Trump activa els aranzels malgrat les possibles represàlies de la UE i la Xina

El republicà va seguir ahir amb el guió que va marcar per a una guerra aranzelària global, un conflicte que sacseja els fonaments de les relacions internacionals i economies de tot el planeta i que ha disparat incertesa i volatilitat. I tot i que s’han obert negociacions amb diversos països, un minut després de la mitjanit d’avui (les 6.01 de la matinada a l’Espanya peninsular) estava prevista l’entrada en vigor dels aranzels mal anomenats per Trump "recíprocs" que va anunciar la setmana passada.

El cop més gran en la contesa és el que arriba pel xoc dels EUA amb la Xina. Trump, que ja havia imposat al tornar al Despatx Oval un 20% de gravàmens a les importacions del gegant asiàtic, acusant-lo de no fer suficient per combatre el fentanil, va sumar en la seva llista d’aranzels "recíprocs" un altre 34%.

Quan Pequín va prometre un gravamen en represàlia que replicaria aquest 34%, el líder nord-americà va amenaçar de sumar un altre 50%, cosa que elevava l’aranzel acumulat per a la Xina al 104% si el Govern de Xi Jinping no feia marxa enrere. I davant la negativa xinesa de fer-ho, prometent en canvi lluitar "fins al final", els aranzels del 104% amenaçats per Trump es feien realitat.

Horas abans que succeís, ahir al matí, Trump insistia en la pressió a la Xina i en un missatge a Truth Social escrivia que el país "vol arribar a un acord desesperadament però no saben com començar". "Esperem la seva trucada. ¡Passarà!", escrivia. No va passar, almenys a l’hora d’escriure aquestes línies.

Malgrat això, la Casa Blanca insisteix en la fortalesa de Trump. La secretària de premsa, Karoline Leavitt, deia en roda de premsa que el mandatari té "nervis d’acer i no cedirà" i afegia: "Els EUA no necessiten altres països tant com altres països ens necessiten a nosaltres". Leavitt, en qualsevol cas, també deia que Trump serà "conciliador" si rep una trucada per negociar des de Pequín.

"Mà perdedora"

La tàctica de pressió també l’aplicava ahir el secretari del Tresor de Trump, Scott Bessent, que en una entrevista amb el canal econòmic CNBC també elevava la seva pressió sobre Pequín i deia que els xinesos tenen més a perdre en aquest duel que els EUA. "Nosaltres exportem a la Xina una cinquena part del que ells exporten als EUA, així que tenen una mà perdedora", assegurava.

Trump tampoc feia concessions o obertures aparents a la Unió Europea, malgrat que des de Brussel·les es començaven a preparar noves represàlies pels aranzels "recíprocs" i als cotxes dels EUA. I es mantenia la idea d’aplicar a partir de la matinada un 20% d’aranzels a les importacions de la UE.

Aquests gravàmens Trump els ha fixat amb la seva qüestionada fórmula en resposta tant a aranzels com a barreres no aranzelàries i amb ells pretén acabar amb el dèficit comercial, un objectiu a què ha sumat la intenció que Europa compri energia dels EUA.

Brussel·les, en qualsevol cas, no es presentava ahir com una prioritat de negociació per al republicà, que per ara ha posat altres tradicionals aliats i importants socis comercials per davant a la seva agenda. Específicament, Trump es va centrar en les últimes hores a potenciar les negociacions amb el Japó i Corea del Sud, les importacions de la qual als EUA són, per volum, les cinquenes i setenes més grans, respectivament. El mandatari va parlar dilluns amb el primer ministre japonès i ahir va fer el mateix amb el president en funcions sud-coreà, i equips dels dos països viatgen als EUA per a negociacions d’alt nivell.

"Acords a mida"

Notícies relacionades

Els EUA anuncien el tancament «immediat» de l’empresa involucrada en l’accident aeri de Nova York

Més de 30 morts en l’atac de Rússia contra Sumi a Ucraïna

Els seus seran potencialment el que Karoline Leavitt, secretària de premsa de la Casa Blanca, descrivia ahir com a "acords fets a mida", com va identificar la filosofia que domina a la Casa Blanca per a les negociacions aranzelàries amb diferents països. Leavitt va negar també que hi hagi hagut una "evolució" en el plantejament de Trump, tot i que inicialment fonts del Govern van negar que els aranzels fossin negociables.

Jamieson Greer, representant comercial del Govern de Trump, i responsable de supervisar la implementació dels gravàmens, va defensar amb contundència la política aranzelària del mandatari en una compareixença ahir davant el Comitè de Serveis Financers del Senat. Allà va assegurar que no s’està abordant només el dèficit comercial sinó "altres temes que no estan coberts per comerç i aranzels". Greer va afirmar també que "no va haver-hi exempcions o excepcions" en els aranzels, ni per a l’acer i l’alumini ni per a productes fabricats a la Xina. I va defensar la negociació "pas a pas, país per país", alhora que va reconèixer que no hi ha un calendari marcat com a objectiu. També ahir Bessent, el secretari del Tresor, va defensar l’estratègia de Trump: "Si venen a la taula amb propostes sòlides, crec que podem acabar amb bons acords".