ciutadans a mirar de nou cap a Moscou, una cosa en la qual coincideix Shandra. També es dubta que tinguin efecte entre les audiències a la UE. "A Europa se li coneix poc", apunta.