El conflicte del Pròxim Orient

Trump obre converses directes amb l’Iran sobre el seu programa nuclear

El president dels EUA anuncia que negociadors dels dos països s’han reunit per primera vegada des del 2015 

El dirigent insisteix, al costat de Netanyahu, que forces nord-americanes controlin Gaza

Trump obre converses directes amb l’Iran sobre el seu programa nuclear
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Junt amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el president nord-americà, Donald Trump, va anunciar ahir que Washington i Teheran estan participant en converses directes sobre el programa nuclear iranià. "Seguiran dissabte, tenim una reunió molt important i veurem què pot passar, i crec que tothom està d’acord que seria preferible arribar a un acord", va dir Trump al Despatx Oval als periodistes. Al seu torn, els dos mandataris van discutir sobre la guerra contra Gaza enmig d’un agreujament de l’ofensiva israeliana.

Per al president republicà, la solució passa per un control nord-americà de l’enclavament. "És un lloc horrible", va insistir Trump amb referència a la Franja de Gaza. "Ja sabeu com l’anomeno, un lloc fantàstic on ningú vol viure", va afegir, i va remarcar que "tenir una força de pau com la dels Estats Units allà, controlant i apropiant-se de la Franja, seria una cosa bona". "Si trasllades els palestins a diferents països, tindran una zona de llibertat, on la gent deixarà de ser assassinada cada dia", va explicar Trump. Netanyahu va recolzar el seu pla per prendre i buidar Gaza. "Han de tenir l’opció d’anar on vulguin", va declarar sobre els residents de l’enclavament.

Sancions

Més enllà de discutir sobre els aranzels, Trump va dedicar gran part de la seva trobada amb la premsa a exposar els seus avenços amb l’Iran. Al revelar les converses "directes" amb Teheran, el mandatari nord-americà va reconèixer que negociadors dels dos països s’han trobat per primera vegada en una mateixa sala des de la firma de l’acord nuclear el 2015. Tres anys més tard, el mateix Trump que anuncia la represa del diàleg va retirar de forma unilateral els Estats Units de l’històric acord nuclear. A canvi, va imposar una col·lecció de sancions contra el país dels aiatol·làs. Aquest hi va respondre amb una reducció del seu compromís amb els acords firmats fins que Washington retornés a les condicions.

Des del seu retorn a la Casa Blanca, Trump ha insistit en la imposició d’aquestes sancions. Aquesta política ha sigut àmpliament criticada pel Govern iranià, sumit en una crisi econòmica per culpa, en part, dels càstigs de Washington. A més, el president ha amenaçat recentment l’Iran amb "bombardejos" i "més aranzels" si no accedeix a firmar un acord amb els EUA pel qual es compromet a no desenvolupar armes nuclears. Durant la seva trobada d’ahir, Trump i Netanyahu es van embrancar en un "fort debat sobre l’Iran", ja que el primer defensa que és "preferible" evitar l’adquisició de més armes nuclears a la confrontació proposada pel segon.

"Tots dos estem units en l’objectiu que l’Iran no obtingui armes nuclears", va dir Netanyahu. "Si es pot aconseguir per la via diplomàtica, de forma plena, com es va fer a Líbia, crec que seria positiu", va afegir. Malgrat donar suport al seu històric aliat, el líder israelià es va mostrar cautelós. "Passi el que passi, hem d’assegurar-nos que l’Iran no tingui armes nuclears", va dir. Durant l’últim any i mig, Tel Aviv i Teheran han mantingut un enfrontament de baixa intensitat per la guerra contra Gaza, que va arribar al seu punt més elevat amb el llançament de drons i coets per part dels iranians cap a territori israelià.

Any i mig de guerra

Notícies relacionades

Ahir també es va complir un any i mig de l’inici de la guerra contra Gaza, a causa de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023. La jornada va començar amb les esgarrifoses imatges d’un periodista sent cremat viu després que Israel bombardegés la botiga al costat de l’Hospital Naser, a la localitat de Khan Yunis , al sud de la Franja, on dormien un grup de comunicadors. Almenys dues persones van morir i nou més van resultar greument ferides. Gaza ja s’ha convertit en el lloc més perillós del món on ser periodista, amb uns 13 corresponsals assassinats de mitjana cada setmana.

A més, almenys una quarantena de persones van morir en atacs israelians des de la matinada d’ahir. Tant als Estats Units com a Israel es van dur a terme protestes contra la decisió del Govern israelià de retornar a la guerra, i dinamitar l’acord d’alto el foc i d’intercanvi d’ostatges per presos. La guerra a Gaza "aturarà la seva activitat en algun moment... en un futur no gaire llunyà", va dir Trump. "Tenim un problema amb els ostatges; treure’ls és un procés llarg", va afegir el president nord-americà amb referència als 49 captius que encara queden a l’enclavament. Netanyahu va dir que el seu equip està treballant en un acord per alliberar-los, sense més especificacions.