Una crisi borsària com cap altra recent

Si abans del mundial de Naranjito de 1982 vostè hagués invertit un milió de pessetes en un fons indexat a l’S&P 500, que engloba les empreses més capitalitzades dels EUA, tindria avui 15 milions de pessetes. El que és el mateix, hauria passat de 6.010 a 92.000 euros actuals. Tenint en compte la inflació –cal descomptar-ne 28.500 euros–, la revalorització a la borsa neta (63.500 euros) s’hauria multiplicat per més de 10.

El juny de 1982 es va posar fi a 13 anys considerats baixistes en els mercats de renda variable. La borsa es considerava un mal assumpte per invertir. Van ser les mesures liberals, d’obertura econòmica i comercial, més les rebaixes impositives, impulsades per Ronald Reagan i Margaret Thatcher als EUA i el Regne Unit, el que va obrir la porta a un canvi revolucionari del sistema financer. La creació i desenvolupament de nous instruments de deute i capital van iniciar una nova era del capitalisme: la de l’enginyeria financera per buscar un creixement constant de les economies i les empreses. El final del bloc soviètic, el desenvolupament de la Unió Europea (UE) i l’accés de la Xina al sistema va ser la cirereta liberalitzadora.

Conseqüències impredictibles

En el transcurs d’aquests 43 anys hi ha hagut quatre grans correccions globals en els mercats financers. Tres d’aquestes van ser degudes a una barreja d’excessos d’endeutament que punxen quan comencen a pujar els tipus d’interès, a l’eufòria desmesurada en les expectatives de creixement d’empreses en sectors concrets i a la permissivitat regulatòria en el negoci financer.

La primera va passar l’octubre de 1987; la segona, a partir de març del 2000 amb l’esclat de la bombolla puntcom agreujada pels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001; la tercera es va estendre durament després de diversos mesos d’in certeses amb la fallida de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008, que va obligar al rescat del sistema financer per part dels estats. La quarta crisi borsària es va produir amb l’esclat de la pandèmia, que va tenir el seu epíleg i breu crisi amb la invasió russa d’Ucraïna.

Malgrat aquestes crisis puntuals, la taxa de creixement anual compost de l’MSCI World, que engloba tots els índexs mundials, ha sigut del 10,53% des de l’inici dels anys 80. Els últims dos anys han superat la mitjana. El 2023, va guanyar un 19,5% i el 2024, un 26,2%, impulsat pel control de la inflació gràcies a les mesures adequades preses pels bancs centrals i per l’empenta de les set grans empreses tecnològiques nord-americanes, tractores del creixement mundial. Els rècords històrics anaven caient. Fins i tot a Espanya, l’Ibex 35 –el seu rècord continua ancorat en el 8 de novembre del 2007 amb 15.945 punts– va aconseguir superar els 13.000 punts, registre a què no arribava des de juny del 2008.

Les conseqüències que tindrà sobre els mercats borsaris el botó aranzelari premut per Donald Trump són impredictibles. Els més pessimistes comparen aquesta situació amb els efectes que van tenir en les economies mundials els augments de tarifes fets durant la presidència de Herbert Hoover el 1930.

Negociant cas a cas

Els més optimistes consideren que la Casa Blanca anirà gestionant les polítiques comercials, negociant cas a cas, rectificant sempre que consideri necessari. Més enllà dels efectes internacionals d’aquestes mesures, Trump sap que dues terceres parts dels ciutadans nord-americans que tenen els seus estalvis invertits en els mercats no estan avui especialment satisfets pel que observen en els mercats.

Notícies relacionades

Almenys 31 morts, dos d’ells nens, en l’atac de Rússia contra la ciutat ucraïnesa de Sumi

Pankaj Mishra , escriptor: "S’està legitimant l’imperi de la força bruta"

Els que van invertir en les set grans empreses tecnològiques (vegeu quadre) han vist pèrdues d’entre un 23% i un 53% en valor borsari des de màxims històrics obtinguts fa menys d’un any en la majoria dels casos. Tesla, el fabricant de cotxes elèctrics controlat per Elon Musk amb un 13% del capital, val ja menys de la meitat que l’octubre del 2024. Els aplaudidors i amics de Trump ja no ho són tant. Són els primers afectats per les decisions del seu president.

La guerra comercial pot acabar generant estagflació (recessió més inflació) als EUA i contagiar la resta del món, i fins i tot afectar l’estabilitat geopolítica més del que ho està. Ni la UE ni la Xina s’estan quedant quietes davant les decisions de Trump. La Xina ja està utilitzant la maquinària dels fons estatals per injectar diners a les empreses; Europa està mesurant tota mena de respostes. Entre d’altres: limitar l’expansió en el control de dades per part dels oligopolis etnològics.