La Xina contraataca amb aranzels del 34% a les importacions dels EUA

Amb els aranzels del 34% a tots els productes nord-americans la Xina iguala els que havia anunciat Trump dimecres. És ja una guerra oberta entre les dues grans potències econòmiques del món, tres mesos després de la investidura del nou president nord-americà, i amb unes conseqüències imprevisibles per a la salut global. El banc d’inversió JP Morgan calcula un 60% de possibilitats que l’economia mundial entri en recessió a finals d’any.

Denúncia davant l’OMC

N’hi ha més. La Xina ha demandat Washington davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per la seva política aranzelària i escanyat les exportacions als Estats Units de minerals rars, imprescindibles per al sector tecnològic i en les que disfruta d’un quasimonopoli. També ha inclòs 11 empreses nord-americanes en la llista de "no fiables", el que a la pràctica els impedeix negociar amb la Xina i empreses xineses. I tanca la porta a diversos productors nord-americans de pollastre i melca. Les mesures van arribar acompanyades d’un comunicat del Ministeri de Finances denunciant que els aranzels nord-americans violen les regles de comerç internacional, danyen seriosament els drets i interessos legítims de la Xina i són pràctiques unilaterals d’intimidació.

"Lluitaran"

Ho havia pronosticat Trump en el seu enèsim dia de l’alliberament. "Tinc un gran respecte pel president Xi (Jinping), un gran respecte per la Xina, però s’estan beneficiant de nosaltres de forma tremenda. Ells entenen perfectament el que està passant i... lluitaran", va assenyalar. És improbable que esperés que la Xina igualés els seus aranzels. Durant la guerra comercial del seu primer mandat, tot just si responia Pequín amb el mínim imprescindible per no semblar acovardida, sempre inquieta de no irritar massa a Trump i confiant en el diàleg per resoldre les diferències. En un missatge a la seva xarxa Truth Social, el president dels EUA va jutjar ahir mateix que amb el seu moviment Pequín demostra que "han entrat en pànic". "La Xina ha jugat malament les seves cartes, han entrat en pànic. ¡L’únic que no poden permetre’s fer!", va escriure.

Els aranzels nord-americans sumen ja el 54% si afegim els aprovats pel republicà en els mesos previs. En termes quantitatius no són comparables: a igual càrrega, pateix més Xina perquè les seves exportacions superen en molt les nord-americanes. Però els gravàmens xinesos cobreixen tots els productes dels Estats Units, mentre que aquest contempla exempcions en sectors com el farmacèutic i els semiconductors.

Notícies relacionades

Els equatorians reelegeixen Noboa mentre el seu rival denuncia "frau"

Els EUA fan tancar l’empresa de l’helicòpter accidentat

La Xina entra en un combat que sempre va voler evitar. El seu anunci d’ahir trenca la casuística, no només per arribar en una festivitat, sinó perquè no ha esperat per primera vegada a què entressin en vigor els aranzels contraris per revelar els propis. Els nord-americans seran efectius el 9 d’abril; els xinesos, un dia després. A la Xina l’ha atropellat la realitat i comprès que la mesura no la deslliurarà de les envestides de Trump. La seva esperança, i la del món, és que la sintonia entre Trump i Xi Jinping, president xinès, mantingui la crisi en unes magnituds manejables.

La condició compartida de víctima ha acostat la Xina i Europa després d’uns quants anys de relacions àrides per la invasió russa d’Ucraïna i les tensions comercials. Els ministres de Comerç xinès i hongarès van escenificar ahir aquests brots reverdits. Ling Ji va remarcar a Budapest l’anhel xinès per cooperar amb Brussel·les per una arquitectura comercial global regida per regles i per portar certa estabilitat davant els embats de Trump. La visita a Hongria segueix el desembarcament europeu de la setmana passada, quan van recalar a Pequín els caps de la diplomàcia portuguesa, Paulo Rangel, i francesa, Jean-Noël Barrot, a més del comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, i la plana major de la indústria automobilística alemanya al gegant asiàtic.