La Xina relleva els EUA a Myanmar després de les retallades de Trump

Ha sigut un parèntesi joiós en la desolació que viu Myanmar. Una dona ha sigut extreta 60 hores després del sisme, moltes més enllà del llindar raonable de supervivència, entre la runa d’un edifici caigut a Mandalay. Una tropa de rescatistes, amb els caràcters de Pequín als seus cascos i aquests vestits taronges amb franges grogues ubics en qualsevol desastre a la Xina, la carregaven després en llitera fins a l’ambulància entre aplaudiments.

Lamenten els veïns que, mentre remouen les ruïnes amb les mans o pales, la soldadesca continuï absorta en els seus pensaments o jugant amb els seus mòbils. Ja abans del sisme era un gremi mal pagat, desmoralitzat després de quatre anys de guerra i tendent a la deserció. Ara no hi troben la gràcia a esllomar-se per un poble que els odia. L’arribada de l’ajuda internacional dona un alè d’esperança a les víctimes. La Xina, Rússia, l’Índia, el Vietnam, Tailàndia... Hi falten Estats Units, un generós benefactor en qualsevol tragèdia global, perquè Donald Trump acaba d’enterrar l’Agència de Desenvolupament Internacional o USAID.

Divendres, quan el sisme va assolar Myanmar, la seva Administració comunicava al Congrés que demolia el poc que en quedava. Els que dissenyaven durant el matí l’estratègia humanitària van rebre un email ordenant-los que ja no hi tornessin a la tarda. Per a Jeremy Konyndyk, antic funcionari de l’agència, va ser l’"abdicació absoluta de dècades de lideratge global dels EUA". Ja abans del terratrèmol havien alertat els activistes del drama que suposava per a un país tan empobrit i castigat el final de l’auxili nord-americà. Va gastar Washington uns 240 milions de dòlars l’any passat, un terç de tota l’ajuda humanitària dirigida a Myanmar. Diverses oenagés i almenys set hospitals han tancat des de la tisorada i amb prou feines queden tres dels seus 18 programes al país del sud-est asiàtic.

Ha assegurat Trump que, amb o sense USAID, fins a Myanmar hi arribarà l’ajuda nord-americana. Però molts recorden que els canals han sigut retirats i, en qualsevol cas, els dos milions de dòlars promesos són engrunes davant els 14 milions de dòlars de la Xina. Els rescatistes xinesos o russos en un país amb problemes metaforitzen aquests temps de l’"Amèrica primer".

Notícies relacionades

El Govern planteja "avançar" en el projecte europeu en favor de la seguretat

Amèrica contra el món

Solidaritat generalitzada

La Xina hi ha enviat més d’un centenar de treballadors, sis gossos, drons i detectors sísmics. No hi ha país més eficaç ni ràpid a l’Àsia lidiant amb els desastres naturals després d’haver-los patit per desenes. La seva logística és estudiada a Occident i el seu exèrcit, amb un historial bèl·lic poc llustrós, és imbatible entre les ruïnes. De Rússia hi han arribat dos avions amb 60 rescatistes, quatre gossos, ambulàncies i vehicles. Ningú al veïnat s’ha escaquejat per més repudi que generi la Junta militar: Singapur, Malàisia, el Vietnam, Tailàndia, l’Índia... I des de més enllà: el Japó, Corea del Sud, Nova Zelanda, Taiwan... En aquesta solidaritat generalitzada grinyola encara més el buit nord-americà.