La Xina limitarà les estrenes de cine de Hollywood

La relació entre Hollywood i el país asiàtic ha passat per fases molt diferents. Fa una mica més d’una dècada, els Estats Units es van fixar en el mercat gegant xinès per impulsar la seva taquilla. El 2012, set de les deu pel·lícules més taquilleres al país eren nord-americanes. Avui, les tornes han canviat i els títols de Hollywood han de lluitar de valent per entrar al podi dels més vistos. Malgrat això, Minecraft, per exemple, va recaptar 15 milions a la Xina durant el primer cap de setmana. Pequín ha fet servir una estratègia semblant a la que han utilitzat altres mercats: aprendre dels productes estrangers i replicar-los sota una estètica pròpia. A això s’hi ha d’afegir que a la Xina els estudis només reben el 25% de les entrades venudes a les sales de cine, davant el doble que els ofereixen altres mercats.

Els ‘blockbusters’ d’estiu

El 1994, la Xina va començar a importar 10 pel·lícules nord-americanes a l’any. Algunes, com Titanic i Avatar, van ser veritables superèxits en el mercat xinès, cosa que va convertir actors com Leonardo DiCaprio i directors com James Cameron en noms familiars per als cinèfils xinesos de diverses generacions. La pel·lícula estrangera més taquillera de la història de la Xina és Vengadores: Endgame, que va obtenir una recaptació de 4.250 milions de iuans (579,83 milions de dòlars), segons indica Reuters. Tot i això, durant els últims anys, amb l’auge de la cultura de l’entreteniment local, l’entusiasme del públic xinès per les pel·lícules de Hollywood ha disminuït.

"Un càstig tan notori a Hollywood és una estratègia de força de Pequín que sens dubte Washington notarà", apuntava aquesta setmana Chris Fenton, autor de l’assaig Alimentando al dragón: dentro del dilema del billón de dólares que enfrentan Hollywood, la NBA y las empresas estadounidenses. Ara queden en l’aire estrenes tan imminents com la prevista per al 30 d’abril de l’última aposta de Marvel: Thunderbolts. I s’afegeixen a la incògnita els blockbusters d’aquest estiu: l’estrena de Missió Impossible: Judici final, protagonitzada per Tom Cruise (que d’aquí a uns dies tindrà la première mundial al Festival de Cannes); una nova pel·lícula de Superman del director de Guardianes de la galaxia, James Gunn, i la nova versió de Marvel d’Els quatre fantàstics.

"Barrera" al comerç

Els aranzels propugnats per Trump agreugen algunes de les situacions que arrossega l’audiovisual europeu en general i l’espanyol i català en particular. Dins de l’apartat dedicat als serveis audiovisuals a la Unió Europea, inclòs en el recent informe de l’Administració Trump –Foreign trade barriers (Barreres al comerç exterior)–, s’hi llegeix el següent: "Per cada tres dies que es projecti una pel·lícula d’un país no pertanyent a la UE, s’ha de projectar a les sales de cine una pel·lícula de la UE. Aquesta proporció es redueix a cada quatre dies si el cine projecta una pel·lícula en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol". L’informe també critica que el catàleg dels serveis a la carta hagi d’incloure "almenys un 30% de continguts de la UE, la meitat dels quals, com a mínim, han d’estar en una llengua oficial d’Espanya". Un altre dels greuges es refereix a l’obligació de les cadenes "amb ingressos superiors a 50 milions d’euros" a invertir el 5% dels seus ingressos "en la producció d’obres de la UE i espanyoles i el 40% en la d’obres de productors independents en qualsevol de les llengües oficials d’Espanya".

És a dir, en la nova política aranzelària de Trump, se situa com a "barrera" el fet que l’Estat espanyol protegeix les llengües cooficials –català, basc, gallec i valencià– i que aquest proteccionisme perjudica les pel·lícules nord-americanes. Trump considera que aquesta protecció a les llengües cooficials és una obstrucció al comerç i que, sense aquestes quotes, el cine nord-americà tindria una recaptació més bona.

Ferran Cera, president de PROA (Federació de Productores Audiovisuals), declarava aquesta setmana a Catalunya Ràdio: "Que Trump vulgui posar mesures proteccionistes sobre el cine espanyol basat en les llengües cooficials grinyola molt, perquè ells tenen el domini del mercat europeu, en què nou de cada deu dels grups de televisió més estesos a Europa són americans (Netflix, Disney, Discovery, Warner, Amazon, Apple, etc.) i el 45% dels ingressos són de grups audiovisuals americans". En el cas concret de Netflix, la companyia fundada el 1997 a l’Estat de Califòrnia, no s’ha d’oblidar que Espanya, amb el megaestudi i centre de producció construït a Tres Cantos (Madrid) –amb 10 platós de rodatge i instal·lacions de postproducció d’ultimíssima generació–, és el país europeu on la plataforma té uns interessos més alts.

Les decisions de l’Administració Trump sorprenen especialment tenint en compte la considerable implantació del cine nord-americà a Espanya. L’any passat va obtenir un 77% de la recaptació total a Espanya, respecte a xifres molt més baixes d’altres països europeus, com és el cas d’Itàlia, amb el 54,2%, i França, amb el 36,7%. Des del 2014, Espanya està en un 70% de recaptació de pel·lícules nord-americanes, set punts per sobre de la mitjana europea. A Europa, en aquest últim decenni, la mitjana ha sigut del 63%.

Hi ha molts altres factors que influeixen en aquests resultats, com la crisi del blockbuster europeu. El 2023 es van projectar a Espanya 674 pel·lícules nord-americanes (un 28,60% respecte al total de l’any), amb 1.834.295 sessions (55,51%, més de la meitat del percentatge total), un 59,85% d’espectadors i una recaptació del 60,82% del que es va guanyar aquell any a totes les pantalles: 3.560 distribuïdes en 667 cines. La recaptació del cine espanyol, per exemple, va ser d’un 16,70%. Trump no s’hauria de queixar tant.

Per al productor i director Gerardo Herrero (El secreto de sus ojos, El gran Vázquez), acostumat a coproduir amb altres països, aquesta nova situació incentivada per les polítiques de Trump resulta força "complexa per l’entramat financer fiscal que tenen algunes companyies americanes a Espanya, que no cotitzen per exemple en el nostre país, ja que n’hi ha unes quantes que paguen els impostos a Holanda o Irlanda". Herrero apunta que "si aquest augment que proposen d’aranzels Espanya l’apliqués al que ingressen aquestes plataformes pels seus abonats espanyols, o italians, o francesos, potser els ingressos dels estats europeus –imaginem-nos una pujada d’impostos del 25%, per plataforma i país, i obligar-los per llei a pagar al país on emeten– no els seria tan favorable. Els informes els fan empreses americanes, però el que no expliquen són desgravacions fiscals que acaben sent milionàries per al seu producte".

"El cine és com el bourbon"

Notícies relacionades

Els EUA anuncien el tancament «immediat» de l’empresa involucrada en l’accident aeri de Nova York

Més de 30 morts en l’atac de Rússia contra Sumi a Ucraïna

¿Què passa en el context del cine català? Per a Tono Folguera, productor d’Alcarràs i Polvo serán, "el cine és com el bourbon: els Estats Units exporten més del que importen. Hi tenen més a perdre que no pas nosaltres". "No crec que passi d’un titular una mica cridaner. En tot cas, per volum, el que es discutirà seran les mesures de protecció del cine europeu. El produït en català és una minúcia, econòmicament parlant", afegeix.

En el si del mateix Hollywood també creixen les veus discordants. Diumenge passat es va celebrar una manifestació organitzada pel sindicat SAG-AFTRA contra les legislacions californianes per demanar un augment dels incentius fiscals a Los Angeles. Ja es parla del fet que Los Angeles es pot convertir en una de nova Detroit, en al·lusió a l’ensorrament econòmic d’aquesta ciutat el 2013.