Trump ultima entre incògnites la gran escalada de la guerra comercial global

El sistema de comerç i relacions internacionals que ha governat el món durant dècades es prepara amb tensió i incertesa disparades per rebre de Donald Trump un cop de dimensions encara desconegudes però amb un evident potencial sísmic. Demà dimecres és el dia marcat pel president dels Estats Units per anunciar els aranzels "recíprocs" amb què des del febrer ha amenaçat per respondre a gravàmens i mesures no aranzelàries de cadascun dels seus socis comercials.

És part d’una agenda de nacionalisme econòmic i proteccionisme més àmplia de Trump que ja està sacsejant els mercats, les relacions globals i les ansietats entre molts nord-americans, incloent-hi republicans, així que el mandatari promet refer l’economia nord-americana amb mesures que no queden sense resposta dels afectats, donant altres rèpliques als sistemes globals. És una agenda que inclou des del febrer aranzels del 20% a importacions de la Xina i des del març a totes les d’acer i alumini i que a partir d’aquesta setmana, tret de canvis no anunciats, sumarà més elements com els gravàmens a totes les importacions de vehicles i components i, possiblement, el final de la moratòria que va concedir a Mèxic i el Canadà.

"El president anunciarà un pla d’aranzels que acabarà amb pràctiques comercials injustes amb les quals s’ha estat estafant el nostre país durant dècades. És hora de la reciprocitat i que un president faci un canvi històric", deia ahir la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, a l’anunciar l’acte de presentació de demà.

Serà el primer que Trump celebra en el seu segon mandat al jardí del Roserar amb assistència de tot el seu gabinet i marcarà el que, en el clàssic llenguatge propagandístic trumpista còmodament adoptat pels mitjans, el president ha batejat com a "dia de l’alliberament".

Tot el que té de pompa té de vaguetat en els detalls i de falta d’informació especifica. Sí que sembla descartat, a jutjar per les paraules d’ahir de Leavitt, que hi hagi d’haver excepcions a aquests promesos aranzels "recíprocs", però es desconeix quin serà el calendari d’entrada en vigor, o com funcionaran respecte a altres aranzels sectorials amb què el president republicà també "continua compromès" (tot i que Leavitt va dir que aquestes taxes a indústries com les de coure, farmacèutiques o microxips no tindran un paper central en l’acte).

En principi es creu que els aranzels recíprocs els imposarà emparant-se amb la llei de poders d’emergència internacional econòmica, la mateixa norma a què ja va apel·lar per amenaçar el Canadà i Mèxic amb aranzels si no frenaven la immigració i el tràfic de fentanil. I així com els demòcrates ja han portat als tribunals aquest ús de la llei en el cas canadenc, les demandes podrien arribar ara en cascada.

El mateix Trump ha enviat missatges contradictoris els últims dies. Durant un temps, membres del seu equip econòmic van apuntar a la possibilitat que se centrés a imposar inicialment gravàmens als 10 o 15 socis comercials més importants, entre els quals hi ha la Xina, la Unió Europea, Mèxic i el Canadà, però Trump diumenge assegurava que els aranzels recíprocs afectaran "essencialment tots" els països. I tot i que en públic ha llançat la idea que serà "generós" i "molt indulgent" amb alguns països ha estat pressionant el seu equip perquè siguin agressius.

Volatilitat i impacte

Passi el que passi, la sacsejada de Trump a les relacions internacionals, als mercats i fins i tot a la confiança dels nord-americans sobre l’impacte en les seves pròpies realitats econòmiques ja és una realitat. I la volatilitat continua afectant les borses, que tot i que als EUA ahir recuperaven algunes de les seves pèrdues s’agiten de nou, com les capitals del món, a mercè del vel·leïtós Trump.

En les seves 10 primeres setmanes de mandat el republicà ha fet nombroses cops de volant i ha pres decisions d’últim minut, per exemple amb els aranzels al Canadà i Mèxic o a l’automoció.

En qualsevol cas les accions del republicà ja han minat la confiança dels nord-americans en l’economia i han fet que ciutadans i empreses redueixin la despesa. I una política aranzelària que el consens d’economistes i experts anuncia que tindrà com a resultat una pujada de preus als EUA, i que alguns creuen que provocarà una contracció de l’economia i fins i tot una recessió, amenaça de passar-li altres factures. I ningú sembla convençut dels números que presenten assessors de Trump com Pete Navarro, que sense oferir sobre què sustentar-ho ha dit que els aranzels podrien deixar 600.000 milions de dòlars a l’any d’ingressos per al Govern federal.

Més rebuig

Notícies relacionades

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amèrica contra el món

Per a un president que va aconseguir la seva segona elecció en bona mesura recolzant-se en el profund descontentament de molts nord-americans amb els alts preus que van quedar com a herència de l’alta inflació durant el mandat de Joe Biden, la potencial escalada de preus per les seves guerres comercials augura un augment del rebuig. I tot i que al reconèixer que hi haurà "una mica de dolor a curt termini" Trump s’ha mostrat convençut que "la gent ho entén", no pot evitar que el qüestionin. Segons un sondeig d’AP, sis de cada 10 nord-americans desaproven com està portant les negociacions de comerç amb altres països. Fins i tot entre els republicans, tot i que la desaprovació es queda en el 27%, aquest percentatge suposa l’aspecte del seu Govern de valoració més feble.

Nombrosos polítics republicans, tot i que sigui en privat, estan fent passos per respondre a polítiques comercials del seu líder amb enorme potencial d’impacte negatiu. Alguns, per exemple, s’estan coordinant amb grups de diferents indústries per mirar d’aconseguir excepcions per a sectors concrets afectats als seus estats.