Netanyahu trenca el tabú i s’acosta als ultres d’Espanya, Suècia i França

El ministre d’Exteriors israelià, Gideon Sa’ar, va ordenar fa unes setmanes a les ambaixades de Madrid, París i Estocolm obrir converses directes amb Vox, Reagrupament Nacional i Demòcrates de Suècia, segons el periodista israelià Barak Ravid. És un moviment que trenca amb un tabú històric a Israel, que fins ara boicotejava els partits de dreta radical pel passat antisemita o el d’alguns dels seus components.

El moviment té el seu origen en l’anterior responsable de la diplomàcia israeliana, Israel Katz, que va manar fer fa uns mesos un estudi del grau d’antisemitisme romanent als partits d’ultradreta europeus. En aquest es conclou que la posició d’aquests partits cap a la comunitat jueva ha canviat i han renunciat al passat nazi, segons una font del Ministeri d’Exteriors israelià a aquest periodista. No s’hauria aixecat encara el veto, no obstant, a d’altres com Alternativa per Alemanya i el Partit de la Llibertat d’Àustria. L’Ambaixada d’Israel a Espanya ha declinat fer comentaris.

El ministre Sa’ar va dir en una reunió amb líders jueus a Bèlgica que "els temps han canviat" i "no veu motiu per no tractar amb aquests partits" després de revisar la seva actitud cap a l’holocaust i l’antisemitisme, segons el diari hebreu Ynet.

"Netanyahu no és la persona més apreciada ara mateix a les cancelleries europees. Per això està buscant potencials socis alternatius i fent diplomàcia pública amb partits amb els quals comparteix visió del món", analitza Héctor Sánchez Margalef, investigador del centre de pensament CIDOB. "¿Per què un partit jueu s’acosta a partits amb passat antisemita? La resposta és que l’extrema dreta europea ha canviat de boc expiatori: ja no és el jueu, sinó el musulmà. Comparteixen certa narrativa que són l’última línia defensiva d’Occident".

En la prehistòria

Reagrupament Nacional, el partit favorit en les enquestes per a les presidencials franceses, va ser creat el 1972 per Jean Marine Le Pen, polític antisemita i negacionista de l’holocaust. La seva filla, Marine Le Pen, el va reconfigurar i va començar un procés de "desdemonització" per fer-lo majoritari. El 2018 li va canviar el nom de Front Nacional a l’actual, per renovar la marca i eliminar el tuf reaccionari en un país encara turmentat pel col·laboracionisme francès amb Adolf Hitler.

Notícies relacionades

Els equatorians reelegeixen Noboa mentre el seu rival denuncia "frau"

Els EUA fan tancar l’empresa de l’helicòpter accidentat

Vox, per la seva banda, té al capdavant del seu sindicat Solidaritat el polític Jordi de la Fuente, que va estar al capdavant del partit antisemita Moviment Social Republicà, dissolt el 2018. El partit assegura que allò va ser "en la prehistòria" i que el polític ha canviat de pensament. Part dels membres de Vox tenen passat ideològic en el franquisme i el falangisme, ideologies de tall antisemita. Des dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre contra Israel i durant tota la guerra de destrucció a Gaza, no obstant, Vox ha recolzat el Govern de Netanyahu, per exemple en les resolucions del Parlament Europeu. Abascal es va reunir amb el primer ministre israelià a Jerusalem al maig i li va prometre revertir el reconeixement de Pedro Sánchez de l’Estat de Palestina.

El partit de Netanyahu, el Likud, va ser admès al febrer a Patriots, la plataforma de partits d’ultradreta presidida per Santiago Abascal, com a soci observador. A Patriots hi ha també el Partit de la Llibertat d’Àustria, un partit fundat per un membre de les SS nazis; Reagrupament Nacional, de Marine Le Pen; la Lliga de Matteo Salvini,i la Unió Cívica Hongaresa, de Viktor Orbán.