Europa explora fórmules amb avantatges i inconvenients per finançar el rearmament

El pla ReArm Europe, proposat per la Comissió Europea, pretén mobilitzar uns 800.000 milions d’euros en els pròxims quatre anys per reforçar les capacitats de defensa de la UE. El debat segueix obert sobre quant d’aquest finançament ha de procedir de l’augment de la despesa nacional en defensa i seguretat dels estats membres i quant l’ha de posar la Unió Europea, ja sigui directament o indirectament.

Sobre la taula es troben diverses opcions de cara a poder finançar el rearmament europeu. La proposta actual inclou préstecs per un import de 150.000 milions d’euros recolzats per la Unió Europea, obtinguts als mercats de capitals, així com marge fiscal addicional, que permetria als estats membres contraure deute per finançar la defensa sense violar les normes sobre el deute i el dèficit.

Per arribar a aquests objectius, la UE avalua tres estratègies principals: utilitzar els actius russos congelats, emetre bons comuns i posar en marxa el programa de préstecs per a un rearmament que no està disposada a demorar més.

150.000 milions en préstecs

Una de les principals opcions presentades per la Comissió Europea per finançar el rearmament dels Vint-i-set és un paquet de préstecs de 150.000 milions d’euros per ajudar els estats membres a finançar inversions militars. Els préstecs estarien gestionats pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) i serien reemborsats individualment, i evitarien el deute directe de la UE.

Tot i que aquesta opció evita l’endeutament col·lectiu, els països amb un elevat deute públic es podrien mostrar reticents a assumir més préstecs, i les nacions més riques podrien beneficiar-se’n desproporcionadament, i ampliarien les diferències en capacitat de defensa.

Bons comuns

Una altra opció que s’està estudiant és l’emissió de bons de deute europeu, de manera similar al fons de recuperació NextGenerationEU de 750.000 milions d’euros. La Comissió Europea podria recaptar fons en els mercats financers i distribuir-los entre els estats membres per a despeses de defensa.

No obstant, aquesta proposta s’enfrontaria a la forta oposició de països fiscalment conservadors com Alemanya i els Països Baixos, que afirmen que podria augmentar la càrrega del deute global de la UE. Amb tot, l’objectiu plantejat d’emetre bons per valor de 800.000 milions d’euros podria resultar excessivament ambiciós. Alguns afirmen també que l’augment del deute col·lectiu exigiria un nou sistema d’impostos o contribucions pressupostàries per a tota la UE.

Actius russos congelats

També s’estudia la reorientació dels beneficis dels actius russos congelats. Així, la UE ja ha confiscat 210.000 milions d’euros en reserves dels bancs centrals russos, i, en comptes de confiscar el principal, s’està considerant la possibilitat d’utilitzar els interessos i rendiments generats per aquests fons.

Aquesta mesura, que ben bé podria generar diversos milers de milions d’euros anuals per a la defensa, es veu com una forma de suport directa en què diners provinents de l’aparell rus es redirigeixen a la defensa de l’ocupació russa a Ucraïna. No obstant, les complexitats jurídiques i el temor de les represàlies de Rússia n’han endarrerit la implementació. A més, preocupa que establir un precedent com aquest pugui foragitar tercers països de dipositar els seus actius en territori europeu.

Debat d’urgència

Notícies relacionades

Detenen l’alcalde de Lió per una possible malversació de fons públics

Brussel·les contraataca Trump amb aranzels a un miler de productes dels EUA per valor de 21.000 milions

Tot i que encara no s’ha pres una decisió definitiva, s’espera que els líders europeus intensifiquin les negociacions sobre el finançament de la defensa durant els pròxims mesos, en un context de pressió creixent per intentar augmentar la producció d’armes, reforçar les cadenes de subministrament i modernitzar les capacitats militars en resposta a la guerra de Rússia a Ucraïna i al distanciament dels Estats Units des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca.

Els dirigents de la UE hauran d’avaluar la viabilitat financera, els riscos jurídics i les limitacions polítiques de les possibles opcions. A mesura que el panorama de seguretat a Europa evoluciona, la capacitat de la UE per mobilitzar recursos de manera efectiva serà clau per determinar la seva autonomia estratègica en defensa a llarg termini.