El món tremola mentre prepara la contraofensiva

Alemanya.

"No hi haurà liberation day, sinó inflation day. I la mania dels aranzels portarà a una espiral que arrossegarà països a la recessió", va assenyalar des de Berlín el ministre d’Economia en funcions, el verd Robert Habeck, en vista de l’anunci de Donald Trump que sacseja la potència exportadora que és Alemanya. De "cop a l’economia global", el va qualificar el canceller sortint, Olaf Scholz.

La indústria de l’automoció, seguida de l’acer, és la columna vertebral del motor exportador germànic. El 2024, des d’Alemanya es van exportar més de mig milió d’automòbils als Estats Units, als quals cal afegir-ne uns 300.000 de produïts entre Mèxic i les mateixes plantes de marques com Volkswagen en territori nord-americà. GEMMA CASADEVALL

França.

El president Emmanuel Macron es va reunir ahir a la tarda amb els representants dels sectors afectats per les mesures aranzelàries, com Airbus, Sanofi, el director general de Galeries Lafayette o el president de l’Associació d’Indústries Alimentàries, a més de diversos membres del Govern i el primer ministre, François Bayrou, que hores abans va qualificar aquesta decisió com una "catàstrofe per al món de l’economia i una immensa dificultat per a Europa".

Per a Macron, les mesures que ha anunciat Donald Trump són "extremament greus per a l’economia europea", i va assegurar que "l’economia nord-americana i els nord-americans en sortiran més febles i més pobres". El president va cridar les empreses franceses que operen als EUA a suspendre tots els projectes d’inversió al territori fins que no s’"aclareixi" la situació. LETICIA FUENTES

Itàlia.

Primer va demanar "fer tot el possible per treballar un acord amb els EUA". Després va anul·lar tota la seva agenda pública prevista per ahir, fins i tot la inauguració d’una comissaria en un edifici confiscat a la màfia a Calàbria. I, tot seguit, va convocar una reunió d’urgència a la seu del Govern a Roma per debatre sobre les repercussions per a Itàlia. Aquest va ser el dia caòtic de Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, després que Washington va decidir imposar aranzels del 20% als productes europeus.

"L’objectiu és evitar una guerra comercial que debilitaria inevitablement Occident a favor d’altres actors globals", va dir Meloni. "En qualsevol cas, com sempre, actuarem en interès d’Itàlia i de la seva economia, i també dialogant amb els nostres socis europeus", va afegir. IRENE SAVIO

Regne Unit.

El Regne Unit és un dels països que surt més ben parat després de la imposició de nous aranzels anunciada per Donald Trump. El president nord-americà va fixar en un 10% els gravàmens a Londres, amb qui manté una balança comercial positiva, mentre segueixen endavant les negociacions per tancar un acord de "prosperitat econòmica" durant les pròximes setmanes o mesos. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va demanar mantenir el "cap fred" després de l’anunci de Trump, però també va insistir en el fet que manté "totes les opcions sobre la taula" i tampoc no descarta aplicar represàlies als aranzels.

"Les decisions que prenguem els pròxims dies i setmanes estaran guiades únicament pel nostre interès nacional. En interès de la nostra economia. En interès de les empreses que s’asseguin al voltant d’aquesta taula", va dir Starmer ahir mateix en una trobada a Downing Street amb representants del sector empresarial britànic. "És evident que les decisions adoptades pels Estats Units tindran repercussions econòmiques, tant aquí com a la resta del món. Però vull ser molt clar: estem preparats", va afegir. LUCAS FONT

Xina.

La Xina ja assumia el cop però el va rebre amb més força del que s’esperava. El 54% d’aranzels que patiran les seves exportacions cap als Estats Units ja s’acosta al 60% promès per Donald Trump en les eleccions, traslladen la guerra comercial de les bufetades als cops de puny i limiten amb el desacoblament que anhelaven molts dels falcons de Washington.

Al quadre agreujat la Xina hi va respondre amb el llibret acostumat, oposant-se "fermament" als aranzels i anunciant contramesures per protegir els seus drets i interessos. És costum que Pequín esperi a l’entrada en vigor de les mesures contràries per revelar les seves pròpies. Serà el 9 d’abril, si Trump no se’n torna a desdir, quan se sabrà el nervi de la seva resposta. ADRIÁN FONCILLAS

Amèrica Llatina.

Notícies relacionades

El càlcul dels diversos gravàmens es basa en una absurda fórmula

Rutte descarta revisar la definició de despesa en defensa de l’OTAN

L’anomenada guerra d’alliberament promet desafiaments greus i problemes seriosos per als països de l’Amèrica Llatina. Trump va incloure com a blanc tots els països de la regió, exceptuant Cuba, que és objecte d’històriques sancions comercials. Mèxic, amb qui Washington té un tractat de lliure comerç que inclou el Canadà, també n’ha quedat exempt. Trump no va fer al principi distincions entre una Argentina en què Javier Milei aspira a ser "el nen consentit" de la Casa Blanca i el Brasil i Colòmbia, governats per presidents que estan als antípodes de Trump. Per a la gran majoria regirà a partir del 5 d’abril l’aranzel del 10%, tret de Nicaragua i Veneçuela, que tindran impostos del 18% i 15%, respectivament.

Milei va saludar les mesures que tant preocupen els empresaris del seu país. Els Estats Units gravaven el sector alimentari amb un 4,6%, mentre que els productes químics pagaven un 0,3% per entrar a formar part d’aquest gran mercat. Els plàstics, un 1,4%; els tèxtils, un 6,1%, i els metalls, un 0,2%. L’entusiasme de l’anarcocapitalista va resultar pel cap baix desconcertant. ABEL GILBERT.