Amèrica contra el món

"El proteccionisme torna amb força", va escriure dilluns Larry Fink, el primer executiu de BlackRock, la firma de gestió d’actius de nou bilions de dòlars, la més important del món, en una carta als seus accionistes. A dos dies de l’anomenat Dia de l’Alliberament d’Amèrica, avui, en el qual el president, Donald Trump, té previst declarar la guerra comercial internacional amb la imposició d’aranzels als productes que els EUA importen de tot el món, Fink va confessar que en les seves converses amb cada client aflora la "intranquil·litat" que se sent sobre l’estat de l’economia global. "La gent està més ansiosa sobre l’economia que en qualsevol altre moment de la memòria recent", va advertir.

Durant els primers 50 dies del nou mandat de Trump, l’índex Standard & Poors de la Borsa de Nova York ha registrat unes pèrdues del 8% davant una pujada del 4% durant els primers 50 dies del seu primer mandat, amb una pujada rècord del preu de l’or i dels bons del Tresor americà. Els índexs de la Borsa de Londres i de l’EuroStoxx 600 han baixat, respectivament, 0,9% i 1,5%, en aquests 50 dies.

Fink és dels que creu que els nous aranzels o impostos que anunciarà Trump –els anomenats recíprocs s’apliquen a tots els països amb què comercien els EUA– podrien donar molt joc. "Fins ara, el president s’ha centrat en les tarifes amb certs països [Mèxic, el Canadà i la Xina ] però ara es tracta de les tarifes recíproques, cosa que a llarg termini podria aconseguir una baixada d’aquestes tarifes".

Parlant clar: els EUA apujaran els impostos (Trump prefereix parlar d’aranzels) als productes importats per compassar els que els altres països imposen als productes nord-americans. Trump aplica en sentit contrari una llei de 1934, la llei de tarifa recíproca, que l’Administració demòcrata va aprovar per donar al president Franklin D. Roosevelt els poders per negociar amb altres països la baixada de tarifes a canvi de reduccions recíproques fins al 50% als EUA. La paradoxa és que aquesta llei va ser un gir copernicà respecte de l’Administració republicana que, després de l’esclat de la Gran Depressió, va tirar endavant la política proteccionista que ara ressuscita Trump. Aquesta estratègia, la de la Smooth-Hawley Tariff de 1930, va provocar una pujada de les tarifes que va portar a una contracció del comerç internacional.

La previsió de Fink que l’aposta de Trump podria funcionar a llarg termini suposa la utilització de l’espasa de Dàmocles dels aranzels per obligar a negociar els socis comercials una reducció dels que mantenen per als productes nord-americans. Però, com va dir John Maynard Keynes, "el llarg termini és el temps que estarem tots morts"; i l’impacte dels impostos a la importació suposarà a curt termini una redistribució de la renda en què seran la classe treballadora i mitjana les que pagaran la factura per l’increment de costos de les entrades utilitzades per a la producció als EUA i el seu trasllat als consumidors.

A les tarifes que prepara Trump se’ls pot aplicar la neollengua que va utilitzar l’escriptor George Orwell a la seva obra 1984. Allà la pau en realitat era guerra i la llibertat esclavitud. Doncs els nous aranzels, segons Trump, no seran una pujada d’impostos sinó una baixada d’impostos.

Peter Navarro, l’anomenat tsar dels aranzels, el conseller per a comerç i indústria manufacturera, va assenyalar diumenge a Fox News quin és el missatge. "El missatge és que les tarifes són retallades d’impostos, tarifes són llocs de treball, tarifes són seguretat nacional", va dir. "Obtindrem 100.000 milions amb les tarifes aplicades només als cotxes. En el pressupost concedirem beneficis fiscals, crèdits fiscals, a la gent que compri vehicles americans", va vaticinar.

Navarro, sentenciat a quatre mesos de presó per desacatament al Congrés –es va negar a comparèixer davant del Congrés per l’aixecament contra el Capitoli del 6 de gener del 2021 així com a entregar els documents que li van ser requerits–, estima que les tarifes recíproques permetran "recaptar sis bilions de dòlars durant la pròxima dècada".

Notícies relacionades

Espanya es juga 21.000 milions en exportacions als EUA pels aranzels

Trump informa el seu equip que Musk deixarà aviat el càrrec en el Govern

La indústria del passat

Paul Krugman, premi Nobel d’Economia, ha escrit bastant sobre comerç internacional. En la seva crònica prèvia a l’anunci dels aranzels assenyala el següent davant la idea que els EUA puguin recuperar la indústria del passat perduda: "El fet és que el món necessita menys treballadors industrials que abans, igual com ja no necessita tants agricultors, i fins i tot els països amb grans superàvits en el comerç industrial no poden contrarestar aquesta tendència. Això no significa que hàgim d’abandonar els esforços per promoure la indústria on sigui lògic. Però hem de fer-ho amb una comprensió realista que, passi el que passi, continuarem sent una economia principalment de serveis, i que, si realment volem ajudar els treballadors, hem de millorar tots els llocs de treball, no somiar tornar a una economia tradicional".