La Xina obre amb Sánchez una nova etapa d’afinitat amb Europa davant de Trump

És improbable que el president xinès, Xi Jinping, tingués mesos enrere remarcada en vermell la seva cita amb Pedro Sánchez. Alemanya, França i Itàlia han gaudit sempre a Pequín de més atenció, temps i pompa que Espanya. Però ha disposat el calendari que fos Sánchez el primer líder europeu a arribar durant la tempesta aranzelària i per a la Xina, atrafegada a enfortir els vincles diplomàtics amb els damnificats per Donald Trump, ha sigut l’ocasió idònia per escenificar la nova afinitat amb el Vell Continent.

Els diaris China Daily i Global Times, l’agència oficial Xinhua... Les pàgines digitals dels principals mitjans xinesos obren amb la fotografia de Sánchez i Xi donant-se la mà i la notícia de la nova relació estratègica sinoespanyola. Les tres hores que van dialogar ahir els dos mandataris a la Casa d’Hostes de Diaoyutai, al centre de la capital, superen els registres de les dues anteriors visites del president espanyol.

Cireres i vísceres de porc

A aquesta insistència va al·ludir el president i amfitrió Xi: "Aquesta és la seva tercera visita en tres anys. És una mostra de l’alta importància que atribueix vostè a la Xina i de la seva ferma voluntat d’aprofundir les relacions bilaterals, i pe això li expresso el meu afecte". Sánchez va parlar d’una "càlida acollida" en la roda de premsa celebrada a l’Ambaixada d’Espanya a Pequín.

No serà recordada la jornada d’ahir pels seus fruits econòmics. Sánchez se’n va amb protocols per vendre cireres i vísceres de porc i només el temps acabarà dient si les seves reunions amb representants d’empreses xineses cristal·litzen en inversions. En l’àrea estratègica, en canvi, l’èxit és rotund. La Xina és ara "un soci de la UE", va aclarir Sánchez, quan anys enrere Brussel·les l’havia qualificat de "competidor i rival sistèmic". I va donar a entendre que és un gir compartit amb la Comissió Europea quan va confirmar que havia parlat amb la seva presidenta, Ursula von der Leyen, abans de volar a la Xina.

A Pequín se li obre el cel després d’anys àrids per la guerra d’Ucraïna i les tensions comercials. Als aranzels europeus als vehicles elèctrics xinesos va respondre Pequín imposant-los al brandi i obrint una investigació al porcí amb efectes devastadors per a Espanya si prospera.

Per a Xulio Ríos, sinòleg i assessor emèrit de l’Observatori de la Política Xinesa, els contactes amb Europa aprofundeixen en l’enfocament constructiu "partint de la idea que Europa no pot mantenir una guerra comercial amb els Estats Units i una altra amb la Xina al mateix temps".

En la visita de Sánchez del 2023, la Xina ben just si va saber dissimular la seva frustració quan va repetir el discurs dur de Brussel·les pel seu presumpte alineament amb Moscou en la guerra d’Ucraïna. És dubtós que Xi mogués una coma al d’avui.

Sánchez va defensar el lliure comerç i un món basat en regles, mantres repetits diàriament per Pequín i la seva premsa. També va ignorar les recomanacions de frenar el seu acostament a la Xina, que Washington havia comparat a "tallar-se el coll".

Mur aranzelari

I el president espanyol també va recordar que els Estats Units encara mantenen els seus aranzels generalitzats del 10% i els sectorials del 25% a l’acer, l’alumini i els cotxes elèctrics. És encara, fins i tot després de la pausa de 90 dies que s’ha aprovat aquesta setmana, el mur aranzelari més alt aixecat en un segle al món.

La diplomàcia xinesa no descansa aquestes setmanes per enfortir els seus llaços amb un món comprensiblemente inquiet per l’envit aranzelari de Trump. "Una causa justa rep el suport de molts", va raonar el portaveu del Ministeri d’Exteriors xinès. I Europa gaudeix d’una atenció privilegiada.

Notícies relacionades

Pankaj Mishra , escriptor: "S’està legitimant l’imperi de la força bruta"

La policia índia investiga la violació d’una jove per part de 20 homes

El primer ministre, Li Qiang, va trucar per telèfon a Von der Leyen per "enviar un missatge positiu al món", i poc després van parlar el ministre de Comerç, Wang Wentao, amb el seu homòleg europeu, Maros Sefcovic, sobre les "tarifes recíproques" nord-americanes.

En aquest context va aterrar el president Sánchez, avançada europea en la reescriptura de les relacions bilaterals que la Xina havia anhelat durant anys i que ara, en una crua guerra comercial amb la primera potència mundial, necessita més que mai.