Sánchez encapçala l’estratègia d’acostament de la UE cap a la Xina

Amb la Xina, la Unió Europea intenta bufar i xarrupar alhora. Brussel·les ha retorçat el llenguatge fins a desvirtuar-ne el sentit a l’hora de definir com ha de ser la seva relació amb el gegant asiàtic. La Xina és "simultàniament" un "soci", un "competidor" i un "rival sistèmic", es llegeix a UE-Xina: una perspectiva estratègica, el document amb què la UE va fixar la seva posició cap a la Xina.

Pedro Sánchez aterra a la Xina avui divendres i farà ús d’aquesta ambigüitat de la UE. Es reunirà –per tercera vegada en dos anys– amb el totpoderós president de la República Popular, Xi Jinping. El president espanyol vol encapçalar el pol diplomàtic europeu que demana més relació amb el país, especialment ara que els Estats Units han trencat la tradicional relació transatlàntica.

En aquesta posició, però, hi ha riscos. Per començar, les possibles represàlies dels Estats Units cap a Espanya si se’ns qualifica a Washington com a maquinadors de relacions entre Brussel·les i Pequín. El secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, va criticar dimecres que Sánchez hagués suggerit que potser Espanya s’hauria d’acostar a la Xina en vista del proteccionisme comercial de l’Administració Trump". "Això seria com tallar-se el coll", va arribar a afegir el nord-americà.

Un altre risc és que la Xina no és un soci comercial de confiança. La Xina exporta molt, però no importa gaire, i crea un desequilibri comercial enorme. Per a Espanya, el 60% del seu dèficit comercial exterior és amb la Xina. El gegant asiàtic importa cada vegada una mica menys, i no més, de la UE: compra aproximadament 250.000 milions d’euros enfront dels 400.000 milions que exporta. Els xinesos –1.400 milions de persones, un de cada sis habitants del planeta– continuen sense ser una nació de grans consumidors.

"Sembla que la idea del president espanyol és que la UE reiniciï la relació amb la Xina, un acostament a Pequín. Espanya és l’únic país gran de la UE on la Xina pot influir. Sens dubte, no seran ni Merz [canceller alemany], ni Macron [president francès], ni Meloni [primera ministra italiana] els que ho facin. Però jo crec que intentar fer moure la UE cap a la Xina és una aposta arriscada i no necessàriament carregada de beneficis", assegura, en conversa amb EL PERIÓDICO, Alicia García Herrero, directora en cap d’economia per a Àsia-Pacífic del banc d’inversió Natixis. "Sánchez pretén rebre a canvi inversió xinesa per a fàbriques de bateries i cotxes elèctrics, però això és molt complicat si la UE manté els aranzels al gegant asiàtic", afegeix.

Llarga amistat

Espanya sempre ha sigut definida a Pequín com el millor amic de la Xina dins de la Unió Europea. Això és el que fa dècades que repeteixen els polítics xinesos a les entregades orelles dels presidents espanyols que han acudit a Pequín, ja fossin José Luis Rodríguez Zapatero (cinc visites a la Xina en set anys), Mariano Rajoy (tres visites en set anys) o Pedro Sánchez (tres visites en sis anys, la meitat d’elles amb el país tancat per pandèmia).

Espanya va ser el primer país que va aixecar les sancions econòmiques a la Xina després de la matança d’estudiants de Tiananmen de 1989 per part del Govern del Partit Comunista; va ser l’espanyol Juan Antonio Samaranch qui va fer tornar el país a la família olímpica, i el 2014 es va derogar el principi de justícia universal per acabar amb l’ordre de detenció de líders xinesos denunciats a Espanya. Més recentment, Sánchez va fer d’ariet a Brussel·les a finals de l’any passat per tractar que se suspenguessin els aranzels europeus al cotxe elèctric xinès, cosa que finalment no va aconseguir.

Sánchez no està sol en aquest realineament. La presidenta de la Comissió Europea, que havia endurit el discurs contra la Xina en els últims anys, va fer un gir inesperat en el seu discurs a Davos al mes de gener. Enmig de les fanfarronades de Trump i Elon Musk contra la UE, Ursula von der Leyen va oferir a la Xina reconduir les relacions amb la Unió Europea.

És aquí on Espanya pot exercir un paper de pont important per al Partit Comunista Xinès: un país gran, amb potència de vot pel que fa als temes que exigeixen majoria qualificada (de població i de nombre de països) i de veto.

"Espanya ha intensificat la diplomàcia econòmica cap a la Xina. Pedro Sánchez ha exercit un paper actiu a l’hora de promoure el diàleg i la mediació entre la UE i la Xina", indica Julio Ceballos, consultor de desenvolupament a la Xina i autor del llibre sobre el país asiàtic El calibrador de estrellas. "Les visites de Sánchez reflecteixen un enfocament pragmàtic i oportunista. Pretén estrènyer la relació bilateral mentre defensa els interessos d’Espanya en el marc de la UE. La nostra debilitat estructural en termes de balança comercial i el clar interès d’Espanya per atraure inversions xineses en sectors tecnològics estratègics (com la nova mobilitat i les energies renovables) fan que Espanya pugui operar com un moderador estratègic entre posicions europees antixineses i faccions proxineses dins de la UE, sempre que qui jugui aquestes cartes entengui com s’ha de moure amb la Xina", afegeix.

Notícies relacionades

Els equatorians reelegeixen Noboa mentre el seu rival denuncia "frau"

Els EUA fan tancar l’empresa de l’helicòpter accidentat

Per a l’autor, els principals riscos són ara les represàlies que pugui tirar endavant la Xina enfront de les polítiques de la UE. Concretament, la possible imposició d’aranzels sobre el porc, el vi o altres productes agroalimentaris. A més, la competència en sectors com ara l’automoció, amb la creixent presència de vehicles elèctrics xinesos, podria produir friccions addicionals. I tot plegat al mig de l’escenari global més turbulent de fa dècades.

«Una porta per negociar» amb Trump

La pausa de 90 dies als aranzels globals anunciada per Donald Trump, president nord-americà, va fer allunyar les nuvolades, almenys temporalment, d’Espanya i més encara del Vietnam. Aquest parèntesi, va assegurar el president Pedro Sánchez després d’una reunió amb empresaris espanyols a Ho Chi Minh, «és una porta per a la negociació i l’acord entre països».El líder socialista va aprofundir en la defensa del lliure mercat que l’ha portat aquesta setmana a l’Àsia. «Només el multilateralisme i la solidaritat entre nacions poden fer front a aquests desafiaments globals. Espanya defensa un món de portes obertes on el comerç uneix els pobles i els fa pròspers», va dir. Va negar que el comerç sigui «un joc de suma zero», una frase que se sent sovint a Pequín. ADRIÁN FONCILLAS