Sánchez defensa al Vietnam el lliure comerç davant els aranzels

Pedro Sánchez, president espanyol, va iniciar ahir la seva gira pel Vietnam i la Xina, dos dels principals damnificats per l’orgia aranzelària nord-americana. És Hanoi, la capital vietnamita, una plaça idònia per a la defensa del lliure comerç de Sánchez. "Ningú guanya amb les guerres comercials. Tots perdem, i sobretot els que perden són els treballadors i la classe mitjana de les nostres societats", va dir al final d’una jornada amb reunions amb la plana major del Govern vietnamita.

"El Vietnam i Espanya comparteixen el compromís decidit pel multilateralisme per fer front als grans reptes actuals, com l’emergència climàtica o els objectius del desenvolupament sostenible de l’ONU", va emfatitzar Sánchez abans de veure’s amb Pham Minh Chinh, primer ministre. "Davant la situació mundial actual, com més difícil i desafiadora és, més necessitem cooperar i remarcar el multilateralisme", va respondre aquest. Tots dos van anunciar diversos acords bilaterals i el compromís de cooperar en els àmbits de la seguretat alimentària, la sanitat animal i vegetal, i la pesca. L’ampliació de mercats, una assignatura urgent en aquests dies convulsos, és la principal missió de Sánchez en la seva setmana asiàtica. Amb el Vietnam hi ha un amplíssim marge de millora ja que el país asiàtic ven a Espanya deu vegades més del que ens compra.

Infraestructures ferroviàries

Espanya, va revelar Sánchez, té molt interès a ampliar la seva presència al Vietnam, especialment en sectors punters com les infraestructures ferroviàries. "Som el segon país del món amb la xarxa d’alta velocitat més extensa i esperem que el nostre saber pugui contribuir a la modernització de la mobilitat que està dissenyant el Vietnam", va afirmar.

Espanya posarà a disposició de les empreses espanyoles al Vietnam 300 milions d’euros perquè ampliïn la seva presència, va anunciar. Avui Sánchez volarà a Ho Chi Minh, la capital financera del país, per a una jornada de marcat caràcter econòmic.

El Vietnam és l’altre miracle econòmic asiàtic, amb èxits pareguts als xinesos en reducció de pobresa. És un país orgullós que el segle passat va posar al seu lloc francesos, nord-americans i xinesos, i que en el present encadena dècades de creixements econòmics increïbles.

Notícies relacionades

Els equatorians reelegeixen Noboa mentre el seu rival denuncia "frau"

Els EUA fan tancar l’empresa de l’helicòpter accidentat

Moltes multinacionals, especialment del sector tèxtil, han mogut en els últims anys les seves fàbriques de la Xina cap al Vietnam buscant costos de producció més baixos, el feliç eufemisme occidental de salaris miserables i condicions laborals miserables.

També han acudit al Vietnam per regatejar els aranzels nord-americans a la Xina que el clima enrarit ja anticipava. L’últim embat de Trump, no obstant, ha arruïnat el pla. Les tarifes del 46% són una amenaça mortal per a una economia que el 2023 depenia en un 90% de les seves exportacions. El gruix acabava en el mercat que ara ha aixecat un mur: el superàvit comercial vietnamita amb els EUA s’ha triplicat en només un lustre, des dels 40.000 milions de dòlars del 2018 fins als 123.000 milions de dòlars de l’any passat.