L’aliança de Trump i els magnats tecnològics que el van recolzar s’esquerda

Donald Trump sabia el que feia. El president dels EUA volia utilitzar la seva presa de possessió per enviar un clar missatge de poder i així va orquestrar una imatge per a la història. Just darrere de la seva família, i per davant fins i tot dels membres del seu gabinet, va col·locar els grans magnats de la indústria tecnològica. Des d’Elon Musk a Mark Zuckerberg, els titans del sector es postraven en públic i allargaven la mà a l’home que durant anys els havia menyspreat. Per convicció ideològica o per pur interès econòmic, la posada en escena il·lustrava la nova aliança entre el trumpisme i l’oligarquia de Silicon Valley.

Menys de tres mesos després, l’idil·li comença a esquerdar-se. Els aranzels imposats dimecres per la Casa Blanca han torpedinat l’economia mundial, i han desencadenat una sagnia borsària que també arrossega els gegants tecnològics i que amenaça de convertir-se en una ferida incurable. Des d’aleshores, Alphabet (Google), Amazon, Apple, Meta (Facebook), Microsoft, Nvidia i Tesla han perdut més d’1,8 bilions de dòlars del seu valor, una caiguda que respon al temor d’un altament probable retrocés del seu negoci.

Amb aquest cop aranzelari, Trump pretén obligar els seus socis comercials a negociar un nou acord que beneficiï els EUA. Part de la indústria tecnològica veu en aquesta tàctica de xantatge una oportunitat per debilitar la regulació d’aliats com la UE, segons expliquen lobbistes a Politico. No obstant, els aranzels poden perjudicar especialment els gegants denominades big tech depenen de països com la Xina, Taiwan, l’Índia i el Vietnam, en els quals es fabriquen components electrònics com els semiconductors –indispensables tant per a mòbils com per a la intel·ligència artificial (IA)– i s’acoblen alguns dels seus productes estrella com el iPhone. La imposició de taxes que van del 27% al 46% amenaça de sacsejar la cadena de producció global, encarir greument els costos d’importació d’aquestes empreses i, per tant, debilitar el seu negoci. La possibilitat que la guerra comercial desencadeni una recessió econòmica mundial i redueixi la demanda de productes tecnològics augura un escenari encara pitjor.

El temor d’aquest terratrèmol econòmic ha portat Musk, principal aliat de Trump i cara visible del seu programa de retallades, a renegar públicament de la mesura. Diumenge, l’home més ric del món va demanar durant la seva participació en el congrés del partit ultradretà italià Lliga "avançar cap a una situació d’aranzel zero" i la creació d’una zona de lliure comerç amb Europa. Un dia abans, havia utilitzat la xarxa social X, de la seva propietat, per criticar Peter Navarro, el conseller principal de comerç i fabricació de l’Administració trumpista. Les accions de Tesla ha caigut un 9,51% des de l’anunci dels aranzels, si bé la seva forta caiguda des de començament d’any –del 38%– també es deu a la seva aliança amb Trump.

Notícies relacionades

Almenys 31 morts, dos d’ells nens, en l’atac de Rússia contra la ciutat ucraïnesa de Sumi

Pankaj Mishra , escriptor: "S’està legitimant l’imperi de la força bruta"

La Xina, clara guanyadora

Tot i que cap dirigent tecnològic ha parlat tan clar com Musk, la inquietud creix en el sector. Segons ha alertat Aaron Levie, director executiu de l’empresa de cloud Box, els capitostos de Silicon Valley temen que els aranzels imposats per Trump frenin la innovació nord-americana. El conegut analista tecnològic Daniel Ives, de la firma financera Wedbush Securities, ha assenyalat que és probable que les noves taxes "facin retrocedir el món tecnològic nord-americà una dècada... mentre que la Xina serà la clara guanyadora".