Els aranzels esquerden l’aliança entre Trump i els magnats tecnològics que el van recolzar

Donald Trump sabia el que feia. El president dels Estats Units volia utilitzar la seva presa de possessió per enviar un clar missatge de poder i així va orquestrar una imatge per a la història. Just darrere de la seva família, i per davant fins i tot dels membres del seu gabinet, va col·locar els grans magnats de la indústria tecnològica. Des d’Elon Musk a Mark Zuckerberg, els titans del sector es postraven en públic i estenien la mà a l’home que durant anys els havia menyspreat. Per convicció ideològica o per pur interès econòmic, la posada en escena il·lustrava la nova aliança entre el trumpisme i l’oligarquia de Silicon Valley.

Menys de tres mesos després, l’idil·li es comença a esquerdar. Els aranzels imposats dimecres passat per la Casa Blanca han torpedinat l’economia mundial, i han desencadenat una sagnia borsària que també arrossega els gegants tecnològics i que amenaça de convertir-se en una ferida incurable. Des d’aleshores, Alphabet (Google),Amazon,Apple,Meta(Facebook),Microsoft,Nvidia i Teslahan perdut més d’1,8 bilions dedòlars del seu valor, una caiguda que respon al temor d’un altament probable retrocés del seu negoci.

Amb aquest cop aranzelari, Trump pretén obligar els seus socis comercials a negociar un nou acord que beneficiï els EUA. Part de la indústria tecnològica veu en aquesta tàctica de xantatge una oportunitat per debilitar la regulació d’aliats com la Unió Europea, segons expliquen lobbistes a Politico.

Cop als gegants nord-americans

No obstant, els aranzels poden perjudicar especialment els gegants nord-americans. Les anomenades Big Tech depenen de països com la Xina,Taiwan,l’Índia o el Vietnam, en què es fabriquen components electrònics com els semiconductors –indispensables tant per a mòbils com per a la intel·ligència artificial– i s’acoblen alguns dels seus productes estrella com l’iPhone. Tot i que els gravàmens de Trump exclouen algunes importacions de microxips, sí que perjudicaran les unitats de processament gràfic (GPU) i els servidors que serveixen per entrenar models d’IA. El sector tem que això perjudiqui greument companyies nord-americanes com Nvidia (-10,21% des de dimecres, quan es van anunciar els aranzels), Intel (-17,14%) i Micron (-24,8%).

La imposició de taxes que van del 27% al 46% amenaça de sacsejar la cadena de producció global, encarir severament els costos d’importació d’aquestes empreses i, per tant, debilitar el seu negoci. La possibilitat que la guerra comercial desencadeni una recessió econòmica mundial i redueixi la demanda de productes tecnològics augura un escenari encara pitjor. El conegut analista tecnològic Daniel Ives, de la firma financera Wedbush Securities, ha assenyalat que és probable que les noves taxes «facin retrocedir el món tecnològic nord-americà una dècada… mentre que la Xina serà la clara guanyadora».

Musk critica els aranzels

Notícies relacionades

Almenys 31 morts, dos d’ells nens, en l’atac de Rússia contra la ciutat ucraïnesa de Sumi

Pankaj Mishra , escriptor: "S’està legitimant l’imperi de la força bruta"

El temor d’aquest terratrèmol econòmic ha portat Musk, principal aliat de Trump i cara visible del seu programa de retallades, a renegar públicament de la mesura. Diumenge, l’home més ric del món va demanar durant la seva participació en el congrés del partit ultradretà italià Lliga «avançar cap a una situació d’aranzel zero» i la creació d’una zona de lliure comerç amb Europa. Un dia abans, havia utilitzat la xarxa social X, de la seva propietat, per criticar Peter Navarro, el conseller principal de comerç i fabricació de l’administració trumpista. Les accions de Tesla ha caigut un 9,51% des de l’anunci dels aranzels, si bé la seva forta caiguda des de començament d’any –del 38%– també es deu a la seva aliança amb Trump.

Tot i que cap dirigent tecnològic ha parlat tan clar com Musk, la inquietud creix al sector. Segons ha alertat Aaron Levie, director executiu de l’empresa de cloud Box, els mandataris de Silicon Valley temen que els aranzels imposats per Trump frenin la innovació nord-americana. La periodista Kara Swisher va assegurar divendres passat que «empresaris tecnològics d’alt perfil i líders financers» volien parlar amb el president per assegurar que les seves milionàries donacions no es converteixin en una inversió ruïnosa.