Els equatorians reelegeixen Noboa mentre el seu rival denuncia "frau"

Ara bé, la candidata opositora no va reconèixer el resultat oficial. "Em nego a creure que existeixi un poble que s’estimi més la mentida que la veritat. Per aquest motiu nosaltres, tots els que ens unim en contra de la violència, demanarem el recompte i que s’obrin les urnes", va dir l’aspirant del partit de l’expresident exiliat Rafael Correa, mentre els simpatitzants de Noboa sortien als carrers de Quito i de Guayaquil.

González va recordar que Noboa no va demanar mai llicència com a president (a l’Equador, el president ha de traspassar el poder durant la campanya) per competir d’igual a igual i "va utilitzar les autoritats del CNE per fer el que li donés la gana". El fet més problemàtic, segons la seva opinió, va ser la declaració de l’"Estat d’excepció" quan faltaven poques hores per començar els comicis al·legant un augment de la violència urbana. "¿Per a què? Per garantir el frau electoral més grotesc que presenciem els equatorians".

Eufòria i desconfiança

El CNE no va acceptar la denúncia de González. "La democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble, i aquesta veu s’ha sentit amb claredat", va dir. Alhora va destacar el "correcte funcionament" de la maquinària. Noboa va esperar aquest missatge per presentar-se com a vencedor. "No queda cap dubte de qui ha sigut el guanyador", va dir, i va recordar que la seva campanya aquesta vegada no només va ser digital. "Vam anar als llocs més descuidats per donar una il·lusió".

Segons el fill del magnat bananer, Álvaro Noboa, no només va decidir votar-la la gent "molt jove" sinó també gent "molt adulta i gran que es va posar la samarreta de l’Equador amb un compromís i un patriotisme que no s’havia vist mai". Indiferent a les reclamacions del coreisme, les quals va passar per alt amb inequívoc menyspreu, el president va assegurar que "l’Equador està canviant" i "ha escollit un camí diferent". Les futures generacions, va prometre, com si seguís en campanya, "tindran una vida més justa i un Govern més transparent". El país, va remarcar, "vol ser diferent" i no està disposat a "tornar al passat". Noboa va reconèixer que "no és un camí fàcil" tot i que sí possible gràcies "als que van creure en aquest jove president en els temps més difícils". A mitjans de maig iniciarà el seu segon mandat.

"Cap enquesta va donar una diferència com la que estem veient avui en el CNE", va dir una colpida González. Els sondejos havien pronosticat una forta paritat en unes eleccions que es presentaven com les més disputades de la història política d’aquest país. Per a l’oficialisme, els consultors es van equivocar, una vegada més. "Vull ser molt clara: la revolució sempre ha reconegut una derrota quan així ho han demostrat les estadístiques". No va fer esment, però, a cap prova que avalés el sentit de la seva acusació.

Rafael Correa, líder de la Revolució Ciutadana i padrí de González, tampoc es va endarrerir gaire a expressar el seu desacord. "Tothom sap que aquests resultats són impossibles. Hem aconseguit el mateix 44% de la primera volta. Aquests mafiosos haurien pogut dissimular una miqueta més", va dir l’expresident. Els talls d’energia i els desastres naturals van provocar una profunda empipada en la societat.

Els problemes continuen marcant les inquietuds col·lectives. Malgrat això, però, tot plegat es va traduir en l’esperat "vot de càstig" contra Noboa. González havia sumat per a aquesta confrontació el moviment indígena, sectors de l’esquerra independent i, fins i tot, del centredreta. Tot i això, aquesta sumatòria no s’ha traduït en sufragis. Les xifres del CNE van sumir al coreisme en un mar de perplexitat que va acabar en indignació i una voluntat d’impugar la victòria de Noboa.

Notícies relacionades

Els EUA fan tancar l’empresa de l’helicòpter accidentat

Netanyahu trenca el tabú i s’acosta als ultres d’Espanya, Suècia i França

El coreisme es pensava que bategava un canvi de cicle. Aquesta confiança es recolzava en la seva inèdita aliança electoral amb el moviment indígena i altres sectors als dos costats de l’arc ideològic. Els pobles originaris van desatendre els seus líders i no van avalar el pacte. L’analista Sofia Cordero va expressar la seva sorpresa per la denúncia de González, tenint en compte que l’avantatge de Noboa és de més d’un milió de vots. De moment, el seu discurs anuncia temps d’una absoluta intransigència que, s’estima, no s’expressarà al carrer sinó al Congrés, on Revolució Ciutadana té 67 curules (escons), un més que l’oficialisme.

La victòria de Noboa no està dissociada dels canvis a la Casa Blanca. El president va decidir alinear-se amb l’Administració Trump. Juntament amb l’argentí Javier Milei i el salvadorenc Nayib Bukele va expressar idees que són molt pròximes a Washington. Aquesta proximitat, però, no li garanteix inversions nord-americanes ni una sortida de la recessió que ha afectat aquest país que no està indemne a la guerra comercial llançada pel multimilionari republicà ni a la seva política de deportacions compulsives.