La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

A ulls d’un europeu, la mesura no podria tenir més sentit. Donald Trump va firmar aquesta setmana un decret en què s’exigeix que els votants presentin alguna prova de nacionalitat a l’hora de votar: passaport, carnet de conduir o certificat de naixement. Però la mesura és en realitat una nova barrera que dissuadeix d’anar a les urnes milions de ciutadans, normalment els més pobres i de minories ètniques. Pot ser, a més, inconstitucional, perquè són els estats o el Congrés, i no el president els que tenen competència per definir les regles electorals. I es produeix després del seu intent de manipulació electoral el 2020, amb trucades per demanar que es busquessin vots a favor seu i un instigament insurreccional contra el Capitoli.

Per començar, als Estats Units no existeix un registre nacional per elaborar un document nacional d’identitat (DNI) com a Espanya. Així que la nova llei farà que la gran majoria de nord-americanes depenguin del passaport (que només tenen 140 dels 345 milions d’habitants), del certificat de naixement o d’una identificació amb foto emesa pel Govern. Però al país hi ha 69 milions de dones que han adoptat el cognom del seu marit i el nom complet de les quals, per tant, no coincideix amb el del seu certificat de naixement. El cas serà encara pitjor per als ciutadans transgènere, que són una petita bossa de milió i mig de persones, però que votaran sens dubte els demòcrates, després que Trump firmés una llei antitrans.

La mesura del president republicà ha sigut presa per l’oposició com l’enèsim intent de manipular els resultats electorals, per deixar milions d’americans, els més pobres i allunyats del sistema, normalment vot demòcrata, fora del sistema. 

«Si tira endavant, deixaria molts nord-americans sense poder votar: es calcula que hi ha quatre milions que no tenen documentació perquè està destruïda, els hi han robat o l’han perdut. No parlem d’immigrants irregulars, sinó de ciutadans. I fins a 21 milions podrien veure’s afectats per aquesta exigència de prova, que haurien de sol·licitar», opina en conversa amb aquest diari Vicente Palacio, director de Política Exterior de Fundación Alternativas. «Trump dona així un cop simbòlic a la taula sobre un assumpte que va ser clau en la seva campanya: la sospita, sense base real, que hi ha un frau massiu de votants immigrants no documentats». 

Augmentar o reduir la base de votants

El Partit Republicà i el Demòcrata han xocat durant dècades per definir les regles electorals. En general, quan es dificulta el sufragi, s’afavoreix els republicans, de més poder adquisitiu i més ben documentats. Quan s’amplia la base de vot, solen sortir-ne afavorits els demòcrates: són les minories, sobretot les zones on viuen afroamericans, on qualsevol barrera burocràtica (com sol·licitar i pagar un certificat de naixement) pot ser dissuasiva.

Alguns governs dels estats republicans van portar a terme durant anys una tàctica coneguda com a «redistricting», redibuixar els districtes electorals a favor seu. Si en un districte hi havia empat entre republicans i demòcrates, el redibuixaven per treure els barris més pobres, de tendència demòcrata, i incorporar-los al districte del costat, que ja se sabia per endavant que seria demòcrata. 

Decideixen els estats 

En la primera meitat del mandat de Joe Biden, els demòcrates al Congrés van llançar lleis que ampliaven la massa de votants i els drets de votació, especialment de les minories. L’esmena 14 estableix que tots els nascuts als Estats Units són ciutadans nord-americans i tenen, per això, dret al vot. 

Són els diferents estats els que defineixen les regles de vot als Estats Units, segons l’article primer, secció quarta de la Constitució: «L’Assemblea Legislativa de cada estat determinarà la data, el lloc i la manera de celebrar les eleccions de senadors i representants». Només hi ha una excepció, poden ser modificades pel Congrés dels Estats Units: «Emperò, el Congrés podrà aprovar o modificar en qualsevol moment aquestes disposicions mitjançant la legislació adequada».

«Trump s’està arrogant una competència que no li correspon i s’està donant més poders presidencials dels que realment té. El decret probablement derivi en un conflicte de constitucionalitat», apunta Vicente Palacio. «La definició de la mecànica electoral correspon als estats, no al president. Serà impugnat per alguns estats, i acabarà al Tribunal Suprem on, tot i que té majoria de sis a tres, el president John Roberts ja s’ha oposat a algunes de les iniciatives de Trump». 

Notícies relacionades

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amèrica contra el món

En l’actualitat, només 36 dels 50 estats demanen documents oficials d’identificació a l’hora de votar. En els altres 14, les regles són més laxes. En qualsevol cas, el vot sol ser pregat: cal anar a registrar-se. Per això, quan arriba la campanya electoral, els voluntaris van casa per casa recordant als seus veïns que s’han d’anar a registrar. 

Hi ha una altra qüestió rellevant en la nova ordre executiva de Trump. Dona encara més poders i informació sensible al seu lloctinent, el multimilionari Elon Musk. El mal anomenat Departament d’Eficiència Governamental (DOGE, per les sigles en anglès, que no és un òrgan executiu i el director del qual, Musk, no ha passat el veto del Congrés) tindrà dret a penalitzar econòmicament aquelles administracions que incompleixin aquest requisit. A més, donarà accés al DOGE i, per tant, a Elon Musk, a la llista de votants registrats, unes dades molt sensibles.