El sisme no frena els bombardejos de l’Exèrcit a Myanmar

No són estranys els terratrèmols ni les guerres civils, però només Myanmar, l’actual Myanmar, és capaç d’ajuntar-los. La Junta Militar va continuar ahir bombardejant els ciutadans que s’afanyaven a rescatar amb les mans nues els familiars de sota la runa. Durant unes quantes dècades, el Tatmadaw o Exèrcit birmà no va escatimar barbàries, acreditades les seves massacres sense remordiments ni escrúpols contra civils desarmats o contra monjos, però els bombardejos actuals sorprenen fins i tot per als seus estàndards. "És completament indignant i inacceptable", segons la qualificació de l’ONU.

En els atacs aeris a Naungcho, a l’estat meridional de Shan, van morir set persones, tot just tres hores després del sisme. Els grups prodemocràtics van denunciar més bombes a les zones frontereres amb Tailàndia i a la ciutat de Chang-U, a Sagaing. Aquesta regió, lloc de l’epicentre, està en mans dels rebels, que tenen més del 40% del territori després de quatre anys de guerra civil. El Govern d’Unitat Nacional, representant del poder civil desnonat pel motí, va comunicar una pausa unilateral de "totes les operacions militars ofensives" de dues setmanes a partir d’ahir. Encara no hi ha resposta dels militars. La guerra està igualada arran de terra però desequilibrada a l’aire. Els rebels no tenen resposta als bombardejos que han destruït escoles, monestirs i hospitals i han deixat més d’un centenar de morts.

La Junta Militar, segons l’ONU, està cometent crims de guerra i contra la humanitat. Ara fa uns anys aquests crims els limitava als rohingyes, l’ètnia minoritària musulmana de l’estat de Rakhine, i darrerament els ha democratitzat a la societat civil. Tampoc no els ha detingut el pitjor terratrèmol del país de fa un segle.

La crònica bèl·lica se superposa a la de desastres. Ja hi ha 1.700 morts, 3.400 ferits i més de 300 desapareguts, segons unes xifres oficials que semblen molt curtes per al paisatge de destrucció que mostren les xarxes socials i la poca premsa estrangera sobre el terreny. Mandalay, segona ciutat del país, a menys de 20 quilòmetres de l’epicentre, es va endur el pitjor càstig. Van quedar malmesos 3.000 edificis, 30 carreteres i 7 ponts, segons les primeres avaluacions. Els veïns gairebé no tenen pales per apartar la runa i dos dies després del sisme els cossos es comencen a descompondre. Els experts fixen un termini de 24 hores per trobar supervivents. Més enllà només hi ha miracles. Una dona va ser rescatada 30 hores després, però hi ha 90 persones més que estan sota tones de ciment. En un poblat pròxim es van recuperar els cadàvers de 12 nens i un professor.

Notícies relacionades

Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

Aeroports tancats

Amb els aeroports de Mandalay i Nay Pyi Taw tancats per les destrosses, no hi ha cap més alternativa per als equips internacionals que el de Yangon, situat a 650 quilòmetres de les zones que han sigut més castigades. Una comitiva xinesa de 17 camions va necessitar 14 hores per cobrir-los a través de carreteres molt destrossades.