L’entreteniment, en tensió

Llibres: entre el paper canadenc i les bíblies de Trump.

El sector del llibre es manté de moment al marge de la guerra aranzelària, tot i que conté la respiració. Segons apunta Publishers Weekly, els impressors nord-americans no tindrien ara mateix la capacitat per assumir la producció de tots els llibres que s’imprimeixen a la Xina, com per exemple les edicions deluxe supervendes de romantasy. I la majoria de la polpa amb què s’elabora el paper dels llibres que s’imprimeixen als Estats Units ve dels boscos del Canadà (el 2023 va ser un 67%).

En el seu primer mandat, Donald Trump va imposar un aranzel del 7,5% als llibres impresos a la Xina, una mesura que va mantenir Joe Biden i que continua vigent. Les bíblies i els llibres de caràcter religiós estan exempts d’aranzels, un negoci que ha fet guanyar molts diners a l’actual inquilí de la Casa Blanca: fa un any, coincidint amb la Setmana Santa, l’avui president dels Estats Units va posar a la venda la seva pròpia bíblia a un preu de 60 dòlars amb l’eslògan Make America pray Aaain.

El segon grup editorial més important a Espanya, Penguin Random House, forma part d’una multinacional nord-americana (Markus Dohle, ex CEO del grup, no es perdia un Sant Jordi), tot i que a la filial espanyola descarten que la tempesta aranzelària els afecti. "La majoria de les nostres impressions són locals, tant a Espanya com a Llatinoamèrica, cosa que en aquest cas permet tenir un impacte limitat d’aquestes mesures aranzelàries. Això a més ens garanteix flexibilitat i més sostenibilitat en matèria mediambiental", expliquen.

Art: els col·leccionistes top perden una fortuna.

El món de l’art també està exempt dels aranzels imposats per Trump, però la setmana negra que han viscut les borses ha tingut un efecte directe en el patrimoni dels principals col·leccionistes del món, com Jeff Bezos, Bernard Arnault o Alice Walton, l’hereva de Walmart, protagonistes habituals de les subhastes. La revista especialitzada Artnews ha elaborat aquesta setmana un rànquing amb les pèrdues multimilionàries entre les 200 fortunes aficionades a l’art més importants i xifra en 10 bilions de dòlars els diners que es van esfumar entre el 3 i el 7 d’abril, amb l’amo de Louis Vuitton & Moët Hennesy al capdavant del rànquing de perdedors.

Plou sobre mullat: aquesta setmana també s’ha publicat l’UBS Global Art Market Report, que elabora cada any la Fira d’Art de Basilea, el més fiable en un sector tradicionalment poc transparent. El 2024 les vendes en el món de l’art van descendir un 12% en un context de "tensions geopolítiques" en el qual s’escampa l’aversió al risc, segons assenyala l’informe. El mercat de l’art porta deu anys al ralentí malgrat que en aquesta última dècada el nombre de milionaris s’ha multiplicat.

Videojocs: tots els ulls posats en la Switch 2.

L’arribada de la videoconsola Nintendo Switch 2 és un dels esdeveniments més esperats des de fa anys pels gamers de tot el món. La seva antecessora, la Switch, va vendre més de 150 milions d’unitats. La nova consola, que inclourà 50 jocs i es convertirà en la nova llar de Mario i Zelda, sortirà a la venda el pròxim 5 de juny amb un preu de 469,99 euros a Europa i de 450 dòlars als Estats Units.

La suspensió temporal dels aranzels ha donat un respir a Nintendo, que fa uns anys va optar per traslladar la seva producció de la Xina al Vietnam i Cambodja. No tindran la mateixa sort els aparells electrònics fabricats a la Xina com l’iPhone, que representa la meitat de les vendes d’Apple. Segons els analistes econòmics, el preu de l’iPhone 16e, que ara costa 599 dòlars, i el de l’iPhone 16 Pro de 128 GB, que inclou Apple Intelligence i costa 999 dòlars, podrien augmentar en centenars de dòlars.

Moda: la guerra contra Shein i Temu.

La moda, tant la ràpida com la de luxe, serà una de les afectades per la guerra dels aranzels perquè fa dècades que la producció tèxtil està deslocalitzada a la Xina i altres països asiàtics com Bangladesh, Cambodja i el Vietnam. Mentre que Levi’s ha sigut la primera marca a anunciar guanys des del dia de l’alliberament, d’altres com Steve Madden, que fabrica la majoria dels seus productes a la Xina, s’han desplomat fins a un 30% en borsa. Els Estats Units són un dels principals consumidors de luxe europeu i els nervis desfermats aquesta setmana han tingut repercussió en les cotitzacions d’LVMH, Kering, Richemont i Ralph Lauren. Les xineses Shein i Temu es veuran especialment perjudicades perquè entre les mesures adoptades hi ha la desaparició a partir del 2 de maig de l’exempció fiscal especial per als enviaments de petits paquets que venen de la Xina o Hong Kong, anomenats de mínims, per valor inferior a 800 dòlars, que el servei postal nord-americà xifra en 1.300 milions a l’any.

Notícies relacionades

Almenys 31 morts, dos d’ells nens, en l’atac de Rússia contra la ciutat ucraïnesa de Sumi

Pankaj Mishra , escriptor: "S’està legitimant l’imperi de la força bruta"

Música: menys gires, vinils més cars.

El Brexit va ser una galleda d’aigua freda sobre la indústria musical anglesa: va complicar molt la vida als grups de música que volien tocar a Europa i als festivals europeus es va notar un descens del públic britànic. Als Estats Units temen una reacció similar: els vinils, un negoci en ple auge, seran més cars i podrien arribar a costar 35 dòlars, segons les primeres previsions. És probable que ciutats que viuen del turisme musical, com Nashville, vegin disminuir les seves visites i que menys artistes de la resta del món s’animin a fer gires pels Estats Units. Fa tres setmanes, l’Associació Canadenca de Música Independent (CIM) va optar per suspendre la seva participació en el festival South by Southwest (SXSW), al·legant preocupacions relacionades amb el discurs polític i una possible reacció contra els artistes canadencs.