Wall Street perd 1,5 bilions d’euros en dos dies de pànic borsari

Els mercats s’han convertit en la primera víctima de la guerra comercial desencadenada pel president dels Estats Units, Donald Trump. Les borses internacionals van caure amb força dijous i ahir amb pèrdues multimilionàries davant l’expectativa que aquest any es produeixi una recessió. El mandatari nord-americà va exposar el seu pla aranzelari el 2 d’abril, quan les borses americanes ja havien tancat la sessió.

La urpada per als parquets no va trigar a deixar-se notar i els futurs de Wall Street ja van començar a registrar pèrdues en uns minuts després de la compareixença del republicà. Més tard, les borses d’Àsia i les europees van començar a patir fortes caigudes per un pla més agressiu del que havien previst els analistes i que més tard es va traslladar a la jornada americana. El balanç d’aquesta caiguda entre dimarts i divendres s’ha traduït en pèrdues de 345.451 milions per a l’Eurostoxx, l’índex paneuropeu que reuneix els grans valors del continent, mentre que el principal índex de la borsa espanyola, l’Ibex 35, ha vist volatilitzats fins a 55.809 milions d’euros, segons calculen fonts del mercat. Wall Street, per la seva banda, ha vist esfumar-se 1,5 bilions d’euros en només dos dies.

Per sota dels 13.000 punts

El principal selectiu de la borsa espanyola, l’Ibex 35, es va acomiadar de la cota dels 13.000 i va anotar ahir una caiguda del 5,83%, el seu retrocés diari més gran des de març del 2020. Tots els valors van tancar en negatiu, arrossegats per la clatellada la banca. Les entitats financeres van registrar descensos superiors al 10%, castigades pel seu caràcter cíclic i la seva dependència directa de l’entorn econòmic. Els bancs espanyols van ser testimonis de la pèrdua de 22.730 milions d’euros de capitalització borsària. Això es tradueix en la pèrdua de 8.000 milions per al Santander; de 6.770 milions per al BBVA; de 5.150 milions per a CaixaBank; de 1.530 milions per al Sabadell; de 817 milions per a Bankinter i de 457 milions per a Unicaja. "El càstig borsari a la banca s’explica també per l’expectativa d’un menor creixement econòmic, que podria limitar la capacitat de generar crèdit rendible i elevar la morositat. S’hi suma el temor d’una nova onada de tipus d’interès baixos o fins i tot retallades, que pressionarien encara més els marges d’intermediació", va assenyalar Gustavo Martínez, professor de Finances de la Universitat Francisco Marroquín i analista de mercats.

"Les borses globals han viscut el seu particular divendres negre i han intensificat les fortes pèrdues de dijous. A Europa els mercats han tancat la seva pitjor sessió en tres anys en un context de gran volatilitat i incertesa, entrant en terreny de correcció, mentre que el Nasdaq arriba a acumular caigudes de fins al 20% des dels seus màxims, entrant en temps rècord en un mercat baixista", va afirmar l’analista Manuel Pinto.

Altres sectors lligats al cicle econòmic, com el de matèries primeres, també van patir importants retrocessos. Repsol, per exemple, es va veure especialment afectada per la forta caiguda del preu del petroli, que va arribar a mínims no vistos en quatre anys.

Notícies relacionades

Cayucos a la terra de Kunta Kinte

Borrell demana que la UE s’involucri més a Gaza

Els voluminosos descensos van ser comuns en les borses europees: Londres va caure un 4,95%; París, un 4,26%; Frankfurt, un 4,95% i Milà, un 6,53%. L’Eurostoxx va tornar a firmar una jornada en vermell ahir del 4,60%. Quant a Wall Street, l’S&P 500 s’hi va deixar un 5,97%, mentre que el Nasdaq retrocedia un 5,82%, i el Dow Jones, un 5,50%.

El mercat, que projectava la següent retallada de tipus del Banc Central Europeu (BCE) per a la reunió de juny, ha començat a contemplar la reunió programada d’aquí dues setmanes com un escenari per a un nou descens de les taxes de referència.