La justícia inhabilita Le Pen cinc anys per desviació de fons públics

La justícia francesa va declarar ahir culpable Marine Le Pen i la va condemnar a quatre anys de presó, dos d‘aquests en suspens, i a la inhabilitació immediata durant cinc anys per la "desviació de fons públics", estimada en 4,1 milions d’euros, al fer servir diners del Parlament Europeu per pagar nòmines del partit a França. Segons va declarar la presidenta del tribunal, Bénédicte de Perthuis, nou eurodiputats i 12 assistents del partit van firmar "contractes ficticis" i hi havia clarament un "sistema" en el si del partit. "Es va demostrar que totes aquestes persones treballaven en realitat per al partit, que el seu diputat no els havia encomanat cap tasca" i que "passaven d’un diputat a un altre", va explicar. Totes elles han sigut condemnades igualment a inhabilitació.

En la pràctica, el veredicte desqualifica la líder de la ultradreta per a les eleccions presidencials del 2027, en les quals molts ja la consideraven com la favorita. No obstant, Le Pen podrà mantenir el seu escó fins que se celebrin nous comicis legislatius.

Tot just conèixer-se la condemna d’inhabilitació, la líder de la ultradreta va abandonar la sala murmurant "això és increïble", sense conèixer per quant temps la justícia decidia apartar-la de la política. Marine Le Pen s’enfrontava a cinc anys de presó, tres d’aquests en suspens, cinc anys d’inhabilitació amb compliment immediat i a una multa de 300.000 euros, segons havia sol·licitat la fiscalia al novembre. Finalment, el tribunal li va imposar una condemna de quatre anys de presó, dos d’aquests amb braçalet, i cinc anys d’inhabilitació immediata.

Es tracta d’una sentència "políticament explosiva" per a molts, que posa contra les cordes el seu partit, Agrupació Nacional (RN), on és ben sabut que gran part del seu electorat aposta per Le Pen: "Marine és RN. Jordan Bardella encara és molt jove per presentar-se a la presidència", afirmava ahir una veïna del poble Henin Beaumont, on la líder va ser elegida com a diputada el 2017.

Le Pen va trencar el seu silenci després de conèixer-se la sentència per dir que es tractava d’una "decisió política". La líder d’Agrupació Nacional va carregar durament contra els jutges de França en les seves primeres declaracions durant una entrevista televisada a TF1: "Presentaré una apel·lació perquè soc innocent. Penso que els jutges s’han equivocat, i crec que hem sigut jutjats de manera parcial", va insistir. També va dir que la sentència era pròpia de "règims autoritaris" i va descartar tant la seva retirada política com sol·licitar l’indult al president Emmanuel Macron.

Notícies relacionades

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amèrica contra el món

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, va ser un dels primers a mostrar el seu suport a Le Pen: "Je suis Marine!" (Jo soc Marine), va escriure a X. Per al líder de La Liga, Matteo Salvini, es tracta d’"una declaració de guerra per part de Brussel·les en un moment en què els impulsos bèl·lics de Von der Leyen i Macron són aterridors", mentre que el líder de Vox, Santiago Abascal, va defensar la seva col·lega francesa assegurant que "no aconseguiran callar la veu del poble francès".

Rússia va condemnar "la violació de les normes democràtiques". "De fet, cada vegada més capitals europees estan agafant el camí de violar les normes democràtiques", va dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en roda de premsa. Tot i que Peskov també va qualificar la sentència com "un assumpte intern de França". Elon Musk va qualificar la inhabilitació de Le Pen d’abús del sistema judicial.