Xi busca amb una gira estrènyer llaços amb el sud-est asiàtic davant Trump

No hi ha asiàtics amb més orgull que els vietnamites després d’haver fet fora a puntades de peu en mig segle francesos, nord-americans i xinesos. I quan Washington els va imposar uns aranzels criminals del 46%, va córrer el seu Govern a demanar cita per al que Donald Trump definiria després com "besar-li el cul". No és orgull, doncs, sinó supervivència. El Vietnam és la primera destinació d’una gira pel sud-est asiàtic de Xi Jinping, president xinès, atrafegat a vendre la seva alternativa fiable davant les funestes extravagàncies nord-americanes.

En la vigília Xi va repetir l’homilia oficial de les últimes setmanes. No hi ha guanyadors en les guerres comercials, el proteccionisme és una via morta i urgeix protegir el comerç internacional i les seves cadenes de subministrament. Ho va fer aquesta vegada en un article publicat al diari vietnamita Nhan Dan. Les seves següents parades, en un viatge de cinc dies, són Cambodja i Malàisia. No ha trepitjat la primera en nou anys ni la segona en 12. Tot apunta a l’excepcionalitat.

A través de la diversificació de mercats la Xina ha minimitzat l’impacte en aquesta guerra comercial. Les seves exportacions als EUA han passat del 19% del total a l’inici de la primera, vuit anys enrere, al 14%. El sud-est asiàtic n’és el més beneficiat. L’ASEAN, l’organització que agrupa els països de la zona, va superar el 2023 els EUA i la UE com la principal destinació de les exportacions xineses, segons les duanes.

Els seus governs estan abonats a l’equilibri des que Barack Obama va decretar el gir al Pacífic. De Pequín els irrita que actuï per la via dels fets consumats en els nombrosos conflictes territorials al mar del Sud de la Xina però temen que la pulsió nord-americana per trepitjar totes les durícies al seu rival geopolític els deixi un conflicte fatal a la seva zona. Trump va castigar l’ASEAN amb els seus aranzels més salvatges en el dia de l’alliberament per desincentivar les inversions xineses a la zona i tapar les esquerdes del seu mur proteccionista. El context afavoreix el missatge xinès: Washington és, en el pitjor cas, el responsable del seu inquietant horitzó econòmic. En el millor, per aquest ball d’aranzels imposats i aixecats, un tio vel·leïtós i poc fiable.

Vietnam resumeix el quadre. Va ser la campiona de la primera guerra comercial. Moltes multinacionals van moure les seves fàbriques a allà buscant els baixos salaris que ja no oferia la Xina però sí el mateix govern sòlid i obert a la inversió estrangera. Però la seva exuberància productiva també la va fer més sensible a les exportacions. El 90% del seu PIB descansa en aquestes i un terç depèn dels EUA. Els aranzels del 46% que va imposar Trump arruïnen el full de ruta econòmic vietnamita.

Notícies relacionades

Els EUA reclamen a Espanya més despesa en defensa i eliminar la «taxa Google»

La CE demana a Washington que aclareixi la seva posició

L’estèril festeig de Hanoi

Va ser estèril el festeig de Hanoi a Washington tan aviat Trump va anunciar el seu repartiment aranzelari. La taxa rebuda li va generar tant estupor com pànic. Des d’aleshores ha encadenat el seu Govern mesures per apaivagar la seva ira. Impedirà que des del seu país arribin productes xinesos als EUA, limitarà les exportacions sensibles a Pequín, aixecarà tots els aranzels als productes nord-americans i ampliarà la seva llista de la compra a Washington. També Cambodja, amb aranzels del 49%, i Malàisia, del 24%, busquen negociar amb Trump. La Xina, mentrestant, els proposa buscar "els interessos comuns i arreglar les diferències".