ENTREVISTA

Joan Estévez, mercenari espanyol a Ucraïna: «Cobrava 3.500 euros; vaig matar almenys vuit russos»

El soldat nascut a Vilac (Lleida) explica a EL PERIÓDICO la seva experiència al front i denuncia corrupció dins de les Forces Armades ucraïneses

VÍDEO: MOVISTAR PLUS +

6
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra

Amb una cara bruta, però sovint a punt de plorar, contenint-se, Joan Estévez sembla un home que lluita més per dins del que ha batallat fora, i no és poca cosa. Ha estat sis mesos al front a Ucraïna, en la primera meitat del 2023, com a franctirador, i ha disparat a invasors russos en posicions avançades del front del Donbàs.

Una vegada va veure la mort molt de prop, explica. Onades de soldats russos es van passar quatre dies intentant prendre a l’assalt la seva posició. En un moment de tensió en plena batalla, quan creia que moriria, va fer una cosa estranya: va treure el seu telèfon mòbil i va gravar un missatge de comiat per a la seva família. És un dels moments àlgids, d’èpica humana i militar, del documental Mercenario (Movistar Plus+) que protagonitza aquest jove català de 39 anys, criat a les muntanyes de la Vall d’Aran. El seu nom de guerra és Espinosa. Atén El Periódico aquest dimarts a Madrid per parlar de com és la guerra, què és ser un mercenari i els traumes que tot això li ha deixat i que està intentant superar. 

¿Saps quants soldats russos has matat? ¿En portaves el compte? Sí. Entre 12 i 16. Vuit baixes confirmades de les quals n’estic segur: jo disparo i veig caure l’enemic. La resta són combats en calent en què veus que han caigut russos però no saps si els has tocat tu o un company. 

¿Què sents en aquell moment? El cop de la culata al disparar [somriu]. La veritat és que en aquell moment no sento res. 

¿Per l’adrenalina? ¿I quan passa el moment, a la nit? A la nit penso en els companys que he perdut, 18 en total. Aquí la patacada ve després, amb els dies. No se t’obliden, se’t van quedant dins i llavors arriben els traumes i l’estrès. Alguns els tinc especialment marcats perquè han sigut baixes sota el meu comandament. A Ucraïna tinc el rang de sergent primer. Portava entre 8 i 12 homes. Et planteges si han mort per una mala decisió que has pres.

¿A què et refereixes? Potser anàvem a defensar una posició de tirador amb cinc llocs, i jo deia que un es posés en una posició i un altre en una altra. ¿I si els hagués posat d’una altra manera? 

¿Quant temps has estat a Ucraïna? La primera vegada hi vaig estar sis mesos, de gener a juny, el 2023. Formava part de la legió internacional d’Ucraïna, integrat en el [49è Batalló d’Infanteria] Carpathian Sich. Els meus companys eren sobretot hispanoamericans. 

¿Quin és el moment de més perill que has viscut allà? Va ser un atac en què primer van bombardejar amb artilleria la nostra posició i van destrossar la nostra línia defensiva. Després van estar quatre dies intentant guanyar la nostra posició amb onades d’infanteria. Ells eren 30, nosaltres, 8. Hi va haver un moment que estàvem en ple combat i vaig veure que ens estaven guanyant la posició. Em vaig adonar que el que passés en els tres o quatre minuts següents decidiria si ens mataven o sobrevivíem. En aquell instant vaig decidir acomiadar-me de la meva família. Els vaig dir al telèfon, mentre estava combatent, que els estimava: a la meva família, al meu fill. 

Sona a la Primera Guerra Mundial, una guerra de trinxeres… És una combinació d’aquesta guerra amb el més modern que hi ha ara. Els drons actuen primer com a reconeixement, vigilen constantment la zona per controlar les teves posicions, per saber per on et mous. Després s’utilitzen per llançar granades, o com a drons kamikazes. 

¿Com són les trinxeres ucraïneses a l’hivern? Jo soc un tio de la Vall d’Aran, o sigui que el fred no m’afectava tant, però els colombians per exemple ho passaven fatal. A més, jo tenia bon material per protegir-me, però allà les condicions dels soldats són pèssimes. 

¿Què els falta, amb tot el que s’està enviant? De tot. Material, roba, formació en climatologia adversa. Allà hi ha una corrupció important. Part del material que arriba desapareix. Després el veus als mercats ambulants de Kíiv (la capital). Els mateixos soldats el compren per emportar-se’l al front. 

Què més has vist que no t’hagi agradat? El tracte dels ucraïnesos a la gent que ha anat allà a morir per ells. Prefereixen que morin estrangers que morin ucraïnesos. I això no està bé. En el meu cas, pel meu nivell de formació, mai se’m va exposar a una missió suïcida, però a la gent sense formació sí.

¿Ucraïna utilitza com a carn de canó soldats estrangers? Sí.

Un company teu es queixava que li pagaven poc… Va anar de més a menys. Quan va començar la guerra, jo guanyava entre 3.000 i 3.500 euros al mes. A partir d’aquí ja van anar baixant. Després van posar una clàusula: el sou fix eren 1.500 euros i l’altra meitat es pagava per estar en zona de perill. Aquests al principi te’ls pagaven simplement per estar a segona línia, que ja es considerava que eres en zona de combat. Després es va posar una altra clàusula que deia que te’ls pagaven només si anaves a primera línia. Hi ha hagut soldats que havien de subornar el comandant perquè els enviessin al front i cobrar més diners. 

¿Pagar per anar al front? Hi ha alguns comandants que són honestos i d’altres que no. L’assumpte és que a Ucraïna cada unitat és autònoma. Els diners es donen a les unitats i cadascuna els gestiona com vol. Hi ha alguns comandants que són uns cacics i que els han intentat matar els seus propis soldats.

Amb la teva experiència sobre el terreny, creus que l’estratègia ucraïnesa és essencialment defensiva? La zona on era jo era d’aguantar. Estàvem en una punta de llança al front al Donbàs [a l’est del país] i es tractava de resistir allà perquè no prenguessin la ciutat de Kramatorsk o la de Sloviansk.

¿Quina era la teva formació militar anterior? Va estar a l’Exèrcit espanyol a l’Escola Militar de Muntanya i Operacions Especials tres anys i després a la Legió Estrangera Francesa. 

¿Continuaràs? Ara mateix crec que no. He patit estrès posttraumàtic, però no és el motiu pel qual vull decidir si vull seguir en això. A aquest nivell, aquesta professió no es pot compatibilitzar amb la vida familiar. Estic divorciat però tinc un fill. 

Notícies relacionades

¿Què li explicaràs sobre la guerra? ¿Com l’hi descriuràs? No ho sé. És una feina que he de fer. 

Ara s’està negociant per aconseguir un alto el foc. ¿Com et fa sentir? No veig les notícies, faig un bloqueig total. No m’interessa la qüestió geopolítica. Se me’n va de les mans. Jo em considero un professional d’aquest sector que vaig anar allà a fer la meva feina. Sempre ho intento fer amb uns valors, que és ajudar el país que crec que necessita ajuda. El bé i el mal: Ucraïna va ser envaïda sense cap justificació. A partir d’aquí, jo vaig anar a treballar. Després allà t’adones que no tot és blanc i negre.

Temes:

Rússia Ucraïna