La UE mira a la Xina, l’Índia i Mercosur: radiografia dels tres mercats alternatius als EUA

Al jardí del roserar de la Casa Blanca, dimecres passat, el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer efectiva la seva amenaça d’incrementar els aranzels sobre les importacions de tot el món. «És la nostra declaració d’independència», va dir el republicà. El Dia de l’Alliberament, el va anomenar Trump. «Tot i que jo no em sento gaire alliberat», va reconèixer un alt càrrec de la Comissió Europea.

Washington augmentarà els aranzels a les importacions als productes procedents de la Unió Europea en un 20%. Això se suma als aranzels del 25% sobre l’acer, l’alumini i els cotxes. En total, Brussel·les calcula que aquestes barreres afecten el 70% de les exportacions comunitàries als EUA, per un valor de 380.000 milions d’euros. Els Estats Units són el principal soci comercial de la Unió Europea.

L’ADN europeu

La Unió Europea es considera a si mateixa una de les economies més obertes del món. Segons la Comissió, el bloc compta amb algun temps d’acord comercial amb més de 70 països, i més del 70% dels productes que arriben a territori comunitari ho fan lliures d’aranzels. Per això, el primer instint dels europeus és evitar una guerra comercial. La UE respondrà als aranzels sobre l’alumini i l’acer la setmana vinent, però, després, s’asseurà a negociar.

«No ens precipitarem. Volem donar a les negociacions totes les possibilitats d’arribar amb èxit a un acord que beneficiï les dues parts», va assegurar Maros Sefcovic, comissari de Comerç dimecres passat. Però l’eslovè va remarcar també que la UE «no depèn d’un sol mercat». Sefcovic va assegurar que aprofitaran el moment «per diversificar els nostres acords comercials per tot el món».  

Eliminar barreres «és en el nostre ADN», va assegurar una alta font comunitària dimecres passat. «Ja tenim la xarxa d’acords comercials més àmplia i de més ràpid creixement del món», va insistir, «si hi ha algú que sap com fer tractes i com fer bons tractes, som nosaltres». La política comercial és un dels emblemes del bloc. En plena guerra amb els Estats Units, Brussel·les aposta per reforçar-la.

«Ara és el moment de seguir endavant amb els acords amb [els països de] Mercosur i Mèxic i avançar decididament en les negociacions amb l’Índia i altres socis clau», va dir António Costa, president del Consell Europeu, el matí després del Dia de l’Alliberament. On els Estats Units busquen imposar noves barreres al comerç, Europa busca eliminar-les. 

En els últims mesos, la Comissió ha accelerat el treball, reactivant les negociacions amb els països del Golf o obrint conversacions amb Indonèsia i Malàisia, avançant en les discussions amb Tailàndia... La Comissió va concloure un acord comercial amb els països de Mercosur el desembre passat. Durant una visita a l’Índia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que l’objectiu era tancar un tracte amb el país d’aquí a finals d’any. I, en els últims mesos, Brussel·les ha buscat també llimar les asprors amb la Xina.

La Xina

La Unió Europea veu la Xina com un soci important, però també com un competidor ferotge. Els europeus defineixen el país com «simultàniament un soci, un competidor i un rival sistèmic». La Xina és el segon soci comercial de la Unió, només per darrere dels Estats Units, però la relació entre tots dos és molt desigual. Brussel·les critica sovint el que considera una relació «desequilibrada» i reclama per a les seves empreses més accés als mercats i igualtat de condicions.

La Comissió al·lega que els reptes econòmics són cada vegada més grans, però els obstacles legals es mantenen. També preocupen els subsidis massius, en particular a la indústria, i el seu impacte en els mercats. La Comissió va decidir incrementar els aranzels als cotxes elèctrics importats a l’entendre que aquesta pràctica suposava una amenaça per als productors europeus. El comissari de Comerç va viatjar al març a la Xina per obrir un diàleg amb les autoritats en aquesta àrea, però també per revisar l’acord de duanes sobre productes agroalimentaris.

Més enllà de l’aspecte econòmic, el paper de la Xina com a facilitador de la guerra a Ucraïna o per les seves pròpies tendències imperialistes, les relacions amb Pequín són complexes. Però,en aquest context, Von der Leyen ha allargat la mà al gegant asiàtic. Durant un discurs en el Fòrum Econòmic de Davos, la presidenta va dir que aquest any es compleixen 50 anys de relacions diplomàtiques entre la UE i la Xina. «Ho veig com una oportunitat per comprometre’ns i aprofundir la nostra relació», va dir la presidenta de la Comissió, «i quan sigui possible, fins i tot per ampliar els nostres llaços comercials i d’inversió». Alhora, va insistir que aquesta relació havia de ser «més justa i equilibrada».

Tot just uns dies després, davant els ambaixadors dels 27 països de la UE, la presidenta va definir la relació amb la Xina com una «de les més complexes i importants», «determinant» per a la prosperitat econòmica i la seguretat nacional». Von der Leyen també va definir la Xina com «un soci comercial vital». Després del seu fracassat viatge a Washington, Sefcovic va anar a Pequín.

L’Índia

El primer viatge a l’estranger del nou col·legi de comissaris d’Ursula von der Leyen va ser a l’Índia. En una roda de premsa conjunta, la presidenta de la Comissió i el primer ministre indi, Narendra Modi, van anunciar la voluntat de concloure un acord comercial abans que acabi el 2025. Si s’aconseguís, Brussel·les tancaria una altra negociació que s’allarga des de fa dues dècades.

L’objectiu és reduir els aranzels en àrees clau per a la UE com les begudes espirituoses o els cotxes, un sector particularment important en el context actual, però també barreres no aranzelàries, com per exemple sobre els models de contractació pública. El temps apressa, però Brussel·les busca un tracte equilibrat. «El contingut és sempre més important que la velocitat»,va assegurar llavors una alta font comunitària.

La UE és el principal soci comercial de l’Índia, «però podem fer molt més per millorar l’accés als mercats i abordar les barreres al comerç», va assegurar Von der Leyen des de Delhi. «Un acord de lliure comerç entre la UE i l’Índia seria el principal acord d’aquest tipus a tot el món»,va dir la presidenta. «Soc molt conscient que no serà fàcil. Però també sé que el temps i la determinació compten, i que aquesta associació arriba en el moment oportú per a tots dos», va insistir l’alemanya.

Mercosur

Després de més de 20 anys de negociacions, el 6 de desembre passat, tot just un mes després de la victòria de Donald Trump en les eleccions, la Unió Europea i els països de Mercosur van tancar un acord d’associació. «El principi d’una nova història», va dir la presidenta de la Comissió.

Per a Mercosur, els europeus són els seus segons socis comercials més importants, només per darrere de la Xina, i per davant dels Estats Units. Per això l’acord comercial amb els països de Mercosur és clau pel seu pes econòmic i geoestratègic. Aquest acord permetrà crear un espai de lliure comerç entre les dues regions que, a la pràctica, permetrà eliminar els aranzels en un 91% dels intercanvis.

Notícies relacionades

El declivi democràtic

Le Pen mobilitza els seus votants i l’esquerra respon amb una altra marxa

El text també elimina o redueix altres barreres no aranzelàries per facilitar el comerç entre la UE i aquests països. A més, inclou pactes específics per incrementar les importacions de materials estratègics per a les transformacions verda i digital, i enfortir la cooperació en àrees com per exemple la reforma de les normes que regulen el comerç mundial.

No obstant, l’acord està encara pendent de ratificació. La seva consecució va derivar en protestes multitudinàries dels agricultors a tot Europa, que temen l’impacte que pugui tenir per al seu sector. La Comissió va assegurar que havia introduït límits a les importacions en sectors sensibles i que els estàndards fitosanitaris «no són negociables». Però països com França i Polònia s’hi oposen, i d’altres com Itàlia mostren les seves reticències.