L’Eurocambra dona llum verda a reforçar la defensa comunitària davant Rússia

El pla aprovat per una àmplia majoria aposta per impulsar la inversió en política exterior per al rearmament i per ajudar l’Exèrcit ucraïnès 

La resolució pretén accelerar l’adhesió de Kíiv

Els eurodiputats destaquen la necessitat de mantenir relacions diplomàtiques amb els Estats Units

L’Eurocambra dona llum verda a reforçar la defensa comunitària davant Rússia
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

Amb l’ombra de la invasió russa a Ucraïna planejant sobre la sessió del ple d’Estrasburg, el Parlament Europeu va aconseguir fer ahir un pas endavant per reforçar la seguretat exterior dels Vint-i-set. Es tracta d’un pla per enfortir la seguretat i la política exterior. Els eurodiputats van defensar que la inversió en defensa ha d’augmentar i accelerar-se, tant respecte a l’ajuda de la Unió Europea (UE) a Ucraïna, per tal de reforçar la posició de Kíiv en les negociacions, com quant al rearmament dels països membres.

"Remarquem la importància d’una política exterior decidida per fer front a reptes geopolítics", va afirmar l’eurodiputat conservador alemany David McAllister, encarregat de presentar aquest pla sobre Política Exterior i de Seguretat Comuna, després de la votació al Parlament Europeu. "La UE ha de complir i defensar els seus propis objectius estratègics", va defensar en relació amb l’augment del pressupost dedicat a defensa, tot i que també va advocar perquè s’utilitzin els actius russos congelats en territori de la UE. "És un moment clau per mostrar credibilitat. Si fallem ara donarem un senyal equivocat en l’ordre mundial i de la cooperació internacional", va afegir.

Per la seva banda, l’eurodiputat espanyol del PP Nicolás Pascual de la Parte, que va impulsar la iniciativa juntament amb McAllister, es va referir a l’informe com "de transició", ja que "mira de dissenyar una estratègia per a la UE en seguretat i defensa" quan la guerra sacseja el Vell Continent, a la qual cosa esperen posar fi al més aviat possible. L’eurodiputat va defensar que Europa "deixi de ser dependent d’actors externs per a la seva seguretat" i que "agafi les regnes del seu futur" a partir dels "seus propis poders dissuasoris creïbles", que passen per "inversió en seguretat i defensa, juntament amb unitat i determinació polítiques", va argumentar.

L’objectiu, segons el popular, és armar Ucraïna per empoderar a aconseguir una pau justa: "A la taula de negociació s’ha d’asseure un [Volodímir] Zelenski en una posició de força després d’un alto el foc. No ens podem permetre que l’agressor tingui un premi", va concloure Pascual de la Parte.

Adhesió d’Ucraïna

La resolució, que va ser aprovada per una àmplia majoria, també pretén accelerar els processos d’adhesió a la UE d’Ucraïna, Moldàvia i els països dels Balcans, una mesura que enfortiria la unió davant la invasió russa d’Ucraïna que està desestabilitzant el vell ordre mundial de la seguretat europea. Els eurodiputats van mostrar la seva preocupació pel canvi de postura de l’Administració nord-americana respecte a Rússia després de la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca, i van expressar la seva ferma oposició a qualsevol intent de pressionar Ucraïna perquè arribi a un acord de pau desfavorable, alhora que van insistir que la UE només donarà suport a un acord amb garanties de seguretat sòlides i creïbles per dissuadir futurs atacs russos. No obstant, van destacar la necessitat de continuar les relacions diplomàtiques amb els EUA malgrat les diferències, i van reclamar que s’estrenyin llaços amb socis mundials d’idees afins, com Llatinoamèrica, així com altres institucions com l’OTAN. Tot per fer el contrapès als esforços de la Xina, Rússia, l’Iran i altres països per desestabilitzar l’ordre internacional, segons l’informe.

Quant a l’escalada de conflictes al Pròxim Orient al voltant de la guerra a Gaza, els eurodiputats van demanar a la responsable d’Afers Estrangers de la UE, Kaja Kallas, que elabori una estratègia global de la UE per a la regió, mostrant el seu suport a la solució dels dos estats, Israel i Palestina.

Notícies relacionades

Kallas, al seu torn, va fer també una crida a continuar el suport militar per posar fi a la guerra. "Cal donar ajuda a Ucraïna perquè com més forts són al camp de batalla més forts són a la taula de negociacions", va remarcar l’alta representant davant el Parlament Europeu dimarts, en el debat que va precedir la votació d’ahir. "Acollim favorablement les negociacions sobre un alto el foc i els primers passos que s’estan fent en aquest sentit", va dir la coordinadora de la diplomàcia comunitària.

Amb el president dels EUA, Donald Trump, capitanejant el diàleg amb els seus homòlegs rus i ucraïnès, Kallas va reivindicar que la UE continua tenint "rellevància" i disposa d’eines per influir en el desenllaç, com les "sancions, que debiliten Rússia". L’alta representant va suggerir fa poc que la UE entregui 40.000 milions d’euros addicionals a Ucraïna aquest any, però a continuació va rebaixar les seves expectatives a una aportació de 5.000 milions urgents.