Rússia apel·la a la por i desacredita els líders de la UE per frenar el rearmament

Durant la setmana passada, diferents líders i personatges públics russos van llançar innombrables dards contra aquesta possibilitat, i van afirmar que no tindrien res a fer contra l’Exèrcit rus. És el cas de Dmitri Peskov, el portaveu del Kremlin, que va assenyalar que, per al seu país, "serà necessari prendre mesures de represàlia adequades per garantir la nostra seguretat" si Europa "es rearma", una amenaça en tota regla als països de la UE. En aquesta línia intimidatòria va reaparèixer l’enigmàtic Vlasdislav Surkov, presentat com l’"arquitecte del putinisme", que, en una exhibicionista mostra de poder, va declarar a la revista francesa L’Express que "Rússia s’expandirà en totes direccions, tan lluny com Déu vulgui".

Augment de la desinformació

Ievhèn Fedtxenko, redactor en cap de l’organització de verificació Stop Fake i expert en desinformació, apunta que "el principal objectiu [de Moscou] és prevenir per tots els mitjans possibles el rearmament, tant [d’armes] convencionals com no convencionals". Des de la seva organització han detectat com ha augmentat la desinformació. "Veiem campanyes per deslegitimar el lideratge de la UE, especialment cap a Ursula von der Leyen i Kaja Kallas, fins i tot amb atacs directes de [Maria] Zakhàrova en les seves rodes de premsa". Aquesta última és la portaveu del Ministeri d’Exteriors de Rússia i veu rellevant de l’oficialisme rus.

Rússia utilitza dos vessants per combatre el relat del rearmament europeu, apunta Fedtxenko. "Per la part militar, intenten espantar la població. Si no poden canviar el rumb [de les decisions polítiques], volen influir en l’opinió pública, inclòs induir por, com els míssils Oréixnik utilitzats contra Ucraïna, així com l’alarmisme nuclear". Això fa temps que es fa, tant des de l’esfera política russa com des de la tele pública, on es debat quins països europeus s’haurien d’envair o quines capitals bombardejar. "També es recorre a l’argument social, que consisteix que els diners del rearmament es podrien utilitzar en programes del benestar en lloc d’armes", explica Fedtxenko. Remarca que "aquest discurs", a l’estar dirigit a audiències foranes, es transmet "a través de mitjans nacionals" dels països concernits vinculats a l’aparell de propaganda rus. A Espanya, és el cas de Canal Red, que, segons Fedtxenko, té la "mateixa agenda" que Moscou i el contingut del qual amb prou feines es distingeix ja del que es pot contemplar o trobar en un òrgan de propaganda rus. "Rússia mira de guanyar temps amb aquesta propaganda, i intenta influir en l’agenda nacional [dels Vint-i-set] amb desinformació russa", sentencia.

Dirigents poderosos

L’entrevista a França a l’abans poderós Surkov demostra precisament l’interès del Kremlin d’apuntar a les audiències europees i impactar-les "transmetent la idea que [els dirigents russos] són poderosos i volen augmentar el seu poder el màxim possible", opina Fedtxenko.

Rússia carrega contra el rearmament a Europa, però és una recepta que recomana a països aliens que no aplica dins de les seves fronteres. El 2021, ja gastava més en el seu múscul militar que qualsevol país de la UE, tant si es té en compte sobre la despesa sobre el PIB de cada país (4,1%) com si es comptabilitza el percentatge de despesa militar del món (3,1%). No obstant, tot i que disposa d’un Exèrcit abundant i de l’arsenal nuclear més gran del món, amb 5.580 caps nuclears, l’economia de Rússia és més petita que la d’alguns països europeus i similar a la d’Itàlia en termes absoluts, amb prop de dos trilions de dòlars. És un farcell econòmic més pesat de suportar, ja que té molta més població que els països comunitaris, amb 143 milions d’habitants, gairebé tants com Alemanya i França junts.

Temor d’una política de defensa

Segons assenyala l’analista del think tank Crisi Group Oleg Ignatov, "mentre que [en el Kremlin] abans veien Europa com un titella dels EUA, ara temen que la UE passi de ser un projecte de pau a una organització amb la seva pròpia política de defensa". Assegura que hi ha un contrast entre el que pensava el Kremlin fa relativament poc, que "amb una retirada dels EUA d’Europa guanyarien més seguretat i un avantatge", mentre que ara, assenyala l’analista, li disgusta que "Europa prengui una posició més dura i bel·ligerant contra Rússia que els EUA".

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

Al líder rus, Vladímir Putin, li agrada la història i fer paral·lelismes amb l’actualitat. Per criticar la proposta del paraigua nuclear francès que protegiria Europa, va comparar Macron amb Napoleó Bonaparte, el líder que va intentar doblegar tot el Vell Continent i va fracassar en el seu intent de prendre Rússia per la força. Aquest missatge és una espasa de doble tall. D’una banda, és per espantar Europa. D’altra banda, és per als mateixos russos. Així ho apunta l’analista militar independent Dennis Kolesnik, que creu que "la retòrica de Moscou, carregada amb referències de la Segona Guerra Mundial i la derrota sobre Napoleó, és principalment per a l’audiència russa".

"Serveix per fomentar l’orgull nacional i reforçar la idea que Rússia s’ha enfrontat a amenaces militars europees abans i es va sortir amb la seva, en altres paraules, que el rearmament d’Europa és un altre desafiament que Rússia pot manejar", afegeix.