Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La justícia francesa declara culpable i inhabilita Marine Le Pen, 8 diputats i 12 assistents de Reagrupament Nacional pel «desviament de fons públics», estimat en 4,1 milions d’euros, al fer servir diners del Parlament Europeu per pagar nòmines del partit a França. Segons va declarar la presidenta del tribunal, Bénédicte de Perthuis, aquests 9 eurodiputats i 12 assistents van firmar «contractes ficticis» i existia clarament un «sistema» en el si del partit. «S’ha demostrat que totes aquestes persones treballaven en realitat per al partit, que el seu diputat no els havia encomanat cap tasca» i que «passaven d’un diputat a un altre», va explicar. Tots ells han sigut condemnats a inhabilitació.

Ara falta saber si la justícia decideix inhabilitar immediatament, o no, Le Pen. La líder del partit d’extrema dreta francès s’enfronta a cinc anys de presó, tres dels quals en suspens, a cinc anys d’inhabilitació amb compliment immediat i a una multa de 300.000 euros, segons va sol·licitar el novembre passat la fiscalia. Una sentència que desqualificaria la líder de la ultradreta per a les pròximes eleccions presidencials del 2027, en les quals molts ja la consideren com la favorita. 

Des de primera hora del matí d’aquest dilluns, gran part de França es desperta pendent d’una decisió que els mitjans locals han qualificat com a «políticament explosiva», i que podria marcar la història del país. A les files del partit contenen la respiració. Saben que gran part de l’electorat de Reagrupament Nacional aposta per Marine Le Pen: «Marine és RN. Jordan Bardella encara és molt jove per presentar-se a la presidència», afirmava aquest dilluns per a la televisió nacional una veïna del poble Henin Beaumont, on la líder va ser elegida com a diputada el 2017. 

No obstant, poc abans d’aquesta sentència, la dirigent va assegurar per primera vegada a BFMTV que el seu successor al capdavant del partit, Jordan Bardella, «té capacitat per ser president de la República».

Deu anys d’investigació 

Després de 10 anys d’investigació, aquest dilluns la jutge Bénédicte de Perthuis iniciarà la lectura de la sentència contra 25 membres de Reagrupament Nacional per desviar al seu partit els fons de la Unió Europea assignats al pagament d’assessors parlamentaris. Si la justícia accepta la petició de la fiscalia, Le Pen quedaria fora de joc immediatament.

Entre el 2004 i el 2016, el partit liderat per Le Pen va desviar presumptament més de tres milions d’euros en sous per als falsos assistents de parlamentaris, que van acabar treballant directament per als interessos de la formació d’extrema dreta. Una cosa prohibida en els estatuts del Parlament Europeu. Durant el judici, la fiscalia va presentar proves irrefutables de la trama ordida per Reagrupament Nacional, com correus electrònics o el registre d’entrades i sortides dels presumptes assistents a la seu del partit a París, els mateixos dies i a les mateixes hores que suposadament haurien d’haver estat treballant a Brussel·les. 

Sobre la taula, hi ha una segona opció: la inhabilitació amb la possibilitat de suspendre la pena fins que es pronunciï el tribunal superior. Aquesta altra possibilitat donaria a la cap de la ultradreta el temps suficient per poder presentar-se a les presidencials del 2027. Les enquestes situen la triple candidata (2012, 2017 i 2022) al capdavant de la carrera cap al palau de l’Elisi. En les dues últimes presidencials la líder va arribar a la segona volta, i en les eleccions legislatives del mes de juliol passat va obtenir prop d’11 milions de vots. «El seu únic objectiu és impedir-me ser la candidata del meu grup en les eleccions presidencials. S’ha d’estar sord i cec per no veure-ho», va lamentar Le Pen davant el tribunal en l’última audiència.

La possible «decapitació electoral» de la filla de Jean-Marie Le Pen no només provocaria un punt d’inflexió en el mateix partit, sinó que molts ja apunten a un veritable terratrèmol polític. Perquè també afectaria unes possibles eleccions legislatives anticipades, en cas que Emmanuel Macron decidís dissoldre el pròxim juny l’Assemblea Nacional per segona vegada. En aquest cas, Marine Le Pen no podria presentar-s’hi, tot i que es podria mantenir en el seu escó de parlamentària fins que acabi el seu període.  

A més, la pena d’inelegibilitat va més enllà de la simple prohibició de competir en uns comicis. L’article 131-26 del codi penal dicta que «la prohibició del dret de vot o la inelegibilitat comporta la prohibició o incapacitat d’exercir una funció pública». 

 

El Consell Constitucional accepta la «inhabilitació immediata» 

Notícies relacionades

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amèrica contra el món

El 28 de març passat, el Consell Constitucional de França va aprovar una reforma de llei, segons la qual els polítics poden ser inhabilitats immediatament. Una decisió que segons el Constitucional no afectaria la carta magna, i que neix després del cas contra el funcionari electe de Mahoran, Rachadi Saindou, condemnat el juny passat per malversació de fons públics, ocultació i presa il·legal d’interessos.

Segons l’organisme, «a l’article 3 de la Constitució, els parlamentaris participen en l’exercici de la sobirania nacional i, en els termes del primer paràgraf de l’article 24, voten les lleis i supervisen l’acció del Govern». Per tant, la reforma estableix que els polítics declarats culpables de certs delictes poden ser inhabilitats automàticament, sense necessitat de procediments addicionals i sense vulnerar els seus drets fonamentals.