Més que enunciats a l’Amèrica Llatina

La guerra comercial amb els EUA propicia les condicions i necessitats perquè la UE avanci en els promesos acords amb aquests mercats.

Més que enunciats a l’Amèrica Llatina
2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’avançada proteccionista dels Estats Units troba la Unió Europea (UE) i l’Amèrica Llatina davant la possibilitat d’articular a una altra velocitat les seves relacions asimètriques, però potencialment fructíferes. El gir trumpista trastoca les consideracions prèvies i, assenyalen els especialistes, obliga a abordar les circumstàncies sobre la base de noves coordenades. Si anys enrere el llavors alt representant de la UE d’Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, instava a passar d’una associació natural a una altra de veritablement preferencial entre Europa i la regió llatinoamericana, el 2 d’abril ha generat les condicions i necessitats per anar més enllà dels enunciats.

La UE i l’Amèrica Llatina i el Carib representen conjuntament el 14% de la població i el 21% del PIB mundials. Més de sis milions d’europeus viuen a l’Amèrica Llatina i el Carib i més de set milions de llatinoamericans ho fan a Europa, especialment a Espanya, on n’hi ha prop de quatre milions. En l’actualitat, la UE és el tercer soci comercial de la regió, per darrere de la Xina i els Estats Units. Sobretot, és la principal font d’inversió estrangera directa, d’uns 800.000 milions d’euros. L’intercanvi de béns i serveis va ser de 369.000 milions de dòlars entre el 2021 i el 2022, cosa que va representar un increment del 39% respecte de la dècada precedent. Els principals socis econòmics són Colòmbia, l’Equador, Veneçuela, el Perú, Xile, l’Argentina i el Brasil.

Els intents d’una complementarietat més gran previs al retorn de Trump al Saló Oval adquireixen ara una altra rellevància. El 2024, la UE va anunciar inversions de 45.000 milions d’euros a l’Amèrica Llatina i el Carib sota el lema del Global Gateway. Es tracta de portar a terme més de 130 projectes durant els pròxims quatre anys, especialment als sectors del liti, energies renovables, hidrogen verd, connectivitat, transport i salut, entre d’altres. La pregunta dels analistes, de cara al context actual, es relaciona amb la viabilitat d’una arquitectura financera que pugui donar suport a les empreses de la zona interessades en fer peu a la regió.

Acords comercials

Notícies relacionades

El desembre passat, la UE i el Mercosur (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) van posar finalment la firma a un acord que busca eliminar barreres comercials sobre la base d’una reducció aranzelària, facilitar inversions, així com recolzar la transició verda i digital. Ara, les respectives legislatures han de ratificar el dcument subscrit i els llargs temps que va portar consensuar el tractat no s’ajusten a aquest context d’urgències i redefinicions. Alemanya i Espanya són els principals defensors de l’entesa. França, el principal opositor. L’ultradretà argentí Javier Milei pensa més en una associació amb Trump per raons ideològiques abans que comercials. La superació dels obstacles permetrà crear una gran zona comercial amb 700 milions d’habitants i un producte interior brut (PIB) del voltant de 22 bilions de dòlars.

La UE ja té pactes comercials amb l’Amèrica Central, la regió andina, Xile i Mèxic. Respecte a aquest últim país, tres dies abans de l’assumpció de Trump, es va materialitzar la modernització d’un acord global que regeix des de l’any 2000. Totes aquestes vies d’entesa insinuen horitzons de possibilitats diferents a partir del replegament proteccionista per part dels Estats Units.