Pablo González i Podem tracten Ucraïna de país ultra

Pablo González, el presumpte espia russo-espanyol també conegut com a Pável Rubtsov, reapareix en xarxes amb una foto en el centre de Moscou vestint una samarreta amb la paraula Antifaxista. Pablo Iglesias, l’exlíder de Podem, denuncia des del seu compte de X la venda, en un centre comercial de Madrid, de souvenirs amb emblemes de l’ucraïnès batalló d’Azov, que equipara a una força paramilitar d’ultradreta. Irene Zugasti, comunicadora que ha adquirit gran rellevància a Canal Red, la plataforma audiovisual vinculada a Podem, carrega en un fil contra un mitjà d’informació espanyol de gran difusió acusant-lo de propagar una suposada notícia falsa sobre una soldada i metge militar canadenca a Ucraïna, que arriba a comparar amb militants de la secció femenina de la Falange franquista.

Es tracta d’una difusió, a l’uníson, de missatges d’idèntic contingut que, a més, coincideix amb el debat obert a Espanya sobre l’increment de la despesa militar davant l’amenaça russa i que no ha passat desapercebuda als experts. Recupera la vella narrativa que Ucraïna és un país de simpaties d’ultradreta, en què grups d’aquestes característiques camparien al seu aire, una narrativa que durant la Revolució de Maidan el 2014 va tenir alguna raó de ser, que ha sigut rebutjada en els últims anys per verificadors independents i que va ser agitada amb fruïció pels mitjans de propaganda de Rússia abans de la invasió russa del 2022, precisament per justificar-la. Tot això, a més, se superposa amb els renovats atacs des de Podem, Canal Red i el seu entorn, qüestionant la seva credibilitat, a mitjans d’informació de tendència progressista com El País o Eldiario.es que, o no s’oposen frontalment al rearmament a la UE, o fins i tot el recolzen. El probable objectiu de tot això, segons els analistes, és "radicalitzar" els votants progressistes, aliment de l’actual Govern de Pedro Sánchez, i empènyer-los a posicionar-se en contra del previst increment de la despesa en defensa.

Radicalitzar l’electorat

"En el marc de l’increment de la despesa militar europea, sembla que responen radicalitzant l’electorat sobre aquest punt. Espanya es troba a milers de quilòmetres del front de guerra o dels països limítrofs amb l’esfera d’influència russa; això fa menys conscient (a l’electorat) dels riscos que vivim", prevé EL PERIODICO Albert Borràs, doctor en Geopolítica i codirector de Cassini Group Spain, empresa especialitzada en l’anàlisi de riscos geopolítics.

Notícies relacionades

El declivi democràtic

Le Pen mobilitza els seus votants i l’esquerra respon amb una altra marxa

Iglesias no ha respost a un correu d’aquest diari demanant-li una reacció sobre la cobertura ucraïnesa a Canal Red, i preguntant-li si mantenia algun tipus de contacte o coordinació mediàtica amb Pablo González.

Aquests missatges coincidents són descrits per part de l’analista Borràs com una "alineació discursiva entre Rússia i certs sectors de l’extrema esquerra", un fenomen que "almenys implícitament", converteix tots dos "en aliats estratègics".