Brussel·les insta a augmentar la pressió a Rússia arran del bombardeig de Sumi

"L’única manera de fer negociar Rússia seriosament és posant més pressió", va afirmar ahir l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Kaja Kallas. "L’altra és ajudar Ucraïna perquè pugui defensar-se", va afegir en roda de premsa després d’una reunió dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea a Luxemburg.

Les converses de pau impulsades pel president dels EUA, Donald Trump, per posar fi a la guerra a Ucraïna no estan donant fruits. No només no s’ha aconseguit un alto el foc, sinó que els atacs de l’Exèrcit rus s’han intensificat. El ministre d’Exteriors lituà, Kestutis Budrys, va qualificar l’atac a Sumi del cap de setmana passat de "crim de guerra per definició". La seva col·lega finlandesa, Elina Valtonen, va acusar Vladímir Putin de menysprear les vides humanes i els esforços per la pau.

Per Budrys, l’ocorregut en els últims dies és una "humiliació" als esforços americans i demana mà dura contra Rússia. Per al ministre d’Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, demostra les veritables intencions del president rus. "Tot i que Ucraïna fa més d’un mes que accepta un alto el foc, està clar que Putin no té intenció d’avançar en aquesta direcció", va dir Barrot.

Una postura que comparteixen bona part dels seus col·legues. En una referència velada a Trump, que va qualificar d’"error" el bombardeig sobre Sumi, Kallas va remarcar que "va en l’interès de tots que Rússia s’adoni" que el que va ser un error va ser atacar Ucraïna. "Espero que ara quedi clar per a tothom que, si vols que parin les matances, cal augmentar la pressió sobre Rússia que és qui les comet", va dir l’estoniana.

Dos terços de la munició

Davant l’escalada, els europeus consideren que mantenir el suport militar a Ucraïna és fonamental. La cap de la diplomàcia europea, va celebrar els avenços en el compliment del compromís dels Vint-i-sis (tots els països de la UE menys Hongria) d’enviar dos milions de projectils a Ucraïna. Segons Kallas, els europeus ja han compromès dos terços de la munició. Amb l’objectiu d’augmentar la pressió sobre el Kremlin, Kallas treballa, a més, sobre un nou paquet de sancions que espera posar sobre la taula dels ministres al maig.

Notícies relacionades

Dones lluitadores

El jutge dels vols d’El Salvador troba "desacatament" en el Govern de Trump

D’altra banda, l’alta representant va criticar les últimes operacions de l’Exèrcit israelià, que, en la seva opinió "van anar enllà de la legítima defensa", i també la política de colonització del Govern i les seves conseqüències a Cisjordània, tot i que va reconèixer no tenir consens per endurir les sancions. Precisament ahir, Kallas va celebrar el primer diàleg d’alt nivell amb l’Autoritat Palestina, a Luxemburg. Després d’aquesta reunió, l’estoniana va mostrar la seva preocupació per la situació humanitària a Gaza i va condemnar el bloqueig a l’arribada d’ajuda imposat pel Govern d’Israel, però també les restriccions en l’accés a serveis bàsics en altres territoris palestins. "Ens preocupa l’agreujament de la situació a Cisjordània, inclosos els desplaçaments de milers de persones", va dir la màxima responsable de la diplomàcia europea.

Kallas també va criticar la política colonitzadora del Govern de Benjamin Netanyahu, contra la qual la UE ja ha imposat sancions en el passat. "Per demostrar que deplorem la violència dels colonitzadors, necessitem passos tangibles", va afirmar Kallas, que va reconèixer, no obstant, no comptar amb el suport dels Vint-i-set. "Treballaré per aconseguir consens", va afegir.