Joan Estévez, militar: "Cobrava 3.500 euros. Vaig matar almenys vuit russos"

¿Sap quants soldats russos ha matat? ¿En portava el compte?

Sí. Entre 12 i 16. Vuit baixes confirmades de les quals n’estic ben segur: jo disparo i veig caure l’enemic. La resta són combats en calent que veus que han caigut russos però no saps del cert si els has tocat tu o un company.

¿Què sent en aquell moment?

El cop de la culata a l’espatlla al disparar [somriu]. La veritat és que en aquell moment no sento res.

¿Per l’adrenalina? ¿I quan passa el moment, a la nit?

A la nit penso en els companys que he perdut, 18 en total. Allà la patacada ve després, amb els dies. No se t’obliden, se’t van quedant dins i llavors arriben els traumes i l’estrès. A alguns els porto especialment marcats perquè han sigut baixes sota el meu comandament. A Ucraïna tinc el rang de sergent primer. Portava entre vuit i 12 homes. Et planteges si han mort per una mala decisió que has pres.

¿A què es refereix?

Potser anàvem a defensar una posició de tirador amb cinc buits, i jo deia que un es posés en una posició i un altre en una altra. ¿I si els hagués posat d’una altra manera?

¿Quant temps en total ha estat a Ucraïna?

La primera vegada hi vaig estar sis mesos, de gener a juny, el 2023. Formava part de la legió internacional d’Ucraïna, integrat en el [49è Batalló d’Infanteria] Carpathian Sich. Els meus companys eren sobretot hispanoamericans.

¿Quin és el moment de més perill que ha viscut allà?

Va ser un atac en el qual primer van bombardejar amb artilleria la nostra posició i van destrossar la nostra línia defensiva. Després van estar quatre dies intentant guanyar-nos la posició amb onades d’infanteria. Ells eren 30, nosaltres vuit. Hi va haver un moment que estàvem en ple combat i vaig veure que ens estaven guanyant la posició. Em vaig adonar que el que passés en els tres o quatre minuts següents decidiria si ens mataven o sobrevivíem. En aquell instant vaig decidir acomiadar-me de la meva família. Els vaig dir per telèfon, mentre estava combatent, que els estimava: a la meva família, al meu fill.

Sona a la Primera Guerra Mundial, una guerra de trinxeres...

És una combinació d’aquella guerra amb el més modern d’ara. Els drons actuen primer com a reconeixement, vigilen constantment la zona per controlar les teves posicions, per saber per on et mous. Després s’utilitzen per llançar granades, o com a drons kamikazes.

¿Com són les trinxeres ucraïneses a l’hivern?

Jo soc un tio de la Vall d’Aran, o sigui que el fred no m’afectava tant, però els colombians per exemple s’ho passaven fatal. A més, jo tenia bon material per protegir-me, però allà les condicions dels soldats són pèssimes.

¿Què els falta, amb tot el que s’està enviant?

De tot. Material, roba, formació en climatologia adversa. Allà hi ha una corrupció important. Part del material que arriba acaba desapareixent. Després el veus als mercats ambulants de Kíiv [la capital]. Els mateixos soldats el compren per emportar-se’l al front.

¿Què més ha vist que no li hagi agradat gens?

El tracte dels ucraïnesos a la gent que ha anat allà a morir per ells. Prefereixen que morin estrangers a què morin ucraïnesos. I això no està bé. En el meu cas, pel meu nivell de formació, no se’m va exposar mai a una missió suïcida, però a la gent sense formació sí.

¿Ucraïna utilitza com a carn de canó soldats estrangers?

Sí.

Un company seu es queixava que li pagaven poc...

Va anar de més a menys. Quan va començar la guerra, jo guanyava entre 3.000 i 3.500 euros al mes. A partir d’allà ja van anar baixant. Després van posar una clàusula: el sou fix eren 1.500 euros i l’altra meitat es pagava per ser en zona de perill. Aquests al principi te’ls pagaven simplement per estar en segona línia, que ja es considera que ets en zona de combat. Després es va posar una altra clàusula que deia que te’ls pagaven només si anaves a primera línia. Hi ha hagut soldats que havien de subornar el comandant perquè els enviessin al front i cobrar més diners.

¿Pagar per anar al front?

Hi ha alguns comandants que són honestos i d’altres que no. La qüestió és que a Ucraïna cada unitat és autònoma. Els diners es donen a les unitats i cadascú els gestiona com vol. Hi ha alguns comandants que són uns cacics i que els han intentat matar els seus propis soldats.

Notícies relacionades

Espanya es juga 21.000 milions en exportacions als EUA pels aranzels

Trump informa el seu equip que Musk deixarà aviat el càrrec en el Govern

¿Quina era la seva formació militar anterior?

Vaig estar a l’Exèrcit espanyol a l’Escola Militar de Muntanya i Operacions Especials durant tres anys i després a la Legió Estrangera Francesa.