Els EUA fuetegen la Xina per eliminar el seu dèficit de 295.000 milions de dòlars

Amb prou feines han passat només tres mesos del segon mandat del president nord-americà, Donald Trump, i ja ha tornat a centrar el seu punt de mira en la Xina. Com si es tractés d’una coreografia pactada, els dos països estan pujant els mateixos esglaons de l’escalada comercial que van viure fa tot just vuit anys: el magnat es muda a la Casa Blanca, amenaça el gegant asiàtic, imposa els primers aranzels i rep les mateixes taxes a canvi. L’última novetat en aquesta espiral comercial és que els Estats Units han suspès durant 90 dies els gravàmens a la major part dels països, a excepció de la Xina, on se situen en el 145%. A canvi, aquest país ha respost amb unes taxes del 84% a les importacions nord-americanes. ¿Per què Trump manté el pols amb la Xina?

Cal fer un cop d’ull al seu intercanvi comercial per entendre la raó principal. El comerç de béns entre els Estats Units i la Xina va ascendir a uns 585.000 milions de dòlars el 2024. Però l’equilibri no existeix. El dèficit comercial dels EUA amb la Xina és de 295.000 milions (uns 263.000 milions d’euros), que equival a l’1% de l’economia nord-americana, i a més va augmentar en 16.300 milions de dòlars (un 5,8%) respecte a l’any anterior, segons les últimes dades de l’Oficina del Representant Comercial dels Estats Units.

Xifres a banda, la veritat és que tot i que la dependència nord-americana cap al país asiàtic va disminuir en els últims anys, encara és notable la dependència tecnològica: les principals exportacions de la Xina cap als Estats Units van ser productes electrònics, ordinadors i joguines, però també bateries, crucials per als vehicles elèctrics. En l’altre sentit, a la Xina li arriba soja, aeronaus i motors, productes farmacèutics i petroli. Però a més el país asiàtic ha diversificat el seu mercat d’exportacions, de tal manera que ara els EUA representen el 14%, per sota del 20% de fa tot just set anys, i també ha innovat en sectors crítics per no haver de respondre davant el seu principal competidor.

També hi ha una carrera tecnològica en àmbits com la intel·ligència artificial, la defensa o la mobilitat elèctrica. "Si bé les formes poden diferir, un dels pocs punts en comú de republicans i demòcrates és la idea de contenir a la Xina en el seu avenç com a superpotència", desgrana el director d’Economia i Empresa de Casa Àsia, Amadeo Jensana. "Amb Trump en el poder les diferències s’han accentuat i l’escalada en les tensions ve donada perquè la Xina no vol donar senyals de debilitat davant els EUA i la resta del món".

‘America first’

En la decisió de Trump hi ha un interès per forçar la conversa entre els dos països. "Trump clarament està intentant impulsar les negociacions per aconseguir el que vol. Cerca que la Xina segui a la taula de negociacions", exposa l’analista de mercats d’eToro, Josh Gilbert.

A l’informe Transformació del Comerç Global: desafiaments geopolítics i el nou rumb dels EUA, elaborat per EY Strategic Tax Observatory, els analistes expliquen que la imposició d’aranzels per part del magnat respon a dues intencions. D’una banda, a una visió proteccionista clàssica per "protegir la indústria nord-americana de la competència exterior i assegurar-li més quota en el mercat dels EUA (fins i tot a costa de patir riscos d’inflació i de pèrdua de competitivitat)", i d’altra banda, a una visió multipropòsit "com a instrument per aconseguir avantatges per a la posició dels EUA en negociacions bilaterals amb altres països en relació amb aspectes no necessàriament comercials".

En aquesta estratègia de l’America first la Xina ha estat sempre en el centre de la diana de Trump. La primera menció va aparèixer a la campanya presidencial del 2016, quan va prometre posar en marxa un pla per acabar amb les pràctiques de comerç injustes per part del país asiàtic. Quan la seva primera Administració va donar el tret de sortida, va reiterar la seva intenció d’imposar mesures contra els productes xinesos taxats per sota dels preus corrents del mercat (dúmping), equilibrar el dèficit comercial exterior dels Estats Units i combatre els subsidis atorgats que concedeixen a les empreses xineses avantatges competitius, a més d’aturar el robatori de propietat intel·lectual per part d’aquestes.

Així, la primera reunió entre Trump i el seu homòleg a la Xina, Xi Jinping, es va fer l’abril del 2017 amb l’objectiu d’acordar un pla de 100 dies per a negociacions comercials. No obstant, la proposta no va tirar endavant i a partir de gener del 2018 els Estats Units van començar la guerra comercial amb una sèrie d’aranzels que ascendirien a 250.000 milions de dòlars només aquell any. La Xina va contraatacar amb taxes per valor de més de 100.000 milions de dòlars. Les hostilitats van escalar fins al 2020. Cinc anys més tard, el president nord-americà ha seguit la mateixa lògica a l’imposar un aranzel del 20% inicial que ha crescut fins a l’actual 125%.

L’aposta de Trump per mantenir la guerra comercial oberta amb la Xina també persegueix el desig d’aïllar aquest país. El secretari del Tresor nord-americà, Scott Bessent, va arribar fins i tot a afirmar que no descarta eliminar els valors xinesos cotitzats a les borses americanes, recorden els analistes de Renta 4. "Bessent va afirmar que espera que hi hagi negociacions amb el gruix de països per després fer un front comú contra la Xina", afegeixen. Dimecres també va advertir Espanya, que es va desplaçar a la Xina també en representació de la Unió Europea, de no arribar a acords amb la Xina, perquè "seria com tallar-se el coll".

Notícies relacionades

Els equatorians reelegeixen Noboa mentre el seu rival denuncia "frau"

Els EUA fan tancar l’empresa de l’helicòpter accidentat

"Lluitar fins al final"

La Xina va avisar fa dos dies: "Si els Estats Units insisteixen a seguir el seu propi camí, la Xina lluitarà fins al final", va dir un portaveu del Ministeri de Comerç de la Xina. Les autoritats xineses podrien instaurar nous estímuls per a la seva economia en ple context de guerra comercial. I tot i que Trump continua augmentant el percentatge dels aranzels, també espera arribar a un acord amb aquest país.