Un pas endavant i un pas enrere en la negociació entre EUA, Rússia i Ucraïna

Ja fa set setmanes que duren les negociacions tripartides entre Rússia i Ucraïna impulsades per representants nord-americans per materialitzar una de les principals promeses electorals de Trump als votants nord-americans: posar fi "en 24 hores" a la guerra d’Ucraïna. I la contesa, amb les seves aclaparadores xifres de baixes, prossegueix sobre el terreny, aliena a les maratonianes converses que estan tenint lloc a Riad, capital de l’Aràbia Saudita, o als prolongats contactes telefònics del magnat novaiorquès amb el president Vladímir Putin. Una manca de resultats concrets que, a més, comença a fer efecte entre els instigadors de les negociacions. Marco Rubio, secretari d’Estat dels EUA, acaba de declarar que se sabrà "en setmanes i no mesos" si Rússia "es pren seriosament" la recerca de la pau, mentre a l’altra banda de l’oceà, els seus col·legues europeus, capitanejats per l’alta representant de la UE per a Exteriors, Kaja Kallas, exigien al Kremlin que posés fi a les "maniobres dilatòries". "Rússia ha de dir sí a l’alto el foc en un període raonable. No podem estar esperant eternament", ha declarat el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares.

Carmen Claudín, investigadora sènior del Barcelona Centre for International Affairs (Cidob), comparteix per complet l’anàlisi dels caps de les diplomàcies europees i nord-americanes. "El costat nord-americà ho està intentant seriosament; el costat rus està fent servir tàctiques dilatòries", constata.

"Una capitulació"

L’acadèmica considera que el Kremlin no ha renunciat als seus objectius principals, que al seu parer equivalen a "una capitulació" i que es resumeixen en tres: no entrada a l’OTAN, reconeixement dels territoris ocupats i límits a la mida i el poder de les forces militars ucraïneses. "Putin pensa que si ara ho pot aconseguir amb Trump per la via diplomàtica, ¿per què no intentar-ho?", constata, abans de recordar que la diplomàcia russa "és una màquina ben greixada" que té al davant "amateurs", amb referència als representants nord-americans en les converses.

Sense relator

Notícies relacionades

El declivi democràtic

Le Pen mobilitza els seus votants i l’esquerra respon amb una altra marxa

Les seves conclusions coincideixen amb les informacions difoses per l’agència Bloomberg durant els últims dies. En un article titulat Putin aposta que Trump li entregarà les concessions sobre Ucraïna que espera, una font russa d’alt nivell sota anonimat assegura que el Kremlin "espera l’aixecament d’algunes sancions i el cessament dels enviaments d’armes" des d’Occident a Ucraïna, i assenyala que el president rus no té por de l’enduriment de sancions sobre el petroli. L’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW), la font més fiable respecte al desenvolupament i l’evolució de les hostilitats i la diplomàcia, cita una valoració de l’Oficina del Director de la Intel·ligència Nacional, que aposta perquè Putin optarà per prolongar la guerra si no aconsegueix els seus objectius mitjançant la diplomàcia. El president rus "sembla determinat i disposat a pagar un preu elevat pel que considera un moment definitori en la seva competició estratègica amb els EUA, la història mundial i el seu llegat personal", remarca.

A més, res del que ha passat a la capital saudita durant les últimes setmanes sembla seguir "els cursos habituals en aquest tipus de negociacions", certifica Claudín. No hi ha relator, es desconeixen els calendaris d’inici d’alto el foc i no hi ha garants sobre el terreny per certificar que els acords pactats s’estan complint, o per assenyalar les parts bel·ligerants que incompleixin amb els seus termes. "Desafortunadament, actualment no hi ha un mecanisme clar de vigilància i control", ha lamentat recentment el cap de l’Oficina Presidencial d’Ucraïna, Andriy Yermak, amb referència a l’alto el foc pactat al mar Negre, abans de demanar la implicació de Washington. "Creiem que és la part nord-americana la que té tota la capacitat per posar-lo en marxa", ha afegit.