Els aranzels de Trump posen la globalització contra les cordes

El mes passat, el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, va oferir a Silicon Valley la seva interpretació de per què la globalització ha fallat a ulls de l’Administració de Trump. Vance va parlar de la deslocalització de llocs de treball a països amb baixos costos laborals, però sobretot va insistir que no hauria complert la premissa de fer del món pobre una gran fàbrica de productes barats mentre el món desenvolupat mantenia el seu monopoli sobre les tecnologies d’alt valor afegit. "La globalització se sustentava en la idea que els països rics ascendirien una mica més a la cadena de valor, mentre els pobres fabricaven coses més senzilles", va dir el vicepresident. Països com la Xina han trencat el corol·lari de Vance. I ara el seu president sembla decidit a revertir el fenomen d’interdependència econòmica que ha ajudat a treure de la pobresa més de 1.000 milions de persones, no sense deixar pel camí una reguera de perdedors.

La ressaca dels massius "aranzels recíprocs" anunciats dimecres per Donald Trump ha deixat múltiples lectures. Des del clamorós escepticisme expressat per les borses, que han reaccionat amb fortes pèrdues, fins a la decepció dels aliats dels EUA, sorpresos per la dimensió del cop i obligats a participar en una guerra comercial de què no volen ser partícips. Però més enllà del xoc immediat, els plans del magnat són una ruptura radical amb el model de lliure comerç que Washington ha encapçalat des del final de la Segona Guerra Mundial i un cop de conseqüències imprevisibles per a la globalització comercial que ha regit el món des de finals del segle passat.

"El bombardeig aranzelari més gran del president Trump envia un clar senyal a les companyies nord-americanes i estrangeres: l’era de la globalització s’ha acabat", assenyalava ahir The Wall Street Journal, una de les bíblies del liberalisme econòmic. "La Casa Blanca vol que els béns venuts al consumidor nord-americà surtin de fàbriques nord-americanes, tancant així el teló del suport dels EUA a la globalització turboalimentada que ha propulsat l’economia mundial durant dècades".

El republicà somia amb l’autarquia o una cosa semblant, el mateix model que va buscar l’Alemanya nazi amb la seva economia de guerra, l’Espanya famolenca de Franco o la dinastia Kim de Corea del Nord. "Trump creu en l’autosuficiència econòmica", va dir Vance fa unes setmanes. Alguns economistes creuen que els aranzels podrien servir-li per aconseguir alguns dels seus objectius a curt termini, com augmentar substancialment la recaptació en duanes, repatriar empreses o aconseguir que multinacionals estrangeres s’instal·lin al país. Algunes com Apple, Hyundai o Johnson & Johnson ja han anunciat inversions multimilionàries per expandir les seves operacions als EUA.

Mals precedents històrics

Però l’experiment té un component suïcida. "Si imposes aranzels a un país, tens altres mercats al teu abast. Però si els imposes a tot el món, només et queda el teu propi mercat", va assenyalar al Financial Times Richard Fontaine, president del Center For a New American Security. I, actualment, prop de la meitat del que els EUA importen són béns intermedis utilitzats en el seu mercat domèstic de cara al producte final. "Històricament, els països que ho han intentat han tendit a acabar amb menys creixement, menys ocupació, preus més alts i menys competitivitat", afegeix Fontaine. Ministres d’Economia com l’alemany Robert Habeck han advertit que l’espiral aranzelària de la Casa Blanca "podria arrossegar a la recessió alguns països i causar un mal massiu arreu del món".

I és que el cop de Trump, que no deixa de ser una massiva pujada d’impostos per als importadors nord-americans i un mur gairebé infranquejable per a la competitivitat forana, no té precedents en molt temps. La suma dels seus aranzels universals i els específics, com un 20% per a la UE o un 54% acumulat per a la Xina, ha deixat la taxa mitjana en un 24%, segons el banc JP Morgan, el percentatge més alt des de fa un segle. Abans d’aquest últim anunci, estava en el 10%; abans de la seva arribada al poder, en el 2,5%.

Notícies relacionades

Els EUA anuncien el tancament «immediat» de l’empresa involucrada en l’accident aeri de Nova York

Més de 30 morts en l’atac de Rússia contra Sumi a Ucraïna

A prova de bombes

Passi el que passi, no obstant, no s’hauria de donar la globalització per morta. Fa gairebé una dècada que el món escriu periòdicament el seu certificat de defunció. Però el cert és que ha sobreviscut a guerres i pandèmies millor de l’esperat, per més que hi hagi indicis d’un augment en la regionalització del comerç o de la formació de blocs. L’últim informe del Harvard Business Review sobre l’estat de la globalització, del 2023, afirma que els fluxos comercials, de capital i de persones s’han recuperat amb escreix del col·lapse de la pandèmia o la invasió russa d’Ucraïna. "No hi ha cap senyal d’una caiguda sostinguda dels fluxos internacionals", assenyala l’informe.